Nota informativa
11 d'agost de 2004
El GOB demana al Consell de Mallorca un nou període d'informació pública del Pla Territorial
L'EXTENSIÓ DE LES NOVES URBANITZACIONS HA CRESCUT UN 25% D'ENÇA DE LA PRESENTACIÓ DE LES PRIMERES PROPOSTES EL DESEMBRE DE 2002
La Llei d'Ordenació Territorial determina al seu article 10.1.f que el procediment d'elaboració dels plans territorials insulars pot incloure un nou període d'informació i de consulta si s'han introduït modificacions substancials respecte de l'aprovació inicial.
El GOB recorda que l'aprovació inicial del Pla Territorial de Mallorca, que es feu fa nou mesos, rebé un l'allau d'al·legacions; i manifesta que les modificacions adoptades respecte d'aquella redacció aprovada inicialment justifiquen que es torni a exposar el document sencer al públic.
La contestació pública a la política territorial del Pacte PP-UM, amb més de 50.000 persones al carrer el passat mes de febrer, fa oportuna la petició del GOB per tal que el Consell de Mallorca torni a exposar al públic la redacció que es pretén presentar a aprovació definitiva després de l'estiu.
EL PLA PROMOU UN FORT INCREMENT DE LA URBANITZACIÓ
Les informacions que es filtren de les modificacions del Pla Territorial demostren que s'exhaureixen les possibilitats de creixement urbanístic que establiren les DOT, per al període de 10 anys posterior a la seva aprovació l'any 1999.
Segons aquestes dades, fetes públiques pel Consell de Mallorca durant aquest mes d'agost, 1.454 hectàrees (més de 14 quilòmetres quadrats) podran ser urbanitzades a partir de l'entrada en vigor d'aquest Pla Territorial. Aquesta nombre d'hectàrees sentenciades no ha deixat de créixer d'ençà es començà a tramitar el Pla Territorial: el desembre de 2002 havien de ser 1.150, el desembre de 2003 augmentaven a 1.223 i finalment es parla de 1.454 hectàrees. El creixement de nous sòls urbanitzables -majoritàriament sobre espais naturals i zones rurals ben conservades - diferencia dues modalitats: la comú que permet urbanitzar 782 hectàrees i la de "reconversió territorial" que afegeix d'altres 673 hectàrees. Les noves urbanitzacions del Pla Territorial amenacen paratges verges com Son Durí i Sa Vinyola a Campos, Ses Planes i Son Massot a Calvià o L'Ullal a Pollença. A l'entendre del GOB, la urbanització d'aquestes "Àrees de Reconversió Territorial" respon més a pràctiques clientelars de planejament urbanístic a la carta que a vertaders propòsits reconversors.
Els municipis que més creixen son els de l'àrea metropolitana de Palma: Palma, Calvià i Llucmajor; però seguits en quart lloc per Campos que augmenta desproporcionadament l'extensió de nou sòl urbanitzable en 100 hectàrees (1 quilòmetre quadrat).
Recordem que a més d'afegir nous sòls urbanitzables, el Consell de Mallorca va aixecar les dues moratòries urbanístiques; per la qual cosa cal afegir més sòl urbanitzable existent, més de 50 urbanitzacions sense desenvolupar o sense acabar de consolidar, al que es classifica de nou. Aquestes moratòries frenaven l'edificació a aquells sòls que no tinguessin serveis i no permetien l'edificació de cases de pisos a Palma i en el litoral. Actualment hi ha a Mallorca un total de 19.913 hectàrees classificades com a sòl urbà i urbanitzable, de les quals n'hi ha 16.277 d'ocupades i 3.636 de vacants (sense edificar). En total, es tracta d'un increment de la capacitat d'allotjament actual, que és de 1,4 milions de places, fins a un potencial de 3 milions de places, entre residencials i turístiques.
LES ÀREES DE RECONVERSIÓ TERRITORIAL AMAGEN CREIXEMENT A LA CARTA
Les Àrees de Reconversió Territorial empren la cosmètica del terme "reconversió" per botar-se l'esperit de la "moratòria turística". Els hotels que s'haurien d'esbucar es converteixen en habitatges i residències, desplaçant al mateix temps les places "amortitzades" cap a noves zones de desenvolupament urbà, a costa de sòl rústic, amb la gratificació de duplicar-les. D'aquí resulta que tancant 15.000 places turístiques es puguin obrir d'altres 30.000, que de ben segur es defineixin com de la modalitat de "tot inclòs", en poder triar la ubicació enfora dels nuclis turístics tradicionals.
D'altra banda, la proliferació de vivendes a les zones turístiques suposarà una pèrdua encara major de qualitat de l'oferta turística, empitjorant la seva degradació per la mescla d'usos (com ara confrontant bugaderies de les vivendes amb discoteques d'hotels), d'estils arquitectònics i d'usos turístics i residencials de baix poder adquisitiu.
EL MODEL TERRITORIAL DEL PLA INCORPORA LES NOVES VIES RÀPIDES
El Consell de Mallorca modificà el Pla Director Sectorial de Carreteres per tal de permetre set noves autovies. La política de fets consumats del pacte PP-UM amb l'avançament de les obres de construcció d'aquestes autopistes situa els seus governs, al Consell i al Govern de les Illes Balears, al marge de la legalitat.
La incorporació de les noves autovies afegeix arguments a la petició d'una nova exposició pública del Pla Territorial.
EL PLA TERRITORIAL LEGALITZA PARCEL·LACIONS IL·LEGALS
La legalització de parcel·lacions il·legals és un altre exemple de la política clientelar que practica el pacte PP-UM amb la seva proposta de Pla Territorial. Aquesta mesura dóna ales als infractors que encara avui edifiquen foravila sense cap dels compromisos que suposa urbanitzar, alimentant les seves aspiracions a que se'ls urbanitzi la seva parcel·la, a càrrec de l'erari públic.
A l'entendre del GOB la dificultat d'accés a l'habitatge no es pot resoldre edificant vivendes disseminades a fora vila, i encara menys amb l'elevada concentració de cases que suposen les parcel·lacions il·legals, on alguns solars no superen els 1.000 m2.
15 ESPAIS NATURALS QUEDEN SENSE PROTECCIÓ
El GOB presentà una proposta d'inclusió de 15 espais naturals al Pla Territorial (d'entre els quals hi ha Ses Fontanelles, Maristany, les Marines de Montblanc i Binicaubel o la serra de S'Ermita a Manacor). El Consell de Mallorca no ha explicat públicament si el document que presenta a aprovació definitiva dóna protecció a aquests espais naturals amenaçats.
MÉS XALETS, NOUS POLÍGONS INDUSTRIALS I CAMPS DE GOLF
El model territorial proposat pel Pla Territorial acaba d'esvair les oportunitats de desenvolupament sostenible de l'illa amb la proposta de fer un polígon industrial a cada poble, nous camps de golf arreu -a afegir als 25 existents, en execució o autoritzats- i, a més, desprotegir el sòl rústic permetent la proliferació d'encara més xalets. Per exemple es podran fer xalets a les Àrees d'Interés Agrari amb només dues quarterades, 14.000 m2, que és la superfície mínima que imposa la Llei de Sòl Rústic de l'any 1997. Amb tot, es podran afegir a l'entorn de 2.000 noves edificacions al sòl rústic a les 47.000 existents.
UN MODEL TERRITORIAL QUE PROMOU EL TURISME DE BAIX COST
La proliferació d'oferta turística no reglada -amb habitatges de lloguer per internet i bitllets d'avió de baix cost- i l'oferta hotelera del "tot inclòs" son el model turístic que promou el Pla Territorial amb les seves "reconversions" perverses i el creixement amb nous sols urbanitzables.
Plana principal