El GOB du el Pla de Carreteres davant els tribunals
Contenciós -administratiu contra la modificació núm. 2 del Pla de Carreteres
El passat dia 1 de desembre de 2003 el Ple del Consell Insular de Mallorca (amb els vots de PP i UM) va prendre un acord mitjançant el qual s'aprovà definitivament la modificació puntual número 2 del Pla Director Sectorial de Carreteres de les Illes Balears (illa de Mallorca). Aquesta modificació obria la porta a la construcció de noves autopistes i autovies a Mallorca.
En concret aquesta modificació del PDS de Carreteres introdueix la construcció de dues noves autovies:
· Autovia entre Inca i Manacor
· 2n Cinturó de Palma
· Ampliació de l'autopista Inca - Palma per a aconseguir 6 carrils
Igualment el Pla de Carreteres modifica el concepte del Pla anterior quant
a desdoblaments, als quals els equipara a autovies. Són els casos de:
· Inca - sa Pobla
· Palma - Universitat
· S'Arenal - Llucmajor
· Variant de Llucmajor
El GOB posa un contenciós davant el TSJB
Independent de les conseqüències ambientals, socials, territorials, econòmiques i paisatgístiques que comportarà la construcció d'aquestes autopistes, el GOB ha observa alguns indicis d'il·legalitat amb l'aprovació d'aquest Pla de Carreteres, tal com ja va al·legar durant el període d'informació pública de l'esmentat Pla.
Per aquest qual cosa avui mateix el GOB ha interposat davant la Sala Contenciosoadministrativa
del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, un recurs
Conseqüències ambientals i territorials
A part dels aspectes de legalitat que hauran de veure els tribunals de Justícia, l'execució d'aquest Pla tendrà conseqüències ambientals i territorials importants, entre les quals cal destacar:
- un consum de territori superior a les 2.000 hectàrees,
- l'afectació de més de 4.000 propietats,
- la destrucció de més de 120 hectàrees de garriga, pinar
i alzinar,
- l'arrasament de més de 290 edificacions residencials, agrícoles
o ramaderes.
- les excavadores llevaran d'en mig de l'ordre de 70 km lineals de parets agrícoles,
gran part d'elles parets seques
- una aposta decidida pel transport privat en detriment del transport públic
- una destrossa paisatgística als paratges que travessa
- un cost econòmic exagerat (87 mil milions de pessetes)