Nota Informativa
26 de setembre de 2005
El GOB i Greenpeace presenten
al·legacions al projecte fragata Baleares de Calvià
La creació d’aquest “parc temàtic de busseig”
és ambientalment indefensable
Dissabte passat finalitzà el termini per presentar
al·legacions a la concessió de terrenys de domini
públic sol·licitada per la Conselleria d'Agricultura i
Pesca per a l'enfonsament de la fragata Baleares davant la costa de
Calvià.
Per això, la setmana passada el GOB i Greenpeace, dues de les
organitzacions ecologistes que s'han posicionat contra el projecte,
presentaren els seus escrits d'al·legacions davant la
Demarcació de Costes a les Illes Balears.
De forma molt resumida, podem dir que en les nostres
al·legacions discrepam pel que fa als pretesos efectes positius
de l'enfonsament de la fragata defensats pels promotors, i a més
a més incorporam una sèrie de nous arguments que, pensam,
fan també inconvenient la realització d'aquesta
iniciativa de l'ajuntament de Calvià. Així:
- Creim que és erroni argumentar que aquest projecte serveix per
incrementar la biodiversitat, quan l'efecte que es generarà
serà el de modificar les condicions ecològiques d'un fons
arenós ben conservat.
- Consideram que aquest projecte no serveix per si sol per minvar la
pressió de busseig a les àrees properes protegides, si no
més aviat lo contrari.
- No es pot solventar amb l'enfonsament de vaixells la incapacitat (per
manca de mitjans) de la nostra administració pesquera per evitar
la pesca d'arrossegament il·legal.
- Els pretesos beneficis socio-econòmics en el millor dels casos
seran poc importants, menys encara a un municipi com Calvià,
hiperdesenvolupat turísticament.
- Cal evitar l'artificialització innecessària del medi
natural, inclòs el medi marí.
- El Conveni per a la protecció de la Mediterrània contra
la contaminació (Conveni de Barcelona) és contrari a
l'enfonsament de vaixells.
- L'enfonsament de més de 4.000 tones d'acer és una
acció contradictòria amb les polítiques
adreçades a la reducció del consum de recursos i
reducció de contaminació.
- A les Illes Balears no és necessari crear esculls artificials
per a la millora d eles poblacions de peixos; basta gestionar millor el
nostre litoral.
- La promoció del busseig a les Illes Balears es pot realitzar
sense recórrer a l'enfonsament de vaixells.
Amb aquestes al·legacions, les entitats ecologistes pretenen que
el Ministeri de Medi Ambient denegui la petició
d'ocupació de domini públic per ubicar el vaixell
enfonsat.
---
Vos adjuntam el text complet de les al·legacions del GOB:
Il·lm. Sr:
MACIA BLAZQUEZ SALOM, major d'edat, amb D.N.I. núm. 43.021.914
actuant en nom i representació del Grup Balear d'Ornitologia i
Defensa de la Naturalesa (GOB), entitat legalment constituïda,
inscrita en el Registre d'Associacions de la Delegació del
Govern a Balears amb el núm. 241, secció 2ª,
declarada d'Utilitat Pública per acord del Consell de Ministres
de dia 19 de Juny de 1985, amb domicili al Manuel Sanchis Guarner, 10
baixos, de Palma.
EXPOSA,
Que a la vista de la informació pública sobre la
sol·licitud de concessió administrativa de terrenys a la
mar territorial davant la costa de Calvià (llevant de les Illes
Malgrats), del terme municipal de Calvià, per
instal·lació d'un escull artificial, formulada per la
Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, hi
presenta aquestes
AL·LEGACIONS
El projecte es presenta com una iniciativa “d'ordenació i
protecció des d'una perspectiva mediambiental”, ja que
pretesament genera els següents efectes positius:
la creació d'un nou espai per a la vida submarina
la reducció de la persió antròpica a la
veïnada reserva marina de les Illes Malgrats
la defensa contra la pesca il·legal practicada per alguns
vaixells d'arrossegament
l'interès socio-econòmic
Des de la nostra òptica, tots aquests aspectes són
clarament discutibles:
a) Nou espai per a la vida submarina, increment local de la
biodiversitat
És evident que als vaixells enfonsats amb el temps es produeix
una colonització per part de diferents espècies
d'organismes, tot i que consideram que:
- Les variacions en la diversitat biològica s'han de valorar a
escales territorials suficientment amples, ja que és un greu
error considerar que els increments locals de la biodiversitat s'han de
considerar sempre positivament.
- Percentualment quant a superfície ocupada, al litoral de
Mallorca són molt més importants els fons de roca que els
fons arenosos. A més a més aquests darrers es troben
més amenaçats, per pràctiques pesqueres
il·legals i per altres activitats com el fondeig o
l'extracció d'arenes per la generació de platges.
Per això consideram inadequat plantejar com a objectiu
bàsic i positiu l'increment de la biodiversitat puntual a la
zona, ja que es crea un sistema de substrat dur (en general més
abundant) a canvi de modificar radicalment les condicions actuals del
medi biòtic de la zona i dels seus voltants.
D'altra banda, tal i com han conclòs estudis realitzats a les
nostres illes, a les Balears els esculls artificials de
producció funcionen com esculls de concentració de
peixos, atraient exemplars de zones veïnades, però no
funcionen com vertaders esculls de producció, pel que amb
aquestes estructures no es genera un increment apreciable de les
poblacions.
b) Reducció de la pressió antròpica a les zones
protegides
Dubtam molt de la solidesa d'aquest argument. Consideram que el vaixell
enfonsat actuarà sense dubte com a punt d'atracció per al
turisme de busseig, i aquest evidentment no vindrà a Mallorca a
bussejar únicament a la fragata. Per això consideram que,
per sí mateix, el vaixell no actuarà en el sentit de
llevar pressió a les zones marines protegides properes,
sinó més aviat tot lo contrari.
Recordem que no existeixen ara per ara ni estudis de la capacitat de
càrrega de visitants de la veïnada reserva marina de les
Illes Malgrats, ni cap tipus d'ordenació del busseig.
c) Defensa contra els vaixells d'arrossegament
La pràctica de la pesca d'arrossegament està prohibida en
les aigües de les Illes Balears a profunditats inferiors als 50
metres. Així doncs, existeix la base legal que permet la
protecció de la zona enfront d'aquesta pràctica, ja que
l'àmbit afectat pel projecte i el seu entorn immediat es troben
a profunditats inferiors.
Dit això, consideram inacceptable que l'administració
pesquera competent vulgui suplir amb aquest tipus d'actuacions la seva
evident incapacitat per exercir una mínima vigilància
sobre la pesca a les nostres aigües. Posant un símil, es
com si el Govern decidís fer clots a l'asfalt de les carreteres
per evitar que es circuli a velocitats per damunt del límit
legal.
La insuficiència de mitjans humans i materials per vetlar pel
compliment legal en matèria pesquera és clarament
atribuïble a la poca importància que aquestes
qüestions tenen per al nostre Govern, que en canvi sí
disposa de pressupost per altre tipus d'actuacions.
Tot això encara és més greu tenint en compte que a
més a més la zona de les Illes Malgrats està
protegida específicament sota la figura de reserva marina, una
protecció que evidentment en aquests moments és
inefectiva.
d) Interès socio-econòmic
Pensam que l'interès socio-econòmic d'aquesta iniciativa
s'ha de ponderar en la seva justa mesura. El municipi de Calvià
rep anualment més de 1'5 milions de turistes, amb uns 18 milions
de pernoctacions. El nivell d'atur, tal i com s'expressa a la
documentació del projecte, és marginal i de tipus
estructural, i el nivell de riquesa és destacable.
Davant això, hem de considerar que l'aportació que
aquesta iniciativa pot fer a l'economia local i insular és
testimonial, tot i que algunes empreses poden veure's especialment
afavorides (determinats centres de busseig propers a la zona).
Tot plegat, consideram que l'interès socio-econòmic, que
sense dubte és l'objectiu fonamental de la iniciativa, no
és suficient per justificar l'acció si es valora en
termes d'interès general.
A part d'aquestes consideracions sobre els aspectes que, en
opinió dels promotors, justificarien el desenvolupament del
projecte, creim que existeixen també altres aspectes que fan
discutible la conveniència d'aquesta iniciativa:
e) Artificialització innecessària del medi natural, i del
domini públic marítimo-terrestre
L'actuació proposada suposa una evident artificialització
de la zona afectada directament per l'enfonsament, i també del
seu entorn immediat. La qualitat del paisatge submarí es
veurà severament afectada per aquest gran element artificial.
La llei 22/1988 de Costes estableix al seu article 2 que
l'actuació administrativa sobre el domini públic
perseguirà entre d'altres fins assegurar la seva integritat i
adequada conservació, regular la utilització d'aquests
bens en termes acordes amb la seva naturalesa, els seus fins i amb el
respecte al paisatge i al medi ambient.
Creim que el projecte plantejat difícilment es pot ajustar a
n'aquesta disposició, ja que, a més a més de la
evident artificialització del medi que comporta, els seus
beneficis ambientals i socials són molt discutibles i, sobre
tot, no és una actuació imprescindible per aconseguir els
objectius de millora ambiental de la zona i promoció del turisme
de busseig.
f) Abocament de vaixells a la mar
Tot i que a l'estat espanyol no són aplicables dins aigües
interiors les determinacions del Conveni per a la protecció de
la Mediterània contra la contaminació (Conveni de
Barcelona), en el seu Protocol sobre abocaments es prohibeix
l'enfonsament de vaixells des del 31 de desembre de 2000.
Sense entrar a discutir sobre el sense sentit que suposa la manca
d'afectació del conveni a les aigües interiors, on
precisament es produeix bona part de la contaminació, apreciam
que en el Conveni de Barcelona es deixa clara la directriu
contrària a l'enfonsament de vaixells a la mar, i consideram que
a més a més aquesta pràctica és encara
més inconvenient en aigües interiors.
g) Reciclatge i estalvi energètic
En aquest moment en que més que mai es parla d'estalvi de
recursos naturals i de reducció en l'emissió de gasos
contaminants, no creim que el millor destí per més de
4.000 tones d'acer sigui enfonsar-les a la mar. De fet, el
Comitè Consultiu de la CECA (Comissió Europea del
Carbó i l'Acer) va dictaminar l'any 1997 que el reciclatge de la
ferralla s'integra perfectament en el model de desenvolupament
sostenible, ja que no es consumeix més mineral de ferro i suposa
un considerable estalvi energètic.
h) Promoció responsable del busseig esportiu
Tot i que la promoció de la pràctica respectuosa
d'aquesta activitat ens sembla positiva, a les Illes Balears no
és necessari crear hàbitats artificials per incrementar
les poblacions de peixos. El nostre litoral, afortunadament, compta amb
abundància d'hàbitats i enclaus altament favorables per
mantenir bones densitats de peixos i altres organismes marins, i que
per altra banda poden esser altament atractius per al busseig. Nomes fa
falta gestionar-los adequadament per què es recuperin (l'exemple
de Cabrera és molt il·lustratiu).
i) Gestió responsable del medi marí
Lamentablement estam acostumats a veure com la gestió
conservacionista del medi natural, terrestre i marí, té
una importància secundària en les polítiques de
les administracions competents. Un clar exemple és el de la
Reserva marina de les Illes Malgrats, que després de més
d'un any de la seva declaració no compta encara amb personal de
vigilància.
Consideram que la protecció dels recursos marins i la
promoció d'activitats turístiques com el busseig
són compatibles sense haver de recórrer a projectes com
el que ens ocupa. Apreciam positivament la iniciativa de l'ajuntament
de Calvià per desenvolupar a la zona un pla de gestió (i
fins i tot plantejar l'ampliació de la reserva marina).
Però consideram que aquestes accions, sense dubte positives, es
poden dur a terme sense haver de recórrer a l'enfonsament de
vaixells. Tot i això, no podem amagar la nostra sorpresa davant
unes iniciatives plantejades per una administració que, sense
competències sobre el tema, sembla atribuir-se més
capacitat decissòria i gestora que la pròpia Conselleria
d'Agricultura i Pesca.
j) Justificació pel que fa a la gestió dels recursos
marins
Per acabar hem de dir que ens resulta si més no sorprenent el
paper interpretat per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern
de les Illes Balears, ja que és ben evident que aquest és
un projecte que té com a finalitat fonamental la creació
d'un atractiu per al turisme de busseig. Des del punt de vista de la
gestió pesquera és poc justificable la creació
d'un escull artificial, on no es podrà pescar, enmig d'un
hàbitat de fons arenós (amb unes espècies
diferents que, si més no, com a mínim no es veuran
afavorides per la presència de l'escull) i amb uns efectes
previsiblement nuls o poc destacables pel que fa a l'increment dels
recursos pesquers.
Davant tot això
SOL·LICITA
Que sigui denegada la sol·licitud de concessió
administrativa de terrenys a la mar territorial davant la costa de
Calvià (llevant de les Illes Malgrats), del terme municipal de
Calvià, per instal·lació d'un escull artificial,
formulada per la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les
Illes Balears.
Palma, a 22 de setembre de 2005
Macià Blàzquez Salom
SR. CAP DE LA DEMARCACIÓ DE COSTES A LES ILLES BALEARS
Plana principal