Nota Informativa
31 de gener de 2005
El GOB ha remès als partits
esmenes a la Llei d'espais naturals de rellevància ambiental per
què les presentin al Parlament
LA LECO: COM DESPROTEGIR FENT VEURE QUE ES PROTEGEIX
Avui acaba el termini per què els grups polítics amb
representació parlamentària puguin presentar esmenes al
projecte de Llei per a la conservació dels espais de
rellevància ambiental. Per això el GOB ha elaborat i va
remetre la setmana passada als grups un document de suggeriments per
què aquests puguin esser incorporats a les seves esmenes de
modificació de la proposta de llei.
En termes generals, el GOB valora negativament aquesta llei. Han passat
15 anys des de l'aprovació de la Llei 4/1989 de
conservació de la naturalesa, que fins ara havia estat el marc
legal per a la declaració, protecció i conservació
d'espais naturals. Amb els anys que han passat, davant el panorama
ambiental de les Illes i tenint en compte la importància
estratègica del paisatge per a la nostra economia és
evident que una llei actual de protecció dels espais naturals de
les Illes hauria d'anar més enllà del que hi havia fins
ara. Idò tot lo contrari.
Consideram que la major part de les aportacions d'aquest text van en el
sentit de rebaixar el marc actual de protecció dels espais
naturals, de permetre la construcció d'edificacions als espais
protegits i d'encobrir el frau fiscal en la compra-venda de finques.
Tot això es presenta sota un gruixut maquillatge verd en
què apareixen noves figures de protecció, però que
no és suficient per amagar l'autèntic caràcter de
la llei: un instrument per fer veure que es protegeix més,
però que en realitat rebaixa la protecció.
A continuació explicam breument les principals impressions que
ens ha generat aquesta proposta de llei:
A) GAIREBÉ LA MEITAT DE LA LLEI
NO APORTA ABSOLUTAMENT RES...
... ni de bo ni de dolent. Una part considerable del text copia
disposicions normatives de la llei 4/1989 de conservació de la
naturalesa, que tanmateix ja són d'aplicació. Altres
articles disposen innecessàriament sobre aspectes ja recollits a
altres normes, com per exemple la Constitució.
Per exemple l'article 3.3 diu que “/La declaració d'un espai de
rellevància ambiental no suposa l'obligació dels titulars
de suportar l'accés públic a la propietat, ni la
pèrdua de la gestió ordinària de les seves
finques/”. Aquest article és legalment del tot innecessari, i
només serveix per rebatre l'argument contrari escampat pels
anti-parcs i els polítics que els feren costat (aquell que deia
que dins un parc els visitants podien entrar per tot sense que el
propietari ho pogués evitar).
Entre les poques novetats significatives del text podem citar la
creació del Consell assessor d'espais naturals, la
creació de noves figures de protecció (paratge natural,
àrees d'interès científic) i la regulació
dels drets de tempteig i retracte.
B) UNS PRINCIPIS INSPIRADORS BEN CLARS
Si repassam els principis inspiradors de la llei (article 2.2) veurem
que només 2 dels 8 principis van directament adreçats a
preservar els valors naturals. La resta fan referència a la
utilització dels recursos naturals i la promoció
econòmica i, sobretot, al paper dels propietaris (3 dels 8
principis). Queda prou clar que aquesta llei mostra més
preocupació pels drets dels propietaris que pel dret de la
ciutadania a disposar d'un patrimoni natural protegit i conservat.
C) ES DÓNA A LA
PROTECCIÓ UNA CONSIDERACIÓ NEGATIVA
El text de la llei està impregnat de la consideració que
la protecció és un mal necessari, i que per això
s'han d'habilitar els mecanismes de recompensa pertinents per als
propietaris de les terres que es protegeixin. Aquest aspecte queda ben
reflectit a l'article 5, en que es parla de “/mesures
compensatòries per a les àrees afectades per
l'existència d'espais de rellevància ambiental/”.
La protecció i conservació no s'interpreta com una
necessitat estratègica ni com una font de noves oportunitats per
al desenvolupament econòmic respectuós, sinó com
un càstig inevitable, imposat per una part de la ciutadania i
per institucions supra-autonòmiques, un dany a la propietat
privada que s'ha de compensar d'alguna manera.
D) NO VA MÉS ENLLÀ DE LA
LLEI 4/1989
Com es podia esperar, aquesta llei aporta ben poc a la protecció
i conservació, i són mínimes les noves
disposicions que vagin més enllà del que disposa la llei
estatal de conservació. Fins i tot en la valoració de les
sancions manté allò que disposa la llei 4/1989, tot i que
amb els 15 anys que han passat des d'ençà, l'IPC a les
Illes Balears ha pujat un 73%!
E) INTENTA REBAIXAR LA LLEI ESTATAL
4/1989 DE CONSERVACIÓ DE LA NATURALESA
I no només no va més enllà de la llei estatal,
sinó que fins i tot intenta rebaixar-la. Tot i que la llei
estatal 4/1989 manté encara vigents una sèrie d'articles
bàsics d'obligat compliment per les autonomies, el text de la
LECO deixa ben clara la seva intenció de limitar l'abast
d'algunes disposicions de la llei 4/1989, concretament pel que fa als
temes urbanístics. Així, la llei 4/1989 estableix que les
disposicions dels Plans d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN)
estaran per damunt de les disposicions altres instruments
d'ordenació territorial o física. Els plans
urbanístics han de recollir les limitacions que indiquin els
PORNs. Tot i això, el text de la LECO diu que “/el grau de
densitat normativa de la regulació del Pla d'Ordenació de
Recursos Naturals ha de ser respectuós, dins l'àmbit
terrestre, amb la competència en matèria
d'ordenació del territori i urbanisme/”. Això vol dir
que, en la pràctica, els nous PORN simplement recolliran la
normativa urbanística vigent, sense anar més enllà
ni interferir en el creixement urbanístic previst per consells i
ajuntaments.
F) CREA ESPAIS NATURALS “DE SEGONA
DIVISIÓ”
La nostra Comunitat s'ha vist obligada a protegir un bon nombre
d'espais per donar compliment a les seves obligacions pel que fa a les
directives europees de protecció de les aus i de
conservació dels hàbitats. Així, a les Illes s'han
declarat o estan en procés de declarar-se un bon nombre de Zones
d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Zones d'Especial
Conservació (ZEC). Al projecte de llei, aquest espais no tenen
la consideració d'espai natural protegit (que sí tenen
els parcs, reserves i altres categories). Això implica que hi ha
algunes determinacions de la llei que sí afecten als altres
espais i no afectaran a ZEPAs i ZECs, convertint-los en espais “de
segona”.
Per acabar de cuinar-ho, una modificació de les DOT
eliminarà la categoria de sòl rústic protegit als
espais naturals protegits que no siguin parcs, reserves o monuments
naturals. Fins ara tots els espais naturals protegits gaudien de
màxima protecció urbanística. Això pot
canviar, ja que amb aquesta llei les ZEPAs, ZECs i especialment la gran
aportació d'aquesta llei, els paratges naturals, deixaran de
tenir la protecció urbanística que els preveia pels
espais naturals protegits a la Llei de Directrius d'Ordenació
Territorial.
F) DEROGA EL PARC I PORN DE CALA
D'HORT
Després del retall del parc perpetrat via llei d'acompanyament
als pressuposts de 2004, la LECO presenta el segon capítol de la
derogació del parc. Així, queda derogat el parc i el PORN
de la zona, mantenint-se vigents únicament les reserves naturals
dels illots. Es preveu també l'inici d'un nou PORN de la zona,
això sí, amb un àmbit limitat bàsicament a
terrenys on no es pot edificar (franja de protecció
marítima de 500 metres, i poc més).
G) LA SUPRESSIÓ DEL TEMPTEIG I
RETRACTE, LA “GRAN APORTACIÓ” DE LA LECO
La llei estatal de conservació faculta a l'administració
per exercir els drets de tempteig i retracte (dret de compra preferent)
dins els espais naturals protegits. Una de les poques aportacions
substancials de la LECO és la regulació d'aquest dret
administratiu, per tal que els propietaris que vulguin vendre no s'hi
hagin de sotmetre.
Tot i que pel GOB aquest no és un tema important (consideram que
la negociació entre propietari i administració és
el canal adequat per l'adquisició pública de terrenys) no
podem evitar lamentar que l'administració es plegui a n'aquesta
demanda dels propietaris que té com a únic objectiu
evitar el control fiscal de l'administració sobre les
transaccions immobiliàries, permetent així el frau fiscal
en la venda de finques dins espais protegits.
En definitiva, hem de concloure que la LECO ens sembla una mala llei de
conservació d'espais naturals. No podia esser d'altra manera:
aquesta és la llei de conservació que pot redactar un
executiu que ha demostrat sobradament que en realitat no creu en la
vertadera protecció d'espais naturals com a necessitat
estratègica per al futur de la nostra comunitat.
Plana principal