Nota Informativa
El
GOB demana a Jaume Matas que retiri el projecte d’urbanització de Campos
La zona gaudeix d’uns notables valors naturals
Una nova urbanització amenaça la conservació d’un espai
natural de Mallorca. Es tracta d‘una urbanització residencial, una gran
instal·lació hotelera, un complex
comercial, així com un camp de polo. Tot plegat està previst que se construeixi
a damunt 99 hectàrees d’una interessant garriga d’ullastre, situada
devora Es Trenc i el Salobrar de Campos.
Al llarg dels darrers deu anys aquests terrenys han patit
una notable polèmica, així com anades i vengudes pel que fa a la seva classificació
urbanística, passant de sòl rústic a sòl urbanitzable, d’urbanitzable
a rústic i ara de bell nou se pretén
passar a sòl apte per urbanitzar. El cas d’aquesta urbanització, s’ha
convertit en un exemple d’urbanisme a la carta, fins al punt d’anar
modificant lleis just per afavorir uns determinats promotors.
En aquests moments el Parlament tramita un projecte de Llei
que al mes de juliol va aprovar el Govern de les Illes Balears a fi de classificar
com a urbanitzable aquests terrenys i per això fa una excepció a la norma
general que estableix les Directrius d’Ordenació del Territori (DOT).
L’objectiu d’aquesta llei, expressada en la seva exposició de motius,
és compensar el municipi de Campos de la manca de desenvolupament turístic.
La possible aprovació del projecte de llei, el desenvolupament del Pla Parcial
i del Projecte d’urbanització constituiria una autèntica barbaritat territorial
i ambiental.
Segons
el GOB, les alternatives econòmiques per a Campos no han de passar ni per
fer més hotels i per construir noves urbanitzacions. No és més ciment el que
necessita Campos ni el que necessita Mallorca. Això seria més del que ja hi
ha a Mallorca.
Característiques
del lloc
·
Superfície: 99 hectàrees
·
Situació: entre Campos i la Colònia de Sant Jordi (a
mà dreta) a l’endret d’Es Trenc i el Salobrar
·
Vegetació: la pràctica totalitat de la zona està coberta
d'una interessant
Valors naturals de primer
ordre
Tota la superfície afecta pel projecte
d’urbanització es troba coberta per una magnífica garriga d’ullastre
(Cneoro tricocci-Ceratonietum siliquae)
en excel·lent estat de conservació, on les espècies dominants són l’ullastre
(Olea europaea var. sylvestris), la mata
(Pistacia lentiscus), l’estepa
llimonenca (Cistus monspeliensis),
el romaní (Rosmarinus officinalis)
i el fenàs (Brachypodium retusi).
Es pot destacar també la presència de diferents espècies d’orquídies
mediterrànies (Ophrys spp., Orchis spp., etc), totes elles protegides i incloses al catàleg balear
d’espècies amenaçades. La fauna és igualment rica, ja que els ullastrars
són sistemes naturals amb una elevada biodiversitat.
Les
comunitats naturals presents són les mateixes que a l’altre costat de
la carretera, on la zona gaudeix de la protecció d’ANEI. Si la zona no
va esser incorporada a la LEN en el seu moment fou probablement per què existien
al igual que ara expectatives urbanístiques sobre la zona. Recordem que la
LEN atorga el màxim nivell de protecció a les àrees ANEI ocupades per ullastrar.
Així, ens trobam davant un espai natural de gran valor ecològic, però que
per desgràcia no fou incorporat a la LEN i fins ara no ha estat dotat de la
protecció adequada.
A
més a més dels valors naturals de la zona directament afectada pel projecte,
cal dir també que aquesta zona limita amb l’espai natural d’Es Trenc
i Es Salobrar, un dels paratges naturals més excepcionals de Mallorca, declarat
ANEI (Àrea Natural d’Espècial Interès), ZEPA (Zona d’Especial Protecció
per a les Aus) i LIC (Lloc d’Interès Comunitari). La construcció d’una
urbanització en aquesta garriga, a 500 metres d’Es Salobrar, a 1’5
quilòmetres de la platja d’Es Trenc i a pocs metres de les seves dunes
més interiors, tindria sense dubte uns efectes altament negatius sobre la
conservació d’aquestes joies naturals.
·
Una
urbanització residencial amb habitatges unifamiliars i capacitat per a 2.000
habitants
·
Una
instal·lació hotelera de luxe amb capacitat per a 900 habitants
·
Un
complex comercial i recreatiu
·
Un
camp de polo, així com altres instal·lacions esportives (pistes de tennis,
padel, etc.)
·
Implicaria destrossar i arrasar en la seva totalitat
una magnífica garriga d'ullastre
·
El consum d’aigua potable superaria les 150.000
tm/any. Els recursos hídrics subterranis de la zona no permeten extraccions
com aquesta.
·
Exigiria crear noves infrastructures i equipaments per
aquests nou nucli de població aïllat de qualsevol altra zona turística.
·
Incrementaria les places turístiques de la nostra illa,
en un moment on hi ha consens social
que en sobren
·
L'increment del consum energètic i de la producció de
residus va contra tota lògica i en tot cas agrejaria els problemes d’aquests
tipus que ja patim a Mallorca.
·
Paisatgísticament parlant, la construcció d'aquest complex
representarà una pèrdua evident de qualitat paisatgística a una lloc on la
conservació del paisatge ha d'esser una prioritat
·
El sòl rústic no és el lloc adequat per fer-hi instal·lacions
com aquestes
·
La seva construcció implicaria la degradació evident
de l’ANEI del Salobrar de Campos i la platja i dunes d’Es Trenc,
una de les zones més valuoses de Mallorca, la qual gaudeix fins i tot de proteccions
derivades de Directives Europees
El GOB demana al Govern que retiri la Llei que fa urbanitzable
aquests terrenys
L’impacte ambiental derivat de la construcció d’aquesta
urbanització, els seus inconvenients territorials, socials, turístics, desaconsellen
totalment la seva aprovació.
És per això que el GOB reclama del President Jaume Matas
que retiri la Llei que se tramita al Parlament i atorgui en aquests terrenys
la protecció d’aquests terrenys, a fi d’assegurar la seva estricta
protecció
Breu
història urbanística d’aquest sector de sòl urbanitzable
·
1994: entren en vigor les NN.SS. de Campos que classifiquen com a sòl urbanitzable aquests terrenys
·
1997: l’Ajuntament
tramita el Pla Parcial d’Ordenació d’aquest sector
·
1998: el Consell Insular de Mallorca suspèn 80 urbanitzacions
entre elles aquesta.
·
1999: les DOT del govern Matas elimina totes aquelles
urbanitzacions aïllades (és el cas d’aquesta) excepte aquesta.
·
1999: El govern de progrés elimina aquesta excepció
i aquests terrenys passen a ser rústics.
·
2000:Els promotors reclamen al Govern una indemnització
pel canvi de classificació d’aquests terrenys
·
2001: Comença a haver-hi moviments per tornar impulsar
aquest complex.
·
2003: el Govern de les Illes Balears indemnitza la promotora
pel canvi de classificació d’aquests terrenys
·
2003. El nou govern del PP sorgit arran de les eleccions
autonòmiques presenta al Parlament un projecte de llei per impulsar de bell
nou el projecte.
Podeu
trobar un plànol on s'indica la zona que es vol urbanitzar a l'adreça:
www.gobmallorca.com/imatgesGOB/urbancampos