Nota
Informativa
Les
polítiques que impulsen Govern i Consell posen en perill l’equilibri
ambiental de Mallorca
Prest farà cinc mesos que se varen constituir les noves institucions
autonòmiques i locals. El Govern, en mans del PP,
i el Consell, en mans d’Unió Mallorquina han iniciat, de forma consensuada,
unes polítiques ambientals i territorials
molt agressives tant en matèria de carreteres i transports com d’espais
naturals, passant per nous creixements urbanístics.
Ens referim a les propostes que han sorgit en temes d’espais
naturals (reduint la superfície de parcs naturals, o incrementat l’edificabilitat
de les zones protegides d’Eivissa i Formentera), en temes de carreteres (presentant un pla d’autopistes
i autovies), en temes de creixement urbanístics (eliminant determinades restriccions
urbanístiques fins ara vigents), apostant per duplicar la capacitat de l’aeroport de
Palma i per últim anunciant la construcció de noves infrastructures molt impactants,
com són les dessaladores i nous forns incineradors de residus
Gran part d’aquestes propostes,
plans i projectes s’estan tramitant en aquests moments mitjançant dues
lleis:
§
La Llei de Mesures urgents en matèria d’urbanisme
§
La Llei “d’acompanyament dels pressuposts”
Dit d’una altra manera, s’estan
utilitzant subterfugis legals i en tot cas s’està defugint de debats
socials profunds, per aprovar aquestes noves normes especialment negatives
per al medi ambient.
Estam davant un panorama on un
munt d’amenaces posen en perill l‘equilibri ambiental d’aquesta
comunitat.
A
continuació, l’informe
No
fa ni cinc mesos que es va constituir el nou Govern de les Illes Balears arran
de les eleccions autonòmiques de dia 25 de maig, que va atorgar majoria absoluta
al Partit Popular. Per aquestes mateixes dates se constituïa igualment
el nou equip de govern del Consell de Mallorca, el qual quedava en
mans d’Unió Mallorquina.
Amb
aquests 140 dies de gestió, s’han posat damunt la taula un seguit de
propostes, plans i projectes que aposten clarament per un model de desenvolupament
urbanístic i turístic absolutament desmesurat i absolutament insostenible,
tant des del punt de vista econòmic com ambiental i social.
Gran part d’aquestes propostes,
plans i projectes s’estan tramitant en aquests moments mitjançant dues
lleis:
-
La Llei de Mesures urgents en matèria d’urbanisme
-
La Llei “d’acompanyament dels pressuposts”
Dit d’una altra manera, s’estan
utilitzant subterfugis legals i en tot cas s’està defugint de debats
socials profunds, per aprovar aquestes noves normes especialment negatives
per al medi ambient.
- Valoració
Aconseguir
una Mallorca i unes Illes Balears mínimament sostenibles avançar cap a una
societat madura socialment i ambientalment
implica bàsicament :
-
frenar el creixement urbanístic i turístic
-
apostar per infrastructures respectuoses amb l’entorn
-
protegir els espais naturals
-
racionalitzar la gestió dels recursos naturals
Les mesures que el nou
Govern de les Illes Balears i el nou equip de govern del Consell de Mallorca
estan impulsant van en sentit contrari. En comptes de frenar el creixement
urbanístic, s’aposta per incrementar l’edificabilitat als espais
naturals i se possibiliten noves urbanitzacions; en comptes de protegir nous
espais naturals, se redueix dràsticament la superfície dels parcs naturals;
en comptes d’infrastructures respectuoses, tant Govern com Consell proposen
un ambiciós pla d’autopistes i autovies; i per últim, en comptes de polítiques
d’estalvi i d’eficiència s’aposta per dessaladores i incineradores
.
A
continuació se detallen les principals actuacions en matèria ambiental i territorial
presentades aquests mesos per Govern i Consell, per PP i UM, on se posa se
manifest un panorama preocupant i sobretot unes amenaces clares per a la conservació
del medi ambient.
Espais Naturals
-
Reducció de la superfície de parcs naturals
-
Mutilació de la LEN a Eivissa i Formentera
-
Contractacions dels anti-parc per a gestionar els parcs
-
Reducció de les inversions en espais naturals
-
Queden legalitzats a Eivissa els habitatges situats a la costa
-
A les Àrees de Prevenció de Riscs s’hi podrà construir
- Noves urbanitzacions a vorera de mar
-
Ampliació d l’Aeroport
-
Quatre noves dessaladores
-----
Espais Naturals: se redueix la seva superfície i se rebaixa la seva protecció
-
Reducció de la superfície de parcs
naturals
La
Llei d’Acompanyaments als Pressuposts inclou un article que preveu, per
a principis d’any, la reducció immediata de la superfície dels parcs
naturals de Cala d’Hort (Eivissa) i el de Llevant (Mallorca), a fi de
excloure del seu àmbit les finques de titularitat privada. Aquest fet significa
la pràctica derogació d’aquests parcs.
-
Mutilació de la LEN a Eivissa i
Formentera
La Llei d’Espais Naturals
quedarà pràcticament derogada o si més no mutilada si s’aprova la Llei
de mesures urgents en matèria d’urbanisme que tramita el Parlament. Aquesta
llei permet a les Illes Pitiüses se pugui edificar dins ANEI i ARIP a partir
de 5 i 3 ha, amb la possibilitats que seguin 4 i 2,5.
- Contractacions
dels anti-parc per a gestionar els parcs
Entre
les actuacions més vergonyoses s’hi troba la contractació d’en Mariano
Servera, el principal activista anti-parc de la comarca de Llevant, per a
treballar, com a càrrecs de confiança, en el tema de parcs dins la Conselleria
de Medi Ambient. De fet ara el Govern
ha anunciat la creació d’un organisme autònom per a la gestió dels parcs
naturals.
-
Reducció de les inversions en espais
naturals
Una de les primeres mesures
preses pel nou govern fou l’aprovació d’un projecte de llei per
a derogar l’impost turístic: l’Ecotaxa. Hores d’ara ja s’ha
derogat i d’aquesta manera s’ha perdut una oportunitat per a que
els turistes contribueixin a la protecció del medi ambient de les Illes Balears.
En tot cas hi haurà una reducció de les inversions en projectes de conservació
i protecció del patrimoni natural i cultural, especialment pel que fa a parcs
naturals.
Creixement urbanístic: noves urbanitzacions i nous hotels
A pesar de la retirada de la Llei
que creava una urbanització a Sa Canova de Campos, just devora la platja d’Es
trenc i el Salobrar de Campos, el govern segueix proposant un altre projecte
de tipus turístic, aquest pic dins la pròpia l’Àrea Natural d’Especial
Interès. Es tracta de permetre la construcció d’un hotel-clínica devora el balenari de Sant Joan de la Font Santa.
Per
al GOB seria una autèntica barbaritat que se permetés la construcció d’una
“autoanomenada” clínica de rehabilitació a terrenys de la zona protegida
d’Es Trenc i el Salobrar. El projecte que anys enrera s’havia tramitat
se situava prop dels banys de sa Font Santa a pocs metres de la zona humida
del Salobrar i constava d’11 edificis de tres plantes cada un, amb una
capacitat per a 300 habitants.
El
GOB considera que l’impacte ambiental i paisatgístic seria molt greu.
Cal recordar que la zona on se situen els apartaments està declarat Àrea Natural d’Especial Interès per la Llei d’Espais
Naturals i Zona d’Especial Protecció per a les Aus d’acord a la
Directiva Europea de protecció de la fauna i Lloc d’Interès Comunitari
d’acord amb la Directiva d’Hàbitats.
-
Queden legalitzats a Eivissa els
habitatges situats a la costa
Una
de les coses més escandaloses és la declaració d’una amnistia urbanística
a l’illa d’Eivissa. En concret, i mitjançant la Disposició addicional
divuitena de la llei d’Acompanyaments dels Pressuposts, se diu que a
la franja costanera (entre 250 i 500 metres de vorera de mar) els habitatges
unifamiliars aïllats podran ser legalitzats sigui quina sigui a seva qualificació.
Aquesta disposició estableix algunes petites condicions.
-
A les Àrees de Prevenció de Riscs
s’hi podrà construir
A les Àrees de Prevenció de Riscs (tant d’Incendi
com d’esbaldrec com d’inundació), a partir de 1 de gener de 2004
els Plans Territorials Insulars hi podran autoritzar la construcció d’habitatges
unifamiliars així com infrastructures.
Per això a la Llei d’Acompanyament dels pressuposts se modifica la Matriu
d’Ordenació del Sòl Rústic a fi de permetre aquests nus usos edificatoris.
-
Noves urbanitzacions a vorera de
mar
D’altra
banda la Llei de Mesures urgents en matèria d’urbanisme permet que els
Plans Territorials Insulars puguin classificar nous sòls urbanitzables (en
determinades casos) a vorera de mar, entre sòls urbans ja consolidats, modificant
per això les Directrius d’Ordenació
del Territori.
Un dels temes que ha generat més
conflictes socials ha estat l’impuls d’una nova política de carreteres
fonamentada en la construcció de noves autopistes i autovies. L’aprovació
inicial del Pla de Carreteres ha generat una contestació considerable especialment
al pla de Mallorca i als voltants de Palma com a conseqüència dels projectes
de l’Autovia Inca-Manacor i la
2a Via de Cintura. El Pla, però, inclou nous projectes d’autopistes
i autovies, tal com Palma-UIB, Inca-Sa Pobla, S’Arenal-Llucmajor, Variant
de Llucmajor, Plamanova-Peguera, etc.
Tot un seguit de projectes
que a més de suposar un consum de territori brutal (2.000 ha), és l’expressió
d’un model econòmic i territorial fonamentat en el transport privat en
l’extensió del turisme i les urbanitzacions per tot arreu.
Els
primers anuncis de la Consellera d’Obres Públiques en matèria de ferrocarril
han estat la paralització del nous projectes (Alcúdia, Artà i Cala Rajada)
i al mateix temps la reducció de els freqüències del tren de Manacor (al final
ha rectificat i no se reduiran).Al final ha fet marxa enrera en alguns temes
emperò no se veu interès en fomentar aquest tipus de transport.
-
Ampliació d l’Aeroport
Tot i que aquest no és un tema
nou, la realitat és que en aquests moments se tramita l’ampliació de
l’aeroport. Fa poques setmanes la
Comissió Balears de Medi Ambient, el màxim organisme del Govern en temes ambientals
ja ha informat favorablement aquesta
ampliació, com ja ho havia fet mesos
enrera l’Ajuntament de Palma. En tot cas aquesta ampliació suposa duplicar
la capacitat d’aquesta instal·lació, en concret podria transportar a
38 milions de passatgers.
El
primer anunci del nou Conseller de Residus del CIM, ha estat la posada en
marxa d’una nova línia d’incineració, a Son Reus, per a tractar
els residus. Sense que s’hagi desplegat
totes les mesures de pla de residus (recollida selectiva de matèria
orgànica, d’envasos, etc) i sense esperar el funcionament del Parc de
Tecnologies ambientals, el nou govern del Consell ja ha decidit que
Mallorca necessita més incineració.
-
Quatre noves dessaladores
El nou govern ja ha anunciat el seu
acord a la construcció de 4 noves dessaladores a les Illes Balears, concretament
a Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella. En definitiva noves infrastructures
per a permetre nous creixement i que suposen un elevat consum energètic.