Nota informativa
21 d’agost de 2003

El GOB, preocupat en observar passes enrere en la conservació d’espècies

El nou govern permet més pressió sobre el raor i els tords

El GOB veu amb preocupació que les dues primeres decisions del nou govern quant a la conservació i ús sostenible d’espècies hagin anat en el sentit d’incrementar l’explotació. Ens referim a l’avançament de la temporada de pesca del raor a la Reserva Marina de Migjorn i a l’avançament de la temporada de caça dels tords.

El raor

El passat 26 de juliol entrava en vigor la resolució el Director General de Pesca per la qual s’avança 15 dies la pesca del raor (Xyrichtys novacula) a la Reserva Marina de Migjorn. Segons s’exposa a de resolució, aquesta mesura se justifica per què “genera confusió entre els usuaris i pescadors”, ja que a la resta de Mallorca la temporada començava abans que a la reserva, i s’ha considerat convenient unificar el començament.

Des del GOB es lamenta aquesta decisió, ja que:

. Les reserves marines tenen un règim d’aprofitaments particular, precisament per atendre les necessitats de conservació dels seus recursos. Per això l’argument de llevar la limitació per unificar amb la resta i evitar “confusió” és del tot improcedent. Amb aquest argument, la declaració d’espais protegits no tindria sentit, ja que les mesures a aplicar haurien de ser les mateixes que a la resta del territori, per evitar “confusió”.

. Com s’ha manifestat també des de la Federació Balear de Pesca, el que fa falta és precisament lo contrari: allargar la veda fins dia 1 de setembre per possibilitar que el raor finalitzi el seu cicle reproductor. Entre les captures realitzades aquests dies apareix un bon nombre de femelles que encara no han fet la posta. Així, aquest avançament perjudica clarament la recuperació d’aquesta espècie.

Els tords

En pocs dies sortirà publicada i entrarà en vigor l’ordre de la Conselleria de Medi Ambient per la qual es modifica l’ordre de vedes aprovada el passat mes de juny. Entre altres aspectes, l’ordre estableix l’avançament en dues setmanes de la caça dels tords (Turdus spp.).

Segons el GOB, aquest avançament té conseqüències importants sobre la pressió cinegètica que s’efectua sobre el tord i sobre el seu aprofitament cinegètic, ja que:

. no es deixa temps per què els tords que arriben a les Illes s’instal·lin als seus territoris d’hivern. Així, es corre els risc que els tords que arriben segueixin cap al sud (Àfrica) a la recerca de territoris més tranquils.

. es possibiliten gran caçades, ja que els primers dies de la migració els tords arriben en grans esbarts.

. les aus que arriben es troben molt cansades (algunes han volat més de 2.800 quilòmetres!) i no se’ls deixa temps per recuperar forces i alimentar-se, pel que es troben en condicions molt desfavorables davant el caçador.

L’aprofitament de les espècies migratòries com els tords ha de ser objecte d’una especial cura per part de les administracions, ja que són espècies que depenen del que passi a diferents països (el lloc on crien, el lloc on passen l’hivern i els llocs per on migren). Aquesta directriu està ben recollida a la legislació europea i espanyola. Per això consideram que qualsevol mesura que impliqui un increment de la pressió de caça sobre aquestes espècies ha d’estar convenientment avaluada, cosa que no s’ha fet en aquest cas. El Govern ha aprovat aquesta mesura sense comptar amb informes tècnics o científics que garanteixin que no s’afectarà negativament les poblacions de tords, i amb unes justificacions bastant febles.

Mesures inconvenients per a les espècies i per al seu aprofitament

El GOB manifesta el seu desacord amb aquestes dues decisions, ja que consideram que són inconvenients  tant per a la conservació de les poblacions de raor i dels tords com per al seu aprofitament sostenible. A la llarga, pescadors i caçadors poden sortir perjudicats si les poblacions pateixen per aquest increment de captures en moments claus del cicle biològic d’aquestes espècies.

La conservació de la biodiversitat i de les espècies que la formen és una gran responsabilitat, i les mesures que impliquin un increment de pressió extractiva sobre les espècies han d’estar convenientment avaluades. En aquest cas això no ha estat així, i sembla que les decisions del govern responen únicament a pressions sectorials.

Plana principal