Nota Informativa
5 de maig de 2006
El Tribunal Suprem torna reafirmar que la franja de protecció
de Ses Covetes és de 100 metres
LA SENTÈNCIA, QUE NO ÉS RECURRIBLE, DEIXA CLAR QUE ELS 67 APARTAMENTS
PARALITZATS DE SES COVETES SÓN IL·LEGALS
---
El Tribunal Suprem desestima d’una forma contundent la pretensió de
l’Ajuntament de Campos d’anul·lar l’Ordre Ministerial del 96 que aprovà
la protecció de costes a la zona de Ses Covetes. Ahir se’ns va comunicar una
nova sentència del Tribunal Suprem relativa a la delimitació del domini públic
de Ses Covetes, al terme municipal de Campos
Aquesta sentència ratifica, de forma definitiva la protecció de Ses Covetes i
desestima la pretensió de l’Ajuntament de permetre que se puguin legalitzar i
acabar de construir els 67 apartaments. Per això el Consistori volia anul·lar
l’Ordre Ministerial que aprova el “deslinde” de Ses Covetes. Aquest
deslinde fixa els terrenys de domini públic i estableix una franja de protecció
de 100 metres
D’aquesta manera se confirma, ja de forma definitiva i sense marxa enrera els
següent:
* Que la franja de protecció a Ses Covetes és de100 metres
* Que els terrenys objecte de litigi no eren urbans a l’entrada
en vigor de al Llei de Costes (1988), i
* Confirma els arguments sobre la il·legalitat de les obres de
construcció dels 67 apartaments
UN AJUNTAMENT, COM SEMPRE, A FAVOR DELS URBANITZADORS
Aquesta sentència posa en evidència la manca d’argumentació jurídica de
l’Ajuntament a l’hora d’impugnar la sentència de l’Audiència Nacional.
Sembla que la motivació municipal és únicament defensar els interessos de
determinades societats mercantils a fi que puguin realitzar les edificacions
denunciades.
L’Ajuntament de Campos ha anat presentat infinitat de recursos en contra de la
protecció de Ses Covetes i a favor dels apartaments i per això s’ha gastat
centenars de milers d’euros en la seva defensa.
UN CONFLICTE QUE DURA 12 ANYS
Ses Covetes és un petit i tradicional nucli de població situat entre Es Trenc
i S’Arenal de Sa Ràpita, el qual fa 12 anys se va veure notablement alterat
per l’inici de la construcció de 67 apartaments just damunt la platja d’Es
Trenc.
D’aleshores ençà el GOB i el PSM iniciaren una campanya per aturar les obres
i aconseguir anul·lar aquestes llicències dels apartaments. De fet l’any
1995 els tribunals va decretar la suspensió de les obres i a partir d’aquí
comença una batalla jurídica que dura pràcticament vuit anys i que s’ha
centrat en tres punts:
* la llicència municipal d’obres per construir dels 67
apartaments
* les NN.SS. de Campos i el caràcter urbà dels terrenys
* el “deslinde” de Costes que crea una franja de protecció de
100 metres.
En aquest conflicte jurídic, a un costat hi ha l’Ajuntament i la Promotora
Marian Ernts i per l’altra el GOB i el PSM. En aquests moments hi ha més
d’una dotzena de recursos oberts, tot i que la totalitat d’Autos i sentències
han ratificat la protecció i han desestimat les pretensions d’anul·lar la
protecció.
L’INICI DEL FINAL
Aquesta sentència, tot i que just fa referència al conflicte sobre la
delimitació de Costes, de fet constitueix una fita, ja que deixa clar que a
l’entrada en vigor de la llei de costes, l’any 1988, aquests terrenys no
eren urbans, per la qual cosa les NN.SS. de Campos no poden declarar mai aquests
terrenys com a urbans ni tampoc és possible, lògicament , que l’any 1992
s’autoritzin 67 apartaments
La Llei de Costes estableix que aquests 100 metres són indeficables.
Plana principal