Nota Informativa
12 de juliol de 2006
EL GOB DEMANA LA DIMISSIÓ DEL DIRECTOR GENERAL DE COSTES, PEL
TRACTE DE FAVOR EN EL CAS DE LA PISCINA DE PJRAMIREZ
El Ministeri no fa complir la Llei de Costes en aquest cas concret
La resolució del Director General de Costes de dia 7 de juliol de 2006, accepta
la proposta de regularització de la piscina que el periodista PJ Ramrez té
dins terrenys públics de la Costa des Pins (Son Servera).
Aquesta resolució, des del nostre punt de vista confirma:
* un tracta de favor a PJ Ramírez
* un vertadera conculcació de la lletra i de l’esperit de la
Llei de
Costes
* el ridícul i contradictori ús escolar de la piscina
DIMISSIÓ DEL DIRECTOR GENERAL DE COSTES
Amb aquesta resolució se confirma el caramull de desbarats que el director
General de Costes, José Fernández Pérez, ha provocat en aquest tema
conflictiu. Des de tracte de favor, a incompliment de la llei de costes, és el
resum final del tema.
La dimissió o cessament del director General de Costes es fa absolutament
imprescindible . No és la primera vegada que el cap de c Costes del ministeri
de Medi Ambient mostra el llautó. Cal recordar que en el tema de Ses
Fontanelles, el Sr. Fernández va arxivar un expedient que hagués suposat la
protecció definitiva i integral d’aquesta zona humida.
A continuació exposam el LLISTAT DE FETS I D’IL·LEGALITATS contemplats en
aquest expedient:
LA CONCESSIÓ A GIULIANA ARIOLI ÉS CLARAMENT IRREGULAR
* La concessió a Giulaina Arioli es va atorgar de forma irregular,
mitjançant Ordre Ministerial de gener del 2001, ja que
aleshores
hi havia una suspensió d’atorgament de concessions i
autoritzacions en el domini públic maritimo-terrestre,
a causa de
la incoació d’un expedient de delimitació.(article
12.5 de la Llei
de Costes)
NO ES VA PUBLICAR MAI AL BOIB NI AL BOE
* Per altra banda, aquesta pretesa concessió mai es va publicar en
el BOIB ni en el BOE, tal com exigeix la normativa
vigent.
NO HI CAP LEGALMENT UNA CONCESSIÓ DE PISCINA DINS DOMINI PÚBLIC, AMB LA
NOVA LLEI DE COSTES
* La Llei de Costes únicament permet que el domini públic
s’ocupi
per aquelles activitats i instal·lacions, que per la
seva
naturalesa no puguin tenir una altra ubicació. Resulta
evident que
una piscina o unes terrasses poden construir-se a
qualsevol lloc i
per tant o tenen cabuda entre les ocupacions
autoritzables dins el
domini públic.
S’INCOMPLEIX L’ARTICLE 27 DE LA LLEI DE COSTES: SERVITUD DE TRÀNSIT
* També resulta sorprenent que el Ministeri de Medi Ambient faci
total deixadesa en l’aplicació de l’article 27 de
la Llei de
Costes, relatiu a la servitud de trànsit. Aquesta
servitud recaurà
sobre una franja de 6 metres, mesurats terra endins, a
partir de
la línia interior de la ribera de la mar. Aquesta zona
haurà de
deixar-se permanent “expedita” per al pas públic
peatonal. A pesar
d’això, el Ministeri no ha pres cap mesura per a fer
efectiva
aquesta servitud.
EL MINISTERI NO CONTESTA
* El GOB ha presentat diversos escrits davant a Demarcació de
Costes
de Balears, en distintes ocasions, concretament al mes
de març i
al mes d’agost del 2005. Ha passat més d’un any
del primer escrit,
i el Ministeri no ha contestat cap vegada.
ÚS ESCOLAR D’UN CAS D’IL·LEGALITAT I CONTRADICCIÓ
* No té sentit resoldre l’ús públic de la zona deixant que els
escolars puguin usar la piscina durant quatre mesos,
sobretot pel
fet se tractar-se d’una piscina irregular, a un
terrenys de domini
públic, a una zona on se conculca la servitud de trànsit
...
Plana principal