GOB i Amics de la Terra presenten 3.100 signatures a favor
de la protecció de Muleta (Port de Sóller)
Aquesta zona es troba amenaçada per una urbanització de tipus residencial
Des del GOB Mallorca i Amics de la Terra volem donar l'enhorabona a totes les persones i entitats que han col·laborat i ajudat en la campanya contra la urbanització de Muleta II. Avui presentam davant el Consell de Mallorca un total de 3.100 signatures a favor de la protecció d'aquest indret, amb l'objectiu d'aturar la urbanització que amenaça la seva conservació.
Una urbanització que prové del franquisme
Per recapitular una mica, cal recordar que la urbanització de Muleta
I i Muleta II respon a un dels "clixés" urbanístics
dels anys setanta i inicis dels vuitanta, una època (franquista i pseudo-democràtica)
en que es generaren tota una sèrie de drets adquirits en benefici d'uns
pocs ja que la política era una via directa per la gestió dels
negocis i no de la res publica, i on pràcticament tot es classificà
com a sòl urbà o urbanitzable. El cas de Muleta II, és
una clara mostra del que ha estat i és l'urbanisme a les nostres illes,
i a gran part de l'Estat Espanyol. Els terrenys classificats com a urbans durant
aquell període, la volta enrera ha resultat pràcticament inviable,
en aquest cas apareix el fantasma de les elevades indemnitzacions que hem de
cobrir entre tots i totes.
Per què les solleriques i sollerics, molts dels quals no havien nascut
en aquell moment i els que encara no han nascut, han de suportar el deute urbanístic
generat en aquells moments?
L'Economia del segle XXI a les illes Balears
Al segle XXI, es defensa arreu una economia sostenible que sigui menys impactant
i que sigui generadora de riquesa a llarg termini. Emperò a Sóller
s'estimulen les activitats del segle passat, com si tornéssim al carbó
en comptes d'apostar per les energies renovables en temps de canvi climàtic.
Nosaltres pensam i estam convençuts, de que tenim una altra opció,
el turisme, ja que és una d'aquestes activitats que poden contribuir
a generar riquesa a canvi d'un baix impacte ambiental. En aquest sentit, Muleta
és un dels principals actius econòmics del Port de Sóller.
Què val més, idò, conservar Muleta tal com està
-millorant-la i gestionant-la si escau- i així generar riquesa per tots
durant molt de temps; o bé que un senyor la urbanitzi, vengui els xalets
a uns preus astronòmics -que cap treballador ni treballadora podria comprar-,
i d'aquesta manera s'embutxaqui uns elevats beneficis. Tanmateix, quan tot Mallorca
estigui urbanitzada s'anirpà a les costes balcàniques, del Mar
Negre, i a altres nous destins turístics de la Mediterrània.
Una proposta per al Pla Territorial de Mallorca
No tot està perdut, ans al contrari, hi ha un eina importantíssima que ha de dissenyar el futur territorial de la nostra illa. Així, el Pla Territorial de Mallorca, que en aquests moments està en fase de revisió, podria contemplar la desclassificació de la urbanització de Muleta, que és una herència del passat i que presenta serioses mancances en quant a la consideració com a sòl urbà segons els articles 6 i 7 la Llei del Sòl. A més les indemnitzacions no semblen ser la principal causa de controvèrsia, més aviat és una qüestió política, de treballar pel futur de l'illa i els interessos col·lectius o pel curt termini i els interessos privats. El mateix Conseller Vicens, en una recent entrevista al setmanari Veu de Sóller (21/5/04) deia: Particularment sé que construir a Muleta pot tenir un elevat impacte.
(P.D.: Segons un estudi de El Serafy pel Banc Mundial (1989), el 46% del PIB d'Indonèsia venia de la tala dels boscos tropicals per producció de fusta de qualitat, però amb la paradoxa de que els boscos sense talar no es computaven com a ingrés. Llavors, talant els arbres es va perdre la principal font de riquesa de les comunitats locals, i la gent va haver d'emigrar a Malàisia i a les illes veïnes per a poder viure, és a dir, es va traduir en un conflicte social i econòmic. Esperem que no ens passi el mateix!).
Muleta, un cas més
Dissortadament Muleta no és un cas únic dins Mallorca. Altres zones, espais naturals o àrees rurals, es troben en la mateixa situació: projectes de fa més de trenta anys que avui en dia amenacen a revitalitzar-se. Són els casos de Cala Carbó (Pollença) , Cala Blanca (Andratx), Chopin (Valldemossa), Sangrilha (Valldemossa), i així fins a arribar a 50.
{comuni}