Nota Informativa
15 de febrer de 2005

Demà, dimecres entra el vigor el Protocol de Kioto, contra el canvi climàtic

LES ILLES BALEARS HAN DE MODIFICAR RADICALMENT LES SEVES POLÍTIQUES ENERGÈTIQUES, DE TRANSPORT I URBANÍSTIQUES PER COMPLIR LES DETERMINACIONS DEL PROTOCOL DE KIOTO



Demà dimecres dia 16 de febrer entra en vigor el Protocol de Kioto. Es tracta d’un tractat internacional adreçat a la protecció del medi ambient i en concret dirigit a la protecció del clima.

Per aquest motiu aquest Protocol obliga els estats firmants a controlar i reduir les emissions de gasos contaminants, en concret els gasos d’efecte d’hivernacle (com el CO2, CH4, N20,...) a fi d’evitar el canvi climàtic.

Més de 130 països ja l’han ratificat i molts d’ells ja han impulsat mesures per al compliment de les seves determinacions. Estats Units, el país més contaminant del planeta (més d’una quarta part de les emissions de gasos els produeix ell) és un dels pocs que no ha ratificat l’acord a fi de no perjudicar, segons afirma, la competitivitat de les seves empreses.


QUE DIU, EN CONCRET EL PROTOCOL DE KIOTO

Els primers de desembre de 1997 es va celebrar a la ciutat japonesa de Kioto la tercera cimera mundial sobre el clima. En aquesta ciutat representants de 166 estats s’intentaren posar d’acord en la necessària reducció de l’emissió de gasos responsables de l’efecte hivernacle per tal de possibilitar el control sobre el creixent canvi climàtic i el seus efectes negatius.

La comunitat científica feia temps que advertia de la gravetat de la situació, els milions de tones de gasos especialment C02 que s’emeten l’atmosfera, incrementant notablement l’efecte hivernacle.

Aquest protocol obliga els estats signants a reduir les seves emissions de gasos contaminants. Concretament en el període entre 2008 i 2012 han de reduir les emissions de CO2 i assolir els nivells de 1990. Això obliga els països industrialitzats a reduir una mitjana del 20 de els seves emissions. D’aquesta manera s’aconseguiria combatre de forma eficaç l’increment de l’efecte hivernacle.


QUE ÉS EL CANVI CLIMÀTIC ?

Les constants emissions de gasos contaminants estan provocant l’augment de la temperatura global del planeta. Aquest augment tendria conseqüències a fets com la pujada del nivell de la mar, la pèrdua de masses de gel, problemes d’aigua, de migracions, de sequeres, manca d’aliments, perdia de biodiversitat, posant en perill, en definitiva, l futur del planeta.

Cada any puja quatre mil·límetres el nivell, de la mar, se redueix l’extensió d eles costes, s’inunden platges, se produeixen amb més freqüència les onades de calor, les sequeres, i les pluges són globalment més escasses.

Els científics consideren que la temperatura del planeta s’incrementarà entre 1,5 i 6 graus durant el present segle, així com un increment de els catàstrofes naturals cada any.

El Protocol de kioto és el millor tractament per a que el futur del planeta se prolongui


LA REDUCCIÓ D’EMISSIONS A LES ILLES BALEARS

Les emissions dels anomenats gasos d’efecte hivernacle han augmentat a les Illes balears un 57,57 % entre 1990 i 2002, quasi quatre vegades més del permès en el Protocol de Kioto i molt per damunt de la mitjana estatal (que ha estat del 38%). Les emissions a els balears representa el 2,33 % del total a l’Estat Espanyol.

Les Illes Balears, segons l’estudi que va presentar el Govern, han de reduir en 2,1 milions de tones anuals les emissions de gasos contaminants.

Segons el Govern, les Illes Balears emeten 9 milions de tones de gasos contaminants. Segons el Protocol de Kioto la nostra comunitat autònoma no ha de passar a 6,9 tones. Aquesta xifra surt d’aplicar a l’índex d’emissions de l’any 1990, al qual se li ha sumat el 15 % de marge de creixement. Per la qual cosa serà necessari l’impuls de noves mesures per aconseguir-ho.

Les principals emissions de gasos contaminants a les balears provenen de:

   * producció de l’electricitat
   * transport
   * indústria


LÍNIES D’ACTUACIÓ DEL GOVERN

L’estratègia balear té dues línies d’actuació per a arribar a aquesta reducció:

   * El Pla Energètic
   * El Pla de Transports

En el cas del Pla Energètic se pretén reduir emissions en base a instal·lar el cable elèctric de connexió amb la península i en segon lloc per la substitució del gas-oil o el fuel per gas natural a les centrals elèctrics de les Balears mitjançant el gasoducte. Això suposarà una reducció de 1,3 milions de tones de gasos contaminants emesos a l’atmosfera.

La resta del total de reducció (0,8 milions de tones) s’aconseguiran mitjançant mesures derivades del Pla d’Eficiència Energètica i l’impuls d’energies renovables.

L’altra gran línia d’actuació és el Pla de Transports, que potencia el tren i l’estació intermodal, inclòs el metro fins a la UIB.


MESURES QUE PROPOSA EL GOVERN

En concret alguns de les mesures que el govern impulsa són:

   * La substitució del carbó, el gas-oil i el fuel per gas natural, a partir del 2007 o 2008, de les central tèrmiques, així com a altres indústries

   * La interconnexió elèctrica amb la península mitjançant un cable elèctric a partir del 2009-2011, que pot aportar un 35 % de l’electricitat final que en comptes de produir-se a les Balears ho farà a la península.

   * Les mesures d’eficiència energètica contemplades a l’estudi van des de l’impuls de electrodomèstics de baix consum, la promoció de cotxes de gasoil, la restricció dels cotxes privats al centre de Palma, afavorint el transport públic.

   * Igualment el govern aposta per potenciar l’energia solar per encalentir aigua, sobretot als hotels,

   * La Creació d’una Direcció General de Canvi climàtic i una Oficina que gestioni les mesures


 CONTRADICCIONS DE LES MESURES DEL GOVERN

Les línies d’actuació i les mesures que impulsa el Govern són totalment contradictòries amb les polítiques sectorials que s’estan executant en aquests moments.

De fet a continuació s’enumeren alguns d’aquests fets que en generals suposen un increment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, com el CO2.

   * Noves centrals i noves turbines.- El Pla Energètic vigent i el que ara se tramita preveuen l’increment de la potència elèctrica a la Central de Son Reus (instal·lant més turbines) i la construcció d’una nova central a Cas Tresorer

   * En aquests moments el govern balear exigeix la construcció de quatre noves grans dessaladores (Santa Eulàlia, Ciutadella, Alcúdia i Andratx) que com se sap són grans consumidors d’energia elèctrica

   * L’impuls dels transport privat, mitjançant la construcció d’autopistes i vies ràpides, tal com apareix al Pla de Carreteres. Se tracta de l’autovia entre d’Inca a sa Pobla, Palma – Manacor, S’Arenal - Llucmajor, Variant de Llucmajor, Variant d’Inca, Palma – UIB, Palmanova – Peguera, i els projectes d’Inca- Manacor i el 2n Cinturó. A Eivissa hi ha l’autovia de Vila a Sant Antoni i l’accés a l’aeroport.

   * L’ampliació dels aeroports: els projectes per ampliar els aeroports de les balears pretenen en definitiva incrementar la capacitat d’acollida de vols amb la corresponent consum de combustible.

   * El cable d’interconnexió elèctrica amb la península, des del punt de vista del canvi climàtic l’únic que fa és traslladar el problema administratiu a una altra comunitat autònoma, però no suposa reduir els emissions de gasos contaminants. De fet és possible que ens arribàs electricitat produïda a una central nuclear.

   * El Consell Insular de Mallorca ha decidit fer una aposta decidida a construir nous forns incineradors de residus en comptes d’apostar pel reciclatge, el compostatge i la reducció. És en definitiva seguir amollant a l’atmosfera gasos d’efecte hivernacle.

   * La proposta del govern de *r*estringir l’accés de cotxes privats fins el centre de Palma és contradictori amb el projecte de Cort per construir a damunt les vies del tren un carrer de quatre carrils per afavorir l’accés al centre mitjançant cotxes privats.



PROPOSTES QUE FA EL GOB PER REDUIR LES EMISSIONS I COMPLIR KIOTO A LES BALEARS

Per al compliment d’aquest Protocol a les balears i per tant per reduir els emissions , la nostra entitat proposa:


Transport

   * Aposta decidida a favor del transport públic, tant per carretera com en ferrocarril.

   * Impedir la construcció d’autopistes i autovies i en general aquelles actuacions que signifiquen afavorir exageradament la mobilitat en cotxes privats

   * Limitació de la velocitat a les autopistes i autovies

   * Reduirà la necessitat de transport (evitant polígons monofuncionals (d’oci per exemple)

   * Reduint la flota de vehicles de lloguer

   * Evitar l’increment de la capacitat dels aeroports



Més mesures d’estalvi i eficiència energètica


Quan parlam d’eficiència ens referim a l’obtenció dels mateixos bens i serveis energètics, però amb molt manco energia, amb la mateixa o major qualitat de vida, amb menys contaminació, a un preu inferior a l’actual, allargant la vida als recursos. L’eficiència energètica hauria d’incrementar-se un 2,5 a l’any

Per tot això el GOB proposa:

   * Impulsar mesures més ambicioses i més ben dotades pel que fa a mesures d’estalvi i eficiència dins tots els sectors econòmics, especialment dins de la indústria, els serveis i la residència

   * Fer especial incidència en el sector hoteler i el del comerç, al cap i a la fi els més importants de Illes les Balears,

   * Imposar mesures d’estalvi i eficiència, d’obligat compliment, a tota l’administració pública, tant pel que fa a enllumenat públic, com a oficines

   * Imposar mesures de co-generació a hospitals, polisportius, edificis d’oficines i fomentar que les indústries i hotels també ho facin

   * Oferir incentius financers per compradors i venedors d’electrodomèstics eficients energèticament

   * Revisar l’estructura tarifaria actual, en funció de l’època de l’any, hores durant el dia. En tot cas seria bo que els preus actuals reflecteixin el seu cost

   * S’ha de crear una Agència de Gestió de la Demanda



El Gas natural per substituir el combustible actuals o per incrementar la potència

El gas natural, amb la seva característica de combustible poc contaminant, ha de ser motiu per a substituir el carbó, el fuel o el gas-oil com a combustible per a la producció d’energia elèctrica,.

El gas no ha de servir per aportar 500 nous MW de potència elèctrica a les Balears, sinó sobretot per reduir emissions contaminant, per substituir de forma progressiva, per exemple, el carbó a la central d’Es Murterar



Foment decidit de les energies renovables

Les energies renovables podrien solucionar molts dels problemes ambientals, com el canvi climàtic, les pluges àcides, la contaminació atmosfèrica, etc... Les energies renovables podrien cobrir un terç del consum d’electricitat i reduir les emissions de diòxid de carboni de forma considerable.

El potencial de les energies renovables, tot i les limitacions actuals de tecnologia i costos econòmics, és molt elevat..

Se podries acceptar els objectius de 75 MW d’energia eòlica i els 500.000m2 de plaques solars tèrmiques, sempre i quan aquests objectius s’incorporin al text normatiu del Pla. Cal dir que cada metre quadrat de col·lector solar tèrmic, pot produir anualment una quantitat d’energia equivalent a cent kg de petroli.

Per aquest motiu proposam incorporar, també a la normativa, 2,5 MW anuals, el que equival a 1.250 instal·lacions domèstiques. D’aquesta manera per al 2015 assoliríem una potencia elèctrica solar de 37,5 MW.



Reutilitacio, estalvi i eficiència en comptes de dessaladores

La política hidràulica del govern va adreçada a incrementar l’oferta d’aquest recurs en base a la construcció de plantes dessaladores d’aigua de mar. Aquesta plantes exigeixen un consum d’electricitat molt gran, per la qual cosa suposen un constant ús d’energies no renovables i l’emissió de gasos contaminants.

L’alternativa que el GOB proposa passa per la reutilització d’aigües depuradores, l’estalvi en el consum i l’eficiència.



Reciclatge i compostatge en front a incineració

El reciclatge i el compostatge de residus no només són desitjable per a l’estalvi de recursos, sinó també per reduir les emissions a l’atmosfera de gasos contaminants.

L’aposta per fer més incineració significa llençar a l’atmosfera per gasos d’efecte hivernacle.



Plana principal