El GOB denuncia la degradació de la zona nord de Palma
Aquesta zona es troba amenaçada per distints projectes: 2ª Via de
Cintura, complex Sanitari de Son Espases, noves urbanitzacions, infrastructures
de residus, etc.
En aquests moments, la zona nord del municipi de Palma es troba fortament amenaçada per tot una sèrie de projectes de tipus viari, urbanístic i sanitari, així com per diverses infrastructures i equipaments, que se tramiten en aquests moments. En definitiva problemes que afecten a nuclis com S'Indioteria, Son Sardina, Sa Garriga, Secar de la Real, Establiments.
Tot plegat fa que la qualitat de vida que encara gaudeixen aquests nuclis urbans de Palma se por degradar de forma alarmant.
Ens referim, entre d'altres a problemes derivats de:
Sistema Viari:
- 2ª Via de Cintura
- Autovia UIB
Equipament sanitari
- Son Espases
Noves zones residencials
- La Real
Pedrera
- Pedreres d'Establiments
Infrastructures
- Abocador de Residus
- Incineradora
- Central Elèctrica
D'altres
- Aparcament de Cotxes de lloguer
- Degradació del patrimoni arquitectònic i històric
S'adjunta un breu informe, que serà remès a dist8nets entitats i partits polítics de Palma, així com a les distintes institucions amb competències en el tema.
Informe
La zona nord de Palma cada cop més degradada
(autopistes, urbanitzacions, equipaments, infrastructures, amenacen la seva
conservació i la qualitat de vida)
INDEX
SISTEMA VIARI
- 2ª Via de Cintura
- Autovia UIB
EQUIPAMENTS
- Nous hospital
URBANITZACIONS
- Noves zones residencials
PEDRERA
- Pedrera d'Establiments
INFRASTRUCTURES
- Abocador de Son Reus
- Incineradora
- Central Elèctrica
D'ALTRES
- Aparcaments de cotxes de lloguer
- Degradació del Patrimoni arquitectònic i etnològic
INFORME
La zona nord de Palma cada cop més degradada
Aquesta zona es troba amenaçada per distints projectes: 2ª Via de
Cintura, Complex Sanitari de Son Espases, noves urbanitzacions, instal·lacions
de residus, etc.
Palma, com a molts altres ciutats del món, pateix problemes de segregació
funcionals i al mateix temps la discriminació d'una pobles i barriades
enfronts d'altres.
Al nostre cas està clar unes zones de Palma pateixen més que d'altres les conseqüències d'una distribució poc equitativa dels problemes la qual cosa repercuteix en una distribució diferenciada de la qualitat de vida. Són els casos de la zona del Coll d'en Rabassa, Can Pastilla, Sant Jordi i Son Ferriol. Però també és el cas de la zona nord de Palma, la part de Palma situat al nord de la Via de Cintura, entre les carreteres de Bunyola, Valldemossa, Sóller, Esporles i Puigpunyent.
En aquests moments, la zona nord del municipi de Palma es troba fortament amenaçada per tot una sèrie de projectes de tipus viari, urbanístic i sanitari, que se tramiten aquests darrers mesos, així com d'altres, sobretot infrastructures, que ja fa alguns anys que funcionen.
Tot plegat fa que la qualitat de vida que encara gaudeixen aquests nuclis urbans de Palma se por degradar de forma alarmant.
SISTEMA VIARI
- 2 ª Via de Cintura
Un dels projectes inclosos dins el Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca és el 2n Cinturó o la 2ª Via de Cintura de Palma. ES tracta d'una autopista que recorre gran part de la zona nord de Palma, entre l'autopista d'Inca i la carretera de Valldemossa. Aquesta autopista podria consumir de l'ordre de 500.000 m2 de terrenys rústics.
El fortíssim consum de territori és un dels impactes que aquesta obra provocarà, però no l'únic. Dissortadament aquesta nova autopista suposarà a més a més:
· La destrossa de centenars de finques afectades per les obres
· La incomunicació de pobles i barriades situades a banda i banda
de la nova autopista
· Afavoreix el transport privat en detriment del transport públic
· Afecta negativament a zones agrícoles de notable interès
· Posarà en valor per a la seva urbanització terrenys fins
ara no edificats.
· un impacte paisatgístic inassumible, especialment a les zones
més ben conservades
· Tendrà un cost econòmic elevadíssim, i en tot
cas superaria els 60 milions d'euros (10.000 milions de pessetes)
- Autovia a la UIB
Un altre projecte que ha re-iniciat la tramitació recentment (tot i que ja fa anys que el tema està damunt la taula) és la construcció d'una autovia fins a la Universitat, en concret des del Camí dels Reis fins al campus. Un projecte igualment impactants que suposarà la mort definitiva per al projecte de transport col·lectiu que comuniqui Palma a la UIB.
Les conseqüències d'aquest nou vial són semblants a les de la 2 Via de Cintura, al mateix temps que serà un fre a la posada en marxa d'un vertader transport col·lectiu cap a la nostra universitat.
EQUIPAMENTS
- Nou hospital
Una part de la possessió de Son Espases ha estat adquirida per l'administració per la construcció d'un nou complex sanitari a una zona veïnat a zona residencial a l'entorn del monestir de La Real.
La zona on es vol construir el nou hospital consisteix en una àrea rural, classificat com a sòl rústic al PGOU de Palma, amb la qualificació d'agrícola - ramader. Se tracta d'una zona ben conservada que cal preservar
URBANITZACIONS
- Noves zones residencials
El Pla Territorial de Mallorca ja ha passat a informació pública. En la seva aprovació inicial, el Pla va classificar com a urbanitzable un total de 290.000 m2 situats a l'entorn del Monestir de La Real.
En aquest cas es tracta d'una permuta que permetrà la urbanització dels voltants del Monestir de la Real, a Palma (29,5 hectàrees de planta baixa i tres alçades), a compte de l'esponjament d'un sector d'Alcúdia i de la desclassificació d'un altre sector del mateix municipi que ja es troba desclassificat (AS16), encara que pendent de resolució d'un recurs.
PEDRERA
Pedreres d'Establiments
Les pedreres de Sa Garrigueta Rassa i Son Rosselló, més conegudes
com a
Pedreres d'Establiments, se situen a una zona classificada com a Sòl
Rústic d'acord amb la Llei del Sòl Rústic. Una part de
la zona és considerada en el Pla General del Municipi com a Zona Forestal
d'Interès Paisatgístic, la qual gaudeix igualment de la protecció
de la Llei d'Espais Naturals, amb la categoria d'ANEI.
Les conseqüències territorials i ambientals de l'explotació,
des de fa més de 30 anys, d'aquestes pedreres són nombroses. La
desfiguració paisatgística és potser l'efecte més
destacable, visible de d'una bona part de Mallorca. A més, l'activitat
extractiva ha implicat una destrucció de la vegetació de la zona
i la destrossa d'un espai natural de notable valor ecològic, en part
catalogat com ANEI. Les emissions de pols afecten negativament la qualitat de
l'aire i incideixen negativament sobre la salut de les poblacions veïnes
i la dels ecosistemes. A tot això, s'han d'afegir les nombroses molèsties
i pèrdua de tranquil·litat dels Veïns
INFRASTRUCTURES
Des de fa anys, a l'entorn de Son Reus s'hi ha anat instal·lant i construint distintes infrastructures tant de residus com elèctriques, les quals representen impactes destacables que cal analitzar.
- Abocador de Son Reus
Des dels anys 50 han anat funcionant a Son Reus distints abocadors de residus. Els primers abocadors se feren sense cap tipus de control ni impermeabilització . L'actual, a pesar que compta amb certs requisits legals per a poder funcionar, de fet és una font de conflictes ambientals, diversos, a casua de possibles infiltracions, incendis incontrolats, emissions de gasos contaminants, olors, etc.
- Incineradora de Son Reus
Des de 1995 funciona la Incineradora de Residus Sòlids Urbans de Son Reus, com a conseqüència de l'aprovació definitiva del Pla de Residus Sòlids de Mallorca.
La incineració ha estat un sistema de tractament de residus que converteix els residus amb electricitat a través de la seva crema. Aquests sistema, a part de desaprofitar tots una sèrie de residus (paper, metall, matèria orgànica, etc.) generes nous residus (escòries i cendres) i llença gasos tòxics a través de les xemeneies, amb presència de dioxines, furans, metalls pensats,..
Actualment la Incineradora de Son Reus crema de l'ordre de 300.000 tones/any
- Central Elèctrica
L'any 2000 se va posar en funcionament a Son Reus una central elèctrica a Son reus, devora la Incineradora de Residus. Aquest central utilitza com a combustible el gas-oil i està previst que pugui funcionar amb gas natural.
La central ha estat objecte de diverses ampliacions i avui en dia té una potencia superior a la d'es Murterar.
La centrals elèctriques que funcionen amb combustibles fòssils contribueixen a l'efecte hivernacle a causa de les emissions de gasos contaminants com CO2 i SO2.
D'ALTRES
- Aparcaments de cotxes de lloguer
Al costat de la carretera de Valldemossa, funciona des de fa anys un aparcament il·legal de cotxes de lloguer. Es tracta d'uns terrenys rústics on no hi està permesa aquesta activitat.
A pesar de les constants denúncies, encara funciona, desfigurant les funcions que li són pròpies a aquest tipus de sòl.
- Degradació del patrimoni arquitectònic i etnològic
Tot l'entorn de La Real, Son Sardina constitueix una de les zones més interessants de palma i de Mallorca, especialment pel que fa a sistemes hidràulics, alguns els quals provenen de l'època islàmica.
És tracta de les Síquies de la Font de la Vila, de la Font d´en Baster i de la Font de Na Pere o de Mestre Pere. Com a conseqüència de l'existència de les conduccions d'aigua, en aquesta zona se troben encara un bon nombre de molins fariners moguts per aigua.
Aquests darrers anys hi ha hagut un procés de degradació i fins i tot destrucció d'alguns d'aquests elements.
La posada en marxa dels nous equipaments, les noves infrastructures viàries i els nous sectors de sòl residencial no faran més que degradar aquests elements.
{comuni}