Nota Informativa
11 d’abril de 2006

El GOB considera que el Ministeri de Medi ambient fa el ridícul pel que fa al cas de la piscina de PJRamirez
EL MINISTERI NO FA COMPLIR LA LLEI DE COSTES EN AQUEST CAS CONCRET


Fa gairebé un any mig va esclatar una polèmica pública a causa de l’existència d’una piscina dins terrenys de domini públic marítimo-terrestre situat a la Costa dels Pins (Son Servera) i de l’impediment de circular a peu per la zona de servitud de trànsit annex a aquesta zona.

A pesar de les evidències d’il·legalitat de la major de les actuacions duites a terme a aquell lloc i les irregularitat en la concessió, per part del Ministeri de Medi Ambient no tenim constància que s’hagin realitzat les actuacions adients per restablir la legalitat vigent, que són:

  * l’anul·lació de la concessió, a la vista de la seva il·legalitat
  * el pas lliure i peatonal per dins la servitud de trànsit.

El GOB, des de fa més d’un any, ha anat interposant distintes escrits i denuncies en considerar que no se compleix la legalitat, sense que fins ara el Ministeris de Medi Ambient ni la Demarcació de Costes de Balears, s’hagi dignat a contestar o si més no, hagi impulsat mesures concertes.

A continuació exposam el llistat de fets i d’il·legalitats contemplats en aquest expedient:


Cap concessió a nom de PJRamirez

   * No hi ha cap concessió administrativa a nom de Pedro J. Ramirez. L’única concessió és a nom de Guliana Arioli, consistent en l’ocupació del domini públic maritimo-terrestre amb piscina, mur, jardí i escales a la zona de la Costa des Pins.


La concessió a Giuliana Arioli és clarament irregular

   * La concessió a Giulaina Arioli es va atorgar de forma irregular, mitjançant Ordre Ministerial de gener del 2001, ja que aleshores hi havia una suspensió d’atorgament de concessions i autoritzacions en el domini públic maritimo-terrestre, a causa de la incoació d’un expedient de delimitació.(article 12.5 de la Llei de Costes)


No es va publicar mai al BOIB ni al BOE

   * Per altra banda, aquesta pretesa concessió mai es va publicar en el BOIB ni en el BOE, tal com exigeix la normativa vigent.


No té sentit exigir un Pla de Seguretat

   * Resulta sorprenent, a la vista de la situació legal exposada, que el Ministeri de Medi Ambient se dirigeixi al detentador de la concessió irregular demanant-li un pla de seguretat i d’ús públic de la piscina.


S’incompleix l’article 27 de la llei de Costes: servitud de trànsit

   * També resulta sorprenent que el Ministeri de Medi Ambient faci total deixadesa en l’aplicació de l’article 27 de la Llei de Costes, relatiu a la servitud de trànsit. Aquesta servitud recaurà sobre una franja de 6 metres, mesurats terra endins, a partir de la línia interior de la ribera de la mar. Aquesta zona haurà de deixar-se permanent “expedita” per al pas públic peatonal. A pesar d’això, el Ministeri no ha pres cap mesura per a fer efectiva aquesta servitud.


No hi cap legalment una concessió de piscina dins domini públic, amb la nova Llei de Costes

   *  La Llei de Costes únicament permet que el domini públic s’ocupi per aquelles activitats i instal·lacions, que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació. Resulta evident que una piscina o unes terrasses poden construir-se n qualsevol lloc i per tant o tenen cabuda entre les ocupacions autoritzables dins el domini públic.


El Ministeri no contesta

   *  El GOB ha presentat diversos escrits davant a Demarcació de Costes de Balears, en distintes ocasions, concretament al mes de març i al mes d’agost del 2005. Ha passat més d’un any del primer escrit, i el Ministeri no ha contestat cap vegada.

Davant tots aquests fets, no hi cap més que qualificar de ridícula l’actuació del Ministeri ( o més bé la manca d’actuació) i alhora la contestació dels escrits i el restabliment de la legalitat que no és altra cosa que: la nul·litat de la concessió i assegurar el dret de pas dins la servitud de trànsit.


Plana principal