Nota informativa
25 de novembre de 2004
El GOB fa una primera valoració del
text de la LECO
UNA MALA LLEI DE
CONSERVACIÓ PER ALS ESPAIS NATURALS DE LES ILLES BALEARS
El passat divendres el
Consell de Govern aprovà el projecte de llei per a la conservació dels espais
naturals de rellevància ambiental (LECO). Després d'una campanya
informativa i un curiós “procés de participació social” caracteritzat per no haver
facilitat a les entitats l'accés a la proposta de llei, ara a la fi el
projecte es fa visible.
El GOB està estudiant a fons el text per tal d'elaborar
un plec de suggeriments que es
remetrà als partits amb representació parlamentària per què siguin presentats com
esmenes a la llei. Així i tot, volem en aquests moments transmetre les
primeres impressions que ens ha generat el
text.
a) Gairebé la meitat de la llei no
aporta absolutament res...
... ni de bo ni de dolent.
Una part considerable del text copia disposicions
normatives de la llei 4/1989 de conservació de la naturalesa, que tanmateix ja
són d'aplicació. Altres articles disposen innecessàriament sobre
aspectes ja recollits a altres normes, com per exemple la Constitució.
Per exemple l'article 3.3 diu que “/La declaració d'un
espai de rellevància
ambiental no suposa l'obligació dels titulars de suportar l'accés públic a la
propietat, ni la pèrdua de la gestió ordinària de les seves finques/”. Aquest article
és legalment del tot innecessari, i
només serveix per rebatre l'argument contrari escampat
pels anti-parcs i els
polítics que els feren costat (aquell que deia que dins un parc
els visitants podien entrar per
tot sense que el propietari ho pogués evitar).
Entre les poques novetats significatives del text podem citar la
creació del Consell
assessor d'espais naturals, la creació de noves figures de protecció (paratge natural,
àrees d'interès científic) i la regulació dels drets de tempteig i retracte.
b) Uns principis inspiradors ben clars
Si repasam els principis
inspiradors de la llei (article 2.2) veurem que només 2 dels 8 principis van
directament adreçats a preservar els valors naturals. La resta fan
referència a la utilització dels recursos naturals i la promoció
econòmica i, sobretot, al paper dels propietaris (3 dels 8 principis). Queda prou
clar que aquesta llei mostra més preocupació
pels drets dels propietaris que pel dret de la ciutadania a disposar d'un patrimoni natural
protegit i conservat.
c) Es dóna a la protecció una
consideració negativa
El text de la llei
està impregnat de la consideració que la protecció
és un mal necessari, i
que per això s'han d'habilitar els mecanismes de recompensa pertinents per als
propietaris de les terres que es protegeixin.
Aquest aspecte queda ben reflectit a l'article 5, en que es parla de “/mesures
compensatòries per a les àrees afectades per l'existència d'espais de
rellevància ambiental/”.
La protecció i conservació no s'interpreta com una
necessitat estratègica ni
com una font de noves oportunitats per al desenvolupament econòmic respectuós,
sinó com un càstig inevitable, imposat per una part de la ciutadania i per institucions
supraautonòmiques, un dany a la propietat
privada que s'ha de compensar d'alguna manera.
d) No va més enllà de la llei
4/1989
Com es podia esperar,
aquesta llei aporta ben poc a la protecció i conservació, i són
mínimes les noves disposicions que vagin més enllà del que disposa la llei estatal de
conservació. Fins i tot en la valoració
de les sancions manté allò que disposa la llei 4/1989,
tot i que amb els 15 anys que
han passat des d'ençà, l'IPC a les Illes Balears ha pujat un 73%!
e) Intenta rebaixar la llei estatal 4/1989
de conservació de la naturalesa
I no només no va
més enllà de la llei estatal, sinó que fins i tot intenta rebaixar-la. Tot i que la
llei estatal 4/1989 manté encara vigents
una sèrie d'articles bàsics d'obligat compliment per les autonomies, el text de la LECO deixa
ben clara la seva intenció de limitar
l'abast d'algunes disposicions de la llei 4/1989, concretament pel que fa als temes
urbanístics. Així, la llei 4/1989 estableix que les disposicions dels Plans
d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) estaran per damunt de les disposicions
altres instruments d'ordenació territorial
o física. Els plans urbanístics han de recollir les limitacions que indiquin els PORNs.
Tot i això, el text de la LECO diu
que “/el grau de densitat normativa de la regulació del
Pla d'Ordenació de
Recursos Naturals ha de ser respectuós, dins l'àmbit
terrestre, amb la
competència en matèria d'ordenació del territori i
urbanisme/”. Això vol dir
que, en la pràctica, els nous PORN simplement recolliran la normativa urbanística vigent,
sense anar més enllà ni interferir en el creixement urbanístic previst
per consells i ajuntaments.
f) Deroga el parc i porn de Cala d'Hort
Després del retall
del parc perpetrat via llei d'acompanyament als pressuposts de 2004, la LECO
presenta el segon capítol de la derogació del parc. Així, queda derogat
el parc i el PORN de la zona, mantenint-se
vigents únicament les reserves naturals dels illots. Es
preveu també l'inici d'un
nou PORN de la zona, això sí, amb un àmbit limitat bàsicament a terrenys on no
es pot edificar (franja de protecció marítima de 500 metres, i poc
més).
g) La supressió del tempteig i
retracte, la “gran aportació” de la LECO
La llei estatal de
conservació faculta a l'administració per exercir els drets de tempteig i retracte (dret
de compra preferent) dins els espais naturals
protegits. Una de les poques aportacions substancials de la LECO és la regulació
d'aquest dret administratiu, per tal que els propietaris que vulguin vendre no
s'hi hagin de sotmetre. Tot i
que pel GOB aquest no és un tema important (consideram que la negociació entre propietari i
administració és el canal adequat per l'adquisició pública
de terrenys) no podem evitar lamentar que
l'administració es plegui a n'aquesta demanda dels
propietaris que té com a
únic objectiu evitar el control fiscal de l'administració
sobre les transaccions
immobiliàries, permetent així el frau fiscal en la venda de finques dins espais
protegits.
En definitiva,
després d'aquestes primeres impressions hem de dir que la LECO ens sembla una mala llei de
conservació d'espais naturals. No podia esser d'altra manera: aquesta
és la llei de conservació que pot redactar un executiu que en realitat no creu
en la vertadera protecció d'espais
naturals com a necessitat estratègica per al futur de la
nostra comunitat.
Plana
principal