Nota Informativa
30 de març de 2005
El Tribunal Suprem posa
punt-i-final al llarg conflicte dels xalets de Llucalcari (Deià)
i critica les estratègies per evitar l‘execució de les
sentències
LA DEMOLICIÓ DELS 4 XALETS DE
LLUCALCARI JA NO SE PODRÀ AJORNAR MÉS
Ahir dimarts se’ns va comunicar una sentència del Tribunal
Suprem per al qual se desestimaven els recursos presentats per
l’Ajuntament de Deià i per la societat mercantil Bancals S.A.,
contra diverses resolucions del TSJB que obligava a la de
demolició de 4 xalets a la zona protegida de Llucalcari.
Mitjançant aquesta sentència desapareixen tots els
obstacles legals per esquivar l’esbucaments de quatre edificacions a
una zona protegida per la Llei de Patrimoni històric i declarada
Bé d’Interès Cultural, abans Paratge Pintoresc. Aquesta
sentència no és recurrible davant cap instància
superior.
Una vegada més ha tornat fracassar l’intent de l’Ajuntament de
Deià de paralitzar l’esbucament dels 4 xalets i el magatzem
agrícola de Can Simó a Llucalcari. De fet l’alt tribunal,
en diversos passatges de la sentència critica
l’estratègia municipal a la qual qualifica de “subterfugi per
impedir el compliment d’una sentència judicial”
El Tribunal Suprem manté les Sentències del Tribunal
Superior de Justícia de les Balears que ordenava la
demolició dels 4 xalets i ha desestimat la pretensió de
l’Ajuntament de Deià d’evitar l’esbucament dels xalets de
Llucalcari, el qual al·legava que l’aprovació d’un Pla
Especial legalitzava aquests edificis.
En aquest tema l’únic que ha desestonat és l’Ajuntament
de Deià que utilitza tot tipus d’estratègies per evitar
l’execució de la sentència.
ELS TRIBUNALS PARLEN CLAR
De fet el TSJB l’any 2001 deia literalment el següent:
La Sala acuerda:
Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a
término sin más dilaciones, el mandato contenido en la
sentencia firme dictada en los presnetes autos 434 de 1990, con el
apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de un
mes, se tomaran las medidas prevenidas en el artículo 112 de la
Ley Jurisdiccional.
La sentència del Tribunal Suprem del 2002 no deixava cap tipus
de dubtes. L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal
Superior de Justícia de les Balears que deia el següent:
FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990,
DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados
son contrarios a derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la
demolición de los cuatro edificaciones construidos al amparo de
las licencias de obras del ayuntamiento de Deià (Mallorca) de
expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución de
los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los
desmontes y edificación.
L’AJUNTAMENT POSA ENTREBANCS A LA DEMOLICIÓ
A pesar de les nombroses resolucions dels tribunals, l’Ajuntament fa
cas omís i se dedica a impugnar totes i cada una de les
sentències i autos. Amb doblers públics el consistori se
dedica a defensar el manteniment d’uns xalets privats a una zona
protegida per distintes normatives locals, autonòmiques i
estatals.
UNA ZONA PROTEGIDA I UNES CASES IL·LEGALITZABLES
La zona on se va dur a terme la parcel·lació, la
construcció del camí i l’edificació dels xalets
s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de Llucalcari, al
terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge
Pintoresc, gràcies a un Decret del govern espanyol. Quan entra
en vigor la Llei del Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985,
aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé d’Interès
Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga
la nova normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no
apte per a noves construccions.
Mentretant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural
d’Especial Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000
metres2 per a poder edificar una casa.
Les DOT de 1999, consideren aquesta zona com a Area de Protecció
territorial i la Llei 9/99 la fa indedificable coma totes les ANEI
Amb tota aquesta normativa, pretendre legalitzar aquestes cases
és del tot absurd.
HISTÒRIA D’AQUEST AFER JA DURA 20 ANYS.
A finals de 1985 s’inicia un conflicte social, urbanístic i
jurídic a Llucalcari (Deià). 20 anys després, el
conflicte ha finalitzat, tot i que han caigut 4 sentències i
tres auto, tots ells a favor de l’esbucament.
Vet aquí una breu història dels fets:
* Al 1985, el propietari de la finca de Can Simó procedeix a la
seva parcel·lació (en parcel·les de 15.000 m2) a
fi de dur a terme l’edificació d’una sèrie xalets.
CAMI D’ACCES
* A finals del 1985 el propietari de Can Simó demana
permís per fer un “camí agrícola” que connecti les
noves parcel·les
* Al 1986 l’Ajuntament de Deià dóna permís per fer
el camí
* El GOB mentretant presenta diversos escrit i recursos d’alçada
davant l’Ajuntament i Patrimoni, fins que al setembre de 1988 posa
un contenciós contra el camí
* Al mes de desembre de 1989 el TSJB declara nul la llicència
del camí.
* El 1990 l’Ajuntament i el propietari presenten recurs davant el
Tribunal Suprem, el qual manté la sentència declarant nul
el camí
XALETS
* Entre 1986 i 1987 l’Ajuntament de Deià dóna
llicència per edificar 4 xalets i un magatzem agrícola a
les noces parcel·les de Can Simó
* Entre 1986 i 1989 el GOB interposa denúncies i recursos davant
l’Ajuntament i la Comissió de Patrimoni, en considerar que
aquestes llicències eren irregulars.
* Al 1990 , el GOB presenta un recurs Contenciós Administratiu
davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears
* Al 1992 el TSJB estima el nostre recurs , anul·la les
llicències, i ordena la seva demolició, a causa de
l’incompliment de la Llei
del Patrimoni.
* Davant el recurs de cassació interposat per Bancals S.A.,
Bartomeu
Mayol i l’Ajuntament de Deià, el Tribunal Suprem al mes de gener
de 1999 ratifica la sentència del TSJB, declarant nul·les
les quatre llicències i ordenant la demolició de les
cases i la restauració dels terrenys afectats.
* Posteriorment el Tribunal Constitucional rebutjà el recurs
d’empar presentat pels promotors.
* A fi d’evitar l’execució de la sentència del TS,
l’Ajuntament promou “incident d’execució de sentència, en
considerar que el Pla Especial de Deià legalitzava les
edificacions.
* En un auto de juliol de 2001, el TSJB rebutja la pretensió de
l’Ajuntament i ordena “sin más dilacion” l’esbucament dels
edificis.
* Cinc dies després l’Ajuntament presenta recurs de
súplica davant el Tribunal, que hores d’ara no està
resolt.
* A finals de juliol del 2002 el TSJB desestima la pretensió
municipal d’aturar la demolició i conforma les sentències
anteriors.
* Març de 2005: El Tribunal Suprem desestima tots els recursos,
tant de l’ajuntament de Deià com de l’empresa Bancals S.A.,
posant punt i final a aquest conflicte.
Plana principal