Nota Informativa
22 de febrer de 2006
La Plataforma mostrà la zona on se vol edificar el camp de
golf i l’hotel: l’impacte ambiental, arqueològic i paisatgístic seria molt
negatiu
LA PLATAFORMA “SON REAL NO TÉ PREU” PRESENTARÀ AL·LEGACIONS I RECLAMARÀ
QUE NO SE DECLARI D’INTERÈS GENERAL NI EL GOLF NI L’HOTEL
La setmana que ve la “Plataforma son Real, no té preu” presentarà les
seves al·legacions al projecte de camp de golf i d’hotel a l’antiga
possessió de Son Real (Santa Margalida, tot reclamant que no se declari
d’interès general ni el camp de golf ni el centre comercial ni l’hotel
projectat a Son Real.
Per això, avui matí membres de la plataforma han mostrat la zona on se vol dur
a terme aquest projecte.
SON REAL, UN LLOC EXTRAORDINARI
Parlam d’una zona d’unes 120 quarterades amb una vegetació de garriga i una
part de conreu, declarada com a Sòl Rústic i envoltada d’una Àrea Natural
d’Especial Interès i un Sòl Rústic Forestal . Ben davant aquesta zona i
formant part de la possessió de Son Real es troba la finca pública comprada
pel Govern de les Illes Balears l’any 2002.
Aquí s’hi vol du a terme un camp de golf que, d’entrada, inclou un hotel de
450 places, un centre social, bars, restaurants, comerços, etc, impulsada per
la societat mercantil Golf de Can Picafort S. L. A canvi l’Ajuntament rebrà
en cessió 8,5 ha per a ús esportiu-social i rebrà la quantitat de 150.000
euros.
Per a poder dur a terme aquest projecte, l’Ajuntament, el passat mes
d’agost, ja ha procedit a tramitar davant el Consell la declaració d’Interès
General per a la finca per autoritzar l’execució del camp de golf.
Impactes del camp de Golf
EL CAMP DE GOLF I L’OFERTA COMPLEMENTÀRIA PROVOCARAN UN GRAN IMPACTE:
Consum de territori: ocupa una extensió desmesurada, en total 825.000 m2
. Si ho comparam amb el que ocupa el nucli urbà de Santa Margalida, és el
doble.
1. Econòmic: s’augmenta el nombre de places turístiques, en aquests
moments innecessàries a Mallorca, sobretot si es té
en compte
l’elevat nombre de places existents a Can Picafort.
2. Paisatgístic: la urbanització d’una àrea rural i natural que
suposarà transformar un paratge tradicionalment agrícola.
3. Hidrològic:
1. Un camp de golf de dimensions
mitjanes empra 2000 tones
d’aigua, que
equival al consum d’una població de 8000
habitants. La llei
de camps de golf obliga a regar el camp
amb aigua depurada,
però tot i això, dels 18 camps existents
a Mallorca, 10 es
reguen amb aigua bona, 3 mesclen aigua
depurada amb aigua
bona i 5 ho fan amb aigua depurada a la
qual afegeixen un
poc d’aigua potable.
2. Salinització i contaminació dels
aqüífers: l’ús d’aigua de
pous ja ha provocat
problemes de salinització a camps de
golf com el de Can
Porquer (Pollença) i S’Horta (Felanitx).
A més, l’elevat
ús d’herbicides i pesticides provoca que
molts d’aquests
productes s’acumulin en els aqüífers.
3. Manca d’aigua: és sabut que
durant l’estiu moltes poblacions
de Mallorca tenen
restriccions d’aigua. De fet, la llei
d’Aigües
contempla l’expropiació forçosa de determinades
concessions a favor
d’usos més prioritaris, com és el cas
del consum humà.
4. Patrimoni arqueològic: parlam d’una zona rica en jaciments
arqueològics de gran importància molts dels quals
encara estan per
descobrir. No es pot descartar la presència de restes
en la zona
prevista per al camp, cosa que implicaria una pèrdua
irreparable
d’aquest patrimoni.
5. Elevat ús de pesticides i insecticides: el fet de sembrar un camp
de golf suposa crear un monocultiu de gespa i, per això,
és
necessari l’ús de grans quantitats de pesticides,
herbicides i
insecticides per eliminar tota la resta d’espècies.
6. Energètic: més hotels, més residus, més consum d’energia que
segueix apostant per un model desenvolupista i
depredador de
recursos que la nostra illa ja no pot suportar.
PETICIÓ AL CONSELL DE PROTECCIÓ DELS ELEMENTS ARQUEOLÒGICS
Fa un any la Plataforma va presentar al Registre del Consell Insular de Mallorca
una instància acompanyada d’una proposta per a incoar expedient de declaració
de Bé d’Interès Cultural, amb la categoria de Zona Arqueològica a la
totalitat de l’antiga possessió de Son Real, al terme municipal de Santa
Margalida.
Aquesta proposta se fonamenta amb la Llei del Patrimoni Històric de les Illes
Balears i amb la Llei d’atribució de competències als Consell Insulars, les
quals classifiquen les distintes categories dels Bens d’Interès Cultural.
Aquesta llei permet igualment que la sol·licitud d’incoació sigui també a
petició de persones físiques o jurídiques,. La sol·licitud se justifica per
l’existència de nombrosos jaciments arqueològics, en total 34, alguns
d’ells d’importància excepcional com és ara la necròpolis de Son Real,
s'Illa des Porros i el poblat del Figueral de Son Real. Tots ells estan recollit
a la carta arqueològica municipal.
Las sol·licitud de protecció afecta a 1.360 hectàrees, és a dir la totalitat
de l’antiga possessió de son Real, (una part de la quan és pública) i que
està delimitada pel Torrent de Son Bauló i el de Binicaubell i el de Son Real,
així com les possessions del Corral Serra i Dragonera i Son Marí. Aquests
terrenys estan classificats urbanísticament de diferent manera: des d’ANEI a
Sòl Rústic Comú i Sòl Rústic Forestal, a la vista dels notables valors ecològics
i paisatgístics del lloc.
Fa uns mesos que el Conseller de Territori va anunciar que a final de gener ja
tendria la proposta concreta de protecció. La proposta encara no és pública,
però el camp de golf se tramita.