Nota informativa
5 d'octubre de 2004

Finalitzat el “simulacre” de procés de participació ciutadana, el GOB ha remès a la Conselleria de Medi Ambient els seus suggeriments a la futura llei de conservació d'espais naturals

Una llei per satisfer els propietaris de finques, que aporta ben poc a la conservació d'espais naturals


La Conselleria de Medi Ambient ha elaborat un projecte de norma legal, anomenada Llei per a la Conservació dels Espais de Rellevància Ambiental, que tractarà sobre la protecció i conservació dels espais naturals a les Illes Balears.

Aquestes darreres setmanes, responsables de la Conselleria han mantingut reunions amb diversos col·lectius i organitzacions socials amb la pretesa finalitat de recollir la seva opinió sobre aquesta iniciativa legal. Aquesta tasca ha estat condicionada pel fet, inaudit, que l'esborrany de la llei no ha estat facilitat fins ara.

Així i tot, el GOB no ha volgut renunciar a la possibilitat de participació (greument limitada) que ens ha oferit la Conselleria, i per això la setmana passada férem arribar al Conseller un plec de suggeriments i opinions, fonamentats únicament en la informació que la Conselleria ha tingut a bé difondre, públicament o a les reunions que hem mantingut. A continuació vos resumim els punts fonamentals del nostre escrit.


Manca d'un vertader procediment de consulta pública

Sense dubte el primer que volem fer és manifestar el nostre astorament i perplexitat davant aquest pretès procés de participació ciutadana previ a la discussió d'aquesta llei al Parlament. No recordam cap altra situació com aquesta en que se'ns hagi instat a opinar formalment sobre un text legal al que ho hem pogut accedir.

Tot i que donam per bona la informació que se'ns ha facilitat en les reunions mantingudes, no podem evitar desconfiar davant una situació com aquesta en que s'oculta un text legal que evidentment ha d'anar molt més enllà del que se'ns ha explicat.


Molt sobre profit econòmic i poc sobre conservació

A la documentació que se'ns ha facilitat apareixen repetidament els termes “promoció”, “desenvolupament sostenible”, “aprofitament sostenible”, “promoció social, econòmica i cultural” i d'altres relatius a la millora del profit en la relació home-natura. Així mateix es dediquen dues planes del document a parlar d'obligacions i avantatges que aquesta llei suposarà per als propietaris de finques. Tot això és important, sense dubte, però no hem d'oblidar que l'objectiu fonamental d'una llei d'espais naturals protegits ha d'esser la conservació del patrimoni natural.

A la documentació lliurada no es dedica ni una sola plana a explicar quins avanços aporta aquesta llei sobre el marc prèviament establert (llei 4/1989) per a la conservació dels nostres espais naturals. Davant això ens sembla que la proposta demostra una excessiva preocupació pel lucre dels propietaris de finques, i poca preocupació per la millora de la protecció, gestió i conservació dels espais naturals.


Una llei de protecció que no protegeix urbanísticament

Tal i com ha manifestat el Conseller, aquesta llei no entrarà a limitar l'aprofitament urbanístic dels espais naturals.

La Llei 4/1989, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestres, estableix a l'article 5 (article bàsic) que les disposicions dels Plans d'Ordenació de Recursos Naturals constituiran un límit per altres instruments d'ordenació territorial, els quals no podran modificar dites disposicions. És lògic que la planificació per a la conservació d'un indret natural reguli, entre d'altres aspectes, el desenvolupament urbanístic ja que aquest és un dels usos que més dràsticament pot afectar la conservació dels valors naturals d'un espai. Això és especialment important en el cas de les Illes Balears, on l'ús urbanístic és un dels més importants als espais naturals i ha estat, per desgràcia de tots, la causa de la pèrdua irreparable de valors naturals a molts d'indrets. A les Illes Balears, la protecció urbanística dels espais naturals és un criteri acceptat per la majoria de la ciutadania. La implantació de la Llei 1/1991 d'espais naturals, la seva posterior modificació (1999) i darrerament la decisió presa per dos dels tres consells insulars posa de manifest una clara tendència cap a impossibilitar els nous usos residencials als espais naturals. I és evident que entre els espais naturals, en els que es compta amb un règim de protecció especial (fins ara sota la Llei 4/1989) aquesta limitació està encara més justificada.

Per tot això consideram que aquesta llei, inexcusablement, ha d'establir la prohibició de noves construccions per a usos residencials o d'altres aliens a l'explotació tradicional dels espais naturals protegits. Hem de recordar que, tal i com s'estableix a l'article 2.3 de la Llei 4/1989, les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències han de vetlar pel manteniment i conservació dels recursos naturals. Deixant l'ordenació urbanística dels espais naturals protegits en mans de consells insulars o ajuntaments, el Govern estaria fent un greu abandonament de la seva competència i responsabilitat.

Recordem que el Pla Territorial d'Eivissa i Formentera permet edificar xalets als espais naturals que són ANEI, alguns dels quals mereixen esser parc natural.


Altres consideracions

Tot i que, com ja hem dit, la nostra capacitat per opinar està limitada pel fet de no disposar del text legal, voldríem fer també algunes consideracions complementàries a les ja exposades, fonamentant-nos igualment en la documentació que ens han lliurat.

En primer lloc, consideram que l'afirmació que aquesta llei “garanteix un marc estable -sense lloc per a ensurts, incerteses o arbitrarietats de l'administració-” i que proporciona “seguretat jurídica” als titulars de dret és del tot inconsistent. Ja existeix i ja existia un marc suficientment estable (Llei 4/1989) i això no va evitar que amb total arbitrarietat (sense cap tipus de justificació ambiental, tècnica o jurídica) fa pocs mesos el Govern aprovàs un greu retall (més del 90%) de les superfícies dels parcs naturals de Llevant i Cala d'Hort.

En segon lloc, és igualment cínic dir que la intenció de la llei és “tancar un debat que ha introduït elements de crispació dins la societat illenca”, quan és per tots conegut que el Partit Popular va instigar el moviment anti-parc, amb una finalitat clarament electoralista. A més a més, en línies generals, si la llei respon finalment al que s'ha fet públic, hem de dir que el seu contingut bàsic no és especialment innovador ni suposa cap daltabaix en la política de protecció d'espais naturals. Així, la norma bàsica seguirà essent la tan criticada (per PP i antiparcs) Llei 4/1989, amb la seva declaració d'utilitat pública i el seu tempteig i retracte. És cert que aquest darrer es limita mitjançant acords amb els propietaris; però això mateix, com s'ha reconegut des de la pròpia Conselleria, ja ho proposava l'avortat (i igualment satanitzat) projecte de llei de biodiversitat. Ara resultarà que allò que abans era gairebé infernal, s'ha transformat en una magnífica solució. El Partit Popular insulta sovint la intel·ligència dels ciutadans illencs, però poques vegades de forma tan cega com aquesta.

Entenem que aquest tipus d'afirmacions poden tenir un lloc dins l'estratègia de comunicació del Govern amb els propietaris i altres sectors predisposats contra la protecció d'espais, però consideram molt poc seriós que formin part de la poca informació que ens han facilitat a la resta d'entitats i ciutadans per poder opinar sobre un text al que no hem tingut accés.


Haurem d'esperar a que la llei es faci visible

El Conseller va manifestar, en les reunions amb entitats, que possibilitant una fase prèvia de consultes a organitzacions i col·lectius pretenia separar el debat social del debat polític. És evident que això no s'ha aconseguit, i que els ciutadans haurem d'esperar a veure la llei quan entri al Parlament per a la seva tramitació. Fins llavors no començarà l'autèntic debat social de la llei.