El GOB remet als partits i a entitats un breu i document sobre política ambiental davant les eleccions

El GOB destaca la transcendència ambiental per a les Illes Balears d'aquestes eleccions generals

A pesar que la major de competències en temes ambientals i territorials corresponen a les comunitats autònomes, la realitat es que l'administració central conserva importants paquets competencials.

Als darrers anys, però a causa del deficient finançament de les autonomies l'estat "de facto" ha assumit la possibilitat de marcar l'acció de les CC.AA. a través del finançament o no de determinades actuacions (és el que passa , per exemple, del Conveni de Carreteres).

A part d'aquest fet, la realitat és que l'estat manté encara competències transcendits en aspectes com ports, aeroports i litoral, etc. temes absolutament fonamentals per al present i futur ambiental i econòmic de les Illes Balears.

Per aquesta motius, aquestes eleccions generals són especialment transcendents pel que fa a al protecció i conservació del medi ambient i els recursos naturals de les nostres illes.

Avui presentam un document que hem remès a partits i entitats on se parlen dels principals aspectes ambientals que ens jugam amb aquestes eleccions generals.

Les eleccions generals del 14-M i el medi ambient de les Balears

· Ports
· Aeroports
· Litoral
· Espais naturals
· Planificació energètica
· Carreteres
· Ferrocarril
· Dessaladores
· Legislació bàsica
· Política pressupostària
· Política d'ordre públic

Les eleccions generals del mes de març i el medi ambient

Segurament aquestes eleccions generals són especialment transcendents pel que fa a al protecció i conservació del medi ambient i els recursos naturals de les nostres illes.

A més de les conseqüències ambientals i territorials de les polítiques econòmiques i fiscals del govern espanyol, la realitat és que Madrid conserva competències molt importants en aquests temes.

· Ports:

Els ports que depenen de l'estat són els ports més importants de les Balears (Palma, Alcúdia. Maó, Eivissa i Formentera). De totes maneres les CCAA trien els presidents i per tant tenen una notable influència.

· Aeroports

La porta d'entrada més importants de les Illes Balears són els aeroports. La seva capacitat d'acollida marca les possibilitats d'entrada de turistes i per tant de la principal activitats econòmica. El Ministeri de Foment és qui tramita i aprova les ampliacions i els Plans especials. Les darreres ampliacions són un bon exemple del a importància d'aquesta competència.

- Proposta:
- paralitzar les macro-ampliacions dels aeroports
- transferir les competències de gestió aeroportuària a les CCAA

· Litoral

La Llei de Costes i la Constitució consagra les competències estatals en temes de costes, concretament pel que fa al domini públic marítmo-terrestre (platges, dunes, la mar) En aquests sentit de l'Administració estatal hi depenen les autoritzacions i les concessions dins el domini públic, les obres públiques (passejos, accessos...) regeneració de platges, etc.

- Proposta:
- Frenar la construcció de passejos i platges artificials
- Transferir les competències de gestió aeroportuària les CCAA

· Espais Naturals

La competència estatal en aquest tema se redueix, a més de la legislació bàsica, en la declaració de parcs nacionals, el seu finançament, mentre que la gestió es compartida amb les CCAA. Al cas de les Balears l'arxipèlag de Cabrera és l'únic parc nacional existent.
L'estat també té competències en la declaració i gestió de reserves marines en aigües exteriors.

Igualment l'estat té la competència de pesca en aigües exteriors.

· Planificació energètica

A pesar de les competències territorials que té el govern de les illes Balears, les polítiques energètiques (potència, combustibles, infrastructures de proveïment...) depenen del Govern central (maldament sigui una planificació indicativa).
En el cas concret de Mallorca, l'estat té la competència d'estendre el cable elèctric de connexió amb la península, la construcció del gasoducte, la instal·lació de noves centrals. noves centrals

Proposta:
- Canviar el punt d'arribada del gasoducte i dur-lo cap al Dic de l'Oest
- Renunciar al cable
- Fer un pla d'inversions en energia solar

· El finançament i la construcció de la xarxa bàsica de carreteres (autopistes)

Encara que la CA té les competències de carreteres Bàsicament el Consell Insular) , la realitat és que la manca de finançament històric ha fet que Madrid recuperàs "de facto" les competències, via conveni, de finançament. Aquest fet implica també la tramitació i contractació de les obres. La construcció de les 7 noves autovies depèn realment de Madrid.

En concret el Conveni de Carreteres inclou projectes especialment impactants com:

- Autovia Inca - Manacor
- Autopista: 2ª Via de Cintura
- Autovia Inca - Sa Pobla
- Autovia: Palma - UIB,
- Autovia: S'Arenal - Llucmajor,
- Autovia-Variant de Llucmajor,
- Autovia: Palmanova - Peguera

Tot un seguit de projectes que a més de suposar un consum de territori brutal (2.000 ha), és l'expressió d'un model econòmic i territorial fonamentat en el transport privat en l'extensió del turisme i les urbanitzacions per tot arreu.

Proposta: aturar aquest conveni a favor de millores de les actuals carreteres i apostar pel ferrocarril.

· Inversions en ferrocarril

No només hi ha hagut una paralització, per part del Govern de les Illes Balears, de les inversions en ferrocarril, sinó que a les balears no arriben inversions del Pla estatal en matèria ferroviària.

Proposta:
- dotar a les Balears d'inversions per estendre la xarxa de ferrocarril i
millorar el servei actual

· Finançament de les dessaladores

D'acord amb el Pla Hidrològic el finançament de les grans infrastructures hidríques depenen de Madrid. En el cas de les Balears s'inclou les 4 noves dessaladores, concretament a Alcúdia, Andratx, Santa Eulàlia i Ciutadella, a més del transvasament de Sa Costera.

En definitiva noves infrastructures per a permetre nous creixement i que suposen un elevat consum energètic.

Proposta:
- modificar el pla hidrològic
- aturar la construcció de noves dessaladores
- invertir en gestió de la demanda i reutilització d'aigües

· Legislació bàsica

La constitució reconeix a l'estat la competència en legislació bàsica de gran part de matèries ambientals i territorials. A les comunitats autònomes les correspon el desenvolupament normatiu complementari i la seva execució.
Així l'estat té competència legislativa bàsica en matèries tal com: espais naturals, costes, aigües, sòl, residus, ports, aeroports, energia, transports, pesca, etc.

· Política pressupostaria

El deficient finançament de les comunitats autònomes i dels Ajuntaments fa que l'estat recuperi de facto moltes de les competències autonòmiques a través de l'aportació econòmica.

Aquest fet acaba desvirtuant les competències de les comunitats autònomes, ja que el deficient finançament afecta negativament la gestió que en fas les autonomies.

· Política d'ordre públic

Un fet, rebutjable, lligat a les accions en defensa del medi ambient i la pau, ha estat ha estat la resposta que la Delegació del Govern a les Balears així com el Ministeris de l'Interior han duit a terme.

Es tracta de les sancions que s'han imposat a accions pacífiques de rebuig o de discrepància contra determinades polítiques ambientals. El resultat de tot això han estat multes milionàries a les persones que han protagonitzat aquestes accions. Vet aquí algunes d'elles:

- Acció directa contra la regeneració de la platja de Can Picafort: es tracta d'una actuació del GOB que va acabar amb 12 multes que sumaven un total de 2 milions de pessetes. Les sancions han estat recurrides davant els tribunals de Justícia

- L'activista del GOB Joan Amer va ser sancionat amb una multa de 500.000 pessetes per botar al camp del Mallorca amb una pancarta de "NO a la Guerra".

- Recentment 14 activistes de la Plataforma de Costitx contra l'Autovia Inca - Manacor foren sancionat amb una multa de 3.000 euros cada un per fer una acció pacifica de protesta al final d'un ple on l'Ajuntament discutia sobre el seu posicionament de l'autovia.

Plana principal