Nota informativa
El GOB critica la
poca informació del Pla de Carreteres
A pesar que es troba a informació pública, el CIM
no ha fet actes públics, ni espots publicitaris, ni fulls informatius, ni
ha anat a debats
El
passat dia 6 doctubre el Ple
de Consell de Mallorca va donar la
primera passa per a laprovació del Pla Director Sectorial de Carreteres
de Mallorca. El proper dilluns dia 10 de novembre finalitza el període dun
mes que aquest Pla ha estat a informació pública.
Al llarg daquests mes són nombroses
les entitats, plataformes, partits, sindicats, persones a títol individual,
etc. , que shan mobilitzat per difondre aquest Pla de Carreteres i les
seves conseqüències, a pesar que ladministració de carreteres (depenent
ara del Consell) no shagi esforçat gens ni mica en fer actes informatius,
fulletons, xerrades, espots publicitaris, etc, donant a conèixer aquest Pla.
Així als ja coneguts projectes dAutopistes
de Llevant (sense passar per Felanitx), Autopista de Ponent, Autopista dInca
a sa Pobla, etc.. ara se sumen nous projectes dautopistes i autovies
com és ara la dInca-Manacor i la segona Via de Cintura.
Des del nostre punt de vista, lexecució
daquests projectes constituirà
la major agressió al territori de Mallorca, ja que com a mínim en quedaran
afectades unes 20 milions de metres quadrats.
A continuació sexposen aspectes
daquest Pla
-
Els principals projectes
del Pla
-
Conseqüències daquests
projectes
-
Allargar el període
dinformació pública
-
Resum final
1)
Els principals projectes del Pla
Alguns dels projectes inclosos dins
aquest Pla de Carreteres (alguns dells ja provenien del pacte de progrés)
són els següents:
Xarxa Arterial de Palma
·
Variant de Son Ferriol
·
Desdoblament de la 2ª Via de cintura de
Palma (Coll den Rebassa-Autopista Central)
·
Soterrament del Passeig Marítim
·
Construcció de la 2ª Via de Cintura de Palma, cap a Ponent
Palma - Universitat
·
Autovia Palma - Universitat
Autopista de Llevant
·
Arenal - Llucmajor
·
Variant de Llucmajor (pel sud)
·
Llucmajor Campos
Autopista de Ponent
·
Palmanova - Santa Ponça
·
Santa Ponça - Peguera
Autopista Central
·
Tercer Carril Autopista Palma Inca
·
Variant dInca
·
Inca - Sa Pobla
·
Autovia Inca- Sineu- Petra Manacor
·
Son Ferriol
·
Sa Casablanca
·
Son Servera
·
SEstanyol-Sa Ràpita
·
Llubí
·
Felanitx
·
Portocristo
·
Manacor
·
Sant Llorenç
·
Porreres
·
Accés a festival Park
·
Accés a Lloseta
·
Sa Pobla- Albufera
·
Muro- Santa Margalida
·
Inca- Llubí Santa Margalida
·
Accés Costa des Pins
·
Cala Morlanda Sa Coma
·
Felanitx - Porreres
·
Campos - Sa Ràpita
·
Santa Maria-Sencelles
·
Algaida Sencelles
·
Sineu-SantJoan- Montuïri
·
Túnel de Sa Mola (Port de Sóller)
·
................
Hem calculat que lexecució daquests
nous projectes suposarà un consum de territori (espais rurals i àrees naturals) de prop de 20 milions de metres
quadrats (unes 2.000 Ha)
Les obres de construcció, implicarà
la prèvia expropiació i ocupació dun elevat nombre de propietats, gran
part delles rústiques. Hem calcular que aquest Pla afectarà a unes 4.000
propietats privades ja siguin per les obres o per les afeccions de les noves
carreteres.
Safavoreix descaradament el transport
privat
El tipus dobres proposades,
la seva magnitud, les seves característiques, etc, van sempre a favor del
transport privat en detriment dels transport col·lectius (autobusos, tren).
Els projectes que simpulsen potencien lús dels vehicles privats,
augmentant la seva seguretat relativa, però incrementant la seva velocitat
màxima, contribuint, per tanta fer-la més perillosa.
Fomenta el consum de combustibles
fòssils
Hem de recordar la insostenibilitat de l'ús de vehicles privats de
combustió interna, basats en el consum d'energies fòssils no renovables i
que contribueixen a l'encalfament global
de l'atmosfera. Davant els greus problemes ambientals que aquests vehicles
provoquen arreu del món sestà replantejant la necessitat de reduir el
seu ús i molts de països ja han pes mesures per
disminuir el trànsit motoritzat, potenciar els transports col·lectius
i els no contaminants.
Minva de la permeabilitat del territori
Les obres programades suposaran una
greu minva de la permeabilitat territorial, ja que moltes finques o moltes
poblacions trobaran obstacles infranquejables i perillosos, inhibint els seus
desplaçaments a peu, en bicicleta o en motocicleta.
Impacte paisatgístic molt elevat, que romp el caràcter
rural de molts dindrets
La zona
que travessen les noves vies, lamplada de les carreteres, el tipus dobres
i complements no sempre tenen en compte el fet de trobar-se dins espais rurals
i fins i tot espais naturals. Els canvis que provocaran significaran una transformació negativa de la zona que travessen
Lexecució daquests projectes
implicarà un canvi espectacular a zones i municipis afectats. Aquest canvi
resultarà negatiu per quant implicarà expropiacions, increment de renous,
malbaratament de propietats rústiques, expropiació dedificacions, reducció dactivitats agrícoles, minva del comerç local, etc. En definitiva
la pèrdua de qualitat de vida a les zones afectades, com és el cas de lAutovia
Inca. Sineu- Manacor.
Un cost econòmic astronòmic
Els cost
daquests projectes és molt elevat. Des del nostre punt de vista estam
parlant dautèntiques barbaritats. Aquesta comunitat té altres prioritats
(educació, sanitat, residus, proveïment daigua,
.) i fins i tot
pel que fa al transport, són més necessàries altres inversions públiques
En principis
les obres estan pressupostades en 524 milions deuros, uns 87 mil milions
de pessetes
Conseqüències negatives sobre el patrimoni arquitectònic
La quantitat dobres que se programen,
les zones per on travessen, el tipus i característiques de cada un dels projectes
implicaran per força la destrucció duna gran quantitat delements
arquitectònics: parets, edificacions, porxos, cases, sínies. aljubs, sestadors,
etc.. que formen part del nostre paisatge i del nostre patrimoni.
Qualsevol
política de carreteres ha destar sotmesa a una política transport que
integri duna forma global tant altres polítiques sectorials, ja sigui
infrastructura ferroviària, transport col·lectiu per carretera, carreteres, transport urbà, enllaços de distints sistemes de transport,
ordenació del territori, estudis de la demanda, aspectes ambientals, etc.
La solució a una problemàtica de trànsit no se resol únicament mitjançant
una actuació a una carretera concreta sinó combinant distintes actuacions.
Cal tenir prèviament a una actuació de la magnitud que sens presenta
un Pla Integral de Transports, i a continuació un Pla de Infrastructures viàries.
Fa quinze dies, el GOB va remetre al
Consell Insular, demanant que sallargui al termini dinformació
pública que va establir el Consell i que just era dun
mes. El nostre grup considera que el termini dexposició al públic hauria
de ser com a mínim de dos mesos i per això al·lega el següent:
-
Des del nostre punt de vista els canvis
que sintrodueixen en relació a lanterior Pla de Carreteres són
substancials ja que canvien la totalment filosofia dautopistes, canvien
el model de carreteres, fins ara radial i ara sintrodueixen eixos transversals,
se proposen noves autopistes, safecten a espais protegits i per últim
quedaran 17 municipis afectats.
-
La Llei dOrdenació Territorial no
impedeix que siguin dos mesos, sinó que únicament dóna la possibilitat que
sigui un mes quan es tracti de modificacions puntuals.
-
Aquesta canvis introduïts tendran molta
transcendència i condicionaran el futur Pla Territorial de Mallorca.
-
Ha despertat un elevat interès a molts
de municipis i per tant shauria de facilitar a ciutadans i ciutadanes
a poder consultar i al·legar a aquest Pla de Carreteres
Ningú no posa en dubte la necessitat
de tenir cura amb les carreteres, millorar la seva seguretat, eliminar els
punts negres. Emperò una cosa és això i laltra ben diferent és omplir
la nostra illa dautopistes i autovies amb una aposta clara pel transport
privat que segurament cap marca de cotxes hauria planificat millor.
Emperò com hem apuntat abans, ens trobam
amb un Pla de Carreteres que planifica tot un seguit dobres públiques
que comportaran un consum de territori
superior a les 2.000 hectàrees, lafectació de més de 4.000 propietats,
la destrucció de més de 120 hectàrees de garriga, pinar i alzinar, larrasament
de més de 290 edificacions residencials, agrícoles o ramaderes. La palera
i les excavadores llevaran den mig de lordre de 70 km lineals
de parets agrícoles, gran part delles parets seques.
És necessària tanta destrucció ? És
evident que no. No hi ha cap necessitat ni una dasfaltar els paratges
més ben conservats del Pla de Mallorca, de Sineu, Costitx, Petra, Maria, etc..ni
seguir massacrant els pinars que encara resten a Calvià, o darrassar
amb les petites propietats de lentorn de Llucmajor, ni construir una
segona Via de Cintura que crearà una barrera a la part dalt de SIndioteria
i Son Sardina, ni fer malbé els camps de conreu de Sa Pobla, etc. etc. etc.
Com gairebé passa sempre al nostre
país, acabam planificant les coses de forma sectorialitzada i a lenrevés, deixant pel final la planificació global. Així,
sense tenir un pla de Transports que integri les infrastructures ferroviàries,
el transport col·lectiu per carretera, el transport urbà, les connexions
amb els distints tipus de transport, les carreteres, etc, ens decidim a apedaçar
el problema de la mobilitat únicament planificant carreteres i autopistes.
La solució a la problemàtica del trànsit no se resol únicament
amb una actuació a les carreteres sinó combinant actuacions diverses.
Per a nosaltres el transport públic
per carretera i sobretot amb ferrocarril hauria de ser la gran aposta de qualsevol
govern per a resoldre no només problemes de mobilitat sinó també problemes
ambientals, de recursos naturals i dordenació del territori. Amb els
524 milions deuros (87 mil milions de les antigues pessetes) que se
gastarien amb aquest Pla de Carreteres, se podrien estendre i donar bon servei
a la xarxa ferroviària de Mallorca, i alhora millorar de forma respectuosa la xarxa de carreteres.
Ja ha passat lèpoca de les autopistes
i de les autovies. Avui laposta important de les administracions en
matèria de transport, ha de ser el ferrocarril. Gastem doblers en tren, en
trens moderns, ràpids, còmodes i assequibles econòmicament. No deixem que Mallorca perdi definitivament la carrera del tren.