Després de la pràctica derogació dels
Parcs de Llevant i Cala d'Hort
el Govern ens ha catapultat a la coa en la protecció d'espais naturals
El Govern de les Illes Balears, en mans del partit Popular des del passat 25
de maig, ha fet bones les pitjors prediccions sobre el que podia passar a les
Illes quant a la protecció d'espais naturals. Així, la recentment
aprovada llei d'acompanyament als pressuposts disposa el retall fins a la pràctica
derogació dels parcs naturals de la Península de Llevant (Mallorca)
i Cala d'Hort (Eivissa).
Les Illes Balears pateixen des de sempre una acusada insuficiència quant a la declaració i gestió d'espais naturals protegits. Malgrat l'espectacular riquesa biològica de les Illes, amb un elevat nombre d'espècies animals i vegetals úniques en el món, i malgrat es tengui clar que la nostra principal activitat econòmica es fonamenta sobre el patrimoni natural, fins ara no s'ha dotat les nostres illes amb la necessària xarxa d'espais naturals protegits que garanteixin la conservació d'aquest patrimoni.
Durant la passada legislatura, el govern de partits progressistes feu alguns avanços en aquest sentit, declarant nous espais protegits (l'Albufereta, la Península de Llevant i Cala d'Hort, entre d'altres). Aquest increment de protecció saldà només en part el nostre dèficit històric, ja que alguns dels espais naturals més importants de les Illes (la Serra de Tramuntana, es Trenc i es Salobrar, la costa sud de Menorca, els Amunts d'Eivissa) seguiren sense la protecció necessària.
Lamentablement, el nou govern resultant dels passats comicis autonòmics ja ens ha fet patir una reculada sense precedents (ni a les nostres illes ni a cap altra comunitat autònoma) quant a protecció d'espais naturals. Així, les darreres desproteccions aprovades ens han catapultat als darrers llocs a nivell estatal pel que fa a la protecció d'espais.
Els penúltims quant a percentatge de territori protegit
Fins l'any passat la nostra Comunitat es situava en el 10è lloc quant a percentatge de territori protegit, amb un 5,27%. Aquesta xifra era més que discreta a la vista dels percentatges protegits d'altres comunitats autònomes com Canàries, Catalunya o Andalussia, però així i tot ens allunyava dels llocs de coa que havíem ocupat fins l'arribada del govern del Pacte de Progrés.
Després del darrer retall de parcs mitjançant la llei d'acompanyament als pressuposts, el nostre lloc ha baixat fins al penúltim (només Extremadura té menys percentatge protegit que nosaltres).
Aquest baix percentatge de territori protegit és especialment greu tenint en compte la nostra condició insular, amb les particularitats ecològiques que això suposa, i la gran pressió que exercim sobre el nostre reduït territori.
Els darrers quant hectàrees protegides per habitant
Si feim l'anàlisi tenint en compte el nombre d'habitants de cada comunitat autònoma, la situació és encara més greu, ja que ens traslladam des del lloc 14è al 17è i darrer. Així, els illencs disposam d'únicament 100 m2 d'espai natural protegit per habitant, mentre a l'altre extrem els andalussos en tenen 2090, els castellano-lleonesos 1730 i els canaris 1620.
Ni els ciutadans de les Illes ni el nostre patrimoni natural ens mereixem
això
La Illes Balears han pogut conservar fins ara una riquesa biològica extraordinària, amb un nombre important d'espècies que no es poden trobar enlloc més en el món (espècies endèmiques). Així, es considera que les Illes Balears aporten a la biodiversitat mundial un mínim de 161 espècies i subspècies vegetals endèmiques, 272 espècies i subspècies d'animals invertebrats endèmics i 86 espècies i subspècies d'animals vertebrats endèmics. Bona part d'aquest patrimoni viu a espais naturals no protegits i amenaçats en diferent grau.
Altres territoris insulars igualment rics en endemismes, com les Illes Canàries, entengueren fa temps la seva responsabilitat. Per això els seus espais naturals protegits suposen el 42'33% del seu territori, 22 vegades més que el percentatge que suposen a les Illes Balears.
La manca de protecció suficient per als espais naturals de les Illes és una greu irresponsabilitat, sobretot davant l'increment accelerat de la pressió que la població exerceix sobre el medi natural. Les nostres illes necessiten avui més que mai una adequada política de protecció de la nostra diversitat biològica que impulsi la declaració i gestió d'una xarxa suficient d'espais naturals. Però en canvi una de les primeres accions del Govern de Jaume Matas ha estat el retall de 22.460 Ha fins aleshores protegides.
Quant a espais naturals protegits, els ciutadans de les Illes Balears tenim motius per estar empegueïts: som els ciutadans de l'estat espanyol amb menys territori protegit per habitant, i a més a més som ciutadans de l'única comunitat autònoma capaç de retallar dues terceres parts del seu territori protegit, d'un dia per l'altre i sense cap justificació acceptable, ni ambiental ni moralment.
---