Nota Informativa
11 de maig de 2006


Al·legacions del GOB al projecte d’Urbanització de Ses Fontanelles
LA SEVA EXECUCIÓ SIGNIFICARÀ LA DEGRADACIÓ I DESSECACIÓ DE PART DE LA DARRERA ZONA HUMIDA DE PALMA


El GOB acudirà a la Fiscalia si comencen les obres de la urbanització de Ses Fontanelles. Aquest indret constitueix la darrera zona humida de Palma i l’Ajuntament és a punt d’aprovar un projecte d’urbanització que suposarà degradar aquest indret i dessecar una part de la zona humida, a fi de construir un complex turístic i comercial, a Can Pastilla.

Precisament avui dia 11 el GOB ha presentat al·legacions al projecte d’urbanització de Ses Fontanelles. En aquestes al·legacions, que s’adjunten, se posen en evidència els valors naturals de la zona, la seva protecció legal i les conseqüències que el projecte tendrà sobre la zona.

Especialment volem destacar el fet que la llei d’Aigües, al seu article 103, així com l’article 275 i següents del seu Reglament d’aquesta estableixen la protecció de les zones humides. L’article 276 del Reglament parla de les delimitacions, que inclouran tant els zones humides com existents com aquelles superfícies que poguessin recuperar la condició de zona humida.

Així doncs la llei d’Aigües i el seu Reglament estableixen la protecció de les zones humides incloent-hi les zones que un temps ho eren i poden ser recuperades.


MÉS CIMENT I SATURACIÓ A LA PLATJA DE PALMA

La zona de Can Pastilla, S’Arenal i la Platja de Palma, constitueixen una zona turística i residencial, densa, saturada i en gran part massificada. Seguir urbanitzant i edificant la zona només va en contra de la pròpia qualitat turística i de vida de la zona, sobretot en aquest cas que se tracta d’equipaments turístics comercials, absolutament incompatibles amb la zona i els seus valors.

Es clar que aquesta zona turística mereix just el contrari del que se promou. Can Pastilla i la Platja de Palma, han de menester més zones


----

* S’ADJUNTEN AL·LEGACIONS


1.- Introducció

L’àmbit el Projecte d’Urbanització coincideix amb el que resta de la gran zona humida que fins al segle XIX cobria part del que actualment és el Pla de Sant Jordi. Aquella zona humida coneguda en aquell temps com el Part de Sant Jordi, fou dessecada, amb finalitats agrícoles, però avui se mantenen restes d’aquell aiguamoll.

El més gran dels aiguamolls que resten a Palma és el conegut com Ses Fontanelles, una zona humida de 325.000 metres quadrats , que al llarg d’aquest segle ha patit processos de transformació (salines) i degradació (abocament de runa) que a pesar de tot el lloc manté encara uns notables valors ecològics i paisatgístics, que han estat reconeguts als distints inventaris de zones humides elaborats per la Conselleria d’Agricultura i la seva revisió de l’any 1997 per part la Conselleria de Medi Ambient.

L’obligació moral i legal de l’Ajuntament de Palma, és de mantenir , conservar i restaurar aquest patrimoni natural únic que encara té Palma.



2.- Una zona humida inventariada

Ses Fontanelles ha estat inclòs a distints plans i inventaris de zones humides de les Balears.

   * Pla Hidrològic de les Illes Balears

   El Pla Hidrològic de les Illes Balears (BOIB núm. 77 de dia
   27-06-2002) estableix al seu article 63 la protecció especial de les
   zones humides que s’inclouen dins el quadre 63.1. Dins d’aquest
   quadre s’inclou un llistat de zones humides, entre els quals hi ha
   l’anomenat Prat de Sant Jordi, l’únic resta del qual són Ses
   Fontanelles.

   * Zona humida inventariada

Ses Fontanelles figura a tots els Inventaris de zones humides elaborats a les Illes Balears, per la Comunitat Autònoma des de principis dels anys 90.

A l’inventari revisat de 1997 elaborat per la Conselleria de Medi Ambient s’identifiquen els problemes ambientals d’aquest aiguamoll, fonamentalment l’abocament d’enderrocs, així com el rebliment d’algunes àrees i la destrucció de comunitats de vegetació, etc.

En aquest inventari se proposen un seguit d’actuacions per aturar les agressions que pateix i alhora la seva requalificació.

   * Decret i Inventari de Zones Humides

Fins a finals del mes de novembre del 2002 va passar a informació pública, dins el període de tràmits d’audiència i participació ciutadana, una proposta de Decret i Inventari de Zones Humides de les Illes Balears.

Aquest proposta de Decret, classifica com a sòl no urbanitzable d’especial protecció tot l’àmbit de les zones inventariades.

Una d’aquestes zones inventariades és Ses Fontanelles,



3.- Proteccions legals

   * Constitució Espanyola

L'article 45 de la Constitució imposa als poders públics vetlar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de defensar i restaurar el medi ambient

   * Llei d’Aigües

L’article 103 de l a Llei d’Aigües, així com l’article 275 i següents del reglament d’aquesta Llei estableixen la protecció de les zones humides. L’article 276 del Reglament parla de les delimitacions, que inclouran tant els zones humides com existents com aquelles superfícies que poguessin recuperar la condició de zona humida.

Així doncs la llei d’Aigües i el seu Reglament estableixen la protecció de les zones humides incloent-hi les zones que un temps ho eren i poden ser recuperades.

   * Pla Hidrològic de les Illes Balears

Aquest Pla estableix la protecció especial de les zones humides de les Balears inventariades al quadre 63.1.

   * Codi penal

El Codi Penal, de 23 de novembre de 1995, i que entrà en vigor el 24 de maig de 1996, contempla com a delictes els fets que se poden donar en aquest cas:

   * article 325.- pel fet d'abocar-se pedres i terres a una zona
     humida, perjudicant greument un espai natural.

   * Mesura cautelar

L'article 339 del nou Codi Penal assenyala que els Jutges o els Tribunals, de forma motivada, podran adoptar qualsevol altra mesura cautelar necessària per a la protecció dels béns tutelats al Títol XVI.



4.- Valors naturals

L’àmbit afectat coincideix amb el que resta de la gran zona humida que fins al segle XIX cobria part del que actualment és el Pla de Sant Jordi. Aquella zona humida coneguda en aquell temps com el Part de Sant Jordi, fou dessecada, amb finalitats agrícoles, però avui se mantenen restes d’aquell aiguamoll.

El més gran dels aiguamolls que resten a Palma és el conegut com Ses Fontanelles, una zona humida de 325.000 metres quadrats , que al llarg d’aquest segle ha patit processos de transformació (salines) i degradació (abocament de runa) que a pesar de tot el lloc manté encara uns notables valors ecològics i paisatgístics, que han estat reconeguts als distints inventaris de zones humides elaborats per la Conselleria d’Agricultura i la seva revisió de l’any 1997 per part la Conselleria de Medi Ambient.

Les zones humides estan reconegudes per tota la comunitat científica com a zones de gran importància ecològica, a causa de la seva elevada productivitat i la seva elevada diversitat biològica.

Des de fa anys, Convenis Internacionals, protocols, Directives europees s’han adreçat a assegurar la protecció i conservació d’aquestes zones.

A tota la Mediterrània i a les Balears en particular la importància de les zones humides és encara més elevada, a causa de la seva escassesa, tant per les condicions climàtiques, com per la seva radical transformació històrica, especialment dels dos darrers segles.



5.- Impacte de les actuacions del projecte d’urbanització sobre el territori, els valors naturals i paisatgístics

5.a. Impedeix la recuperació de la zona humida

Les obres previstes en el PROJECTE D’URBANITZACIO, consisteixen en la construcció d’un gran vial (25 metres d’amplada), aparcaments, així com les obres d’equipaments i d’infrastructures (aigües brutes , aigües netes, electricitat, per a dur a terme instal·lacions comercials, turístiques, esportives i d’aparcament.

L’execució d’aquestes obres afecten a una part considerable de l’àmbit del Projecte d’Urbanització, concretament la zona reblida, una part del pinar sobre dunes i una part de zona humida.

Així doncs impedirien la seva recuperació, tal com assenyala el reglament de la Llei d’Aigües.

5.b. Afecta a una part de zona humida.

Tan el vial com la zona comercial afecten a una part de zona humida existents actualment, la qual cosa implicarà la seva destrucció física, així com la de la seva vegetació.

5.c. Les actuacions previstes afectaran indirectament sobre la zona inundada

Les edificacions, la carretera, els aparcaments, l’activitat comercial, l’activitat turística, el trànsit de vehicles acabaran afectant negativament sobre la zona inundada. La protecció de la zona humida no només se fa impedint la seva edificació sinó també evitant la corona d’infrastructures, activitats i edificacions que la tanquin.

5.d. Desfiguració paisatgística

L’àmbit del Pla Parcial que se vol edificar, actualment no té construccions que alterin les panoràmiques i el paisatge.

La zona en qüestió és una de les poques àrees de Can Pastilla, de la Platja de Palma i S’Arenal que no està ocupada per edificacions.

Mantenir aquesta àrea sense edificacions hauria de constituir un objectiu de totes les administracions

5.e. Pressió sobre la zona humida

Els usos prevists (comercials, turístics i el trànsit) suposaran una pressió exagerada sobre al zona humida, la seva flora i la seva fauna, que acabaran degradant-la físicament i allunyant la seva fauna, tal com ha anat succeint a la major part d’espais naturals periurbans.

5.f. Augment de la Massificació a una zona turística i residencial saturada

La zona de Can Pastilla, S’Arenal i la Platja de Palma, constitueixen una zona turística i residencial, densa, saturada i en gran part massificada.

Seguir urbanitzant i edificant la zona només va en contra de la pròpia qualitat turística i de vida de la zona, sobretot en aquest cas que se tracta d’equipaments turístics comercials, absolutament incompatibles amb la zona i els seus valors.

Es clar que aquesta zona turística mereix just el contrari del que se promou. Can Pastilla i la Platja de Palma, han de menester més zones verdes i menys edificis.




Plana principal