Informe
24 de juliol de 2006
EL PARC NATURAL DE LLEVANT AGONITZA PER LA MALA GESTIÓ DEL
GOVERN
El GOB exigeix una reacció immediata de la Conselleria de Medi Ambient
---
La gestió del Parc Natural de la Península de Llevant ha arribat a una
situació insostenible. Des de que l’any 2003 el Govern retallà més del 90%
de la superfície original del parc, aquest espai ha patit una marginació sense
precedents per part de la Conselleria de Medi Ambient. Fa dos anys que el parc
no disposa ni de planificació ni de pressupost aprovat segons marca la
normativa. A més a més el seu equip de gestió s’està desintegrant.
En aquest breu informe, el GOB passa revista a la situació d’agonia a la que
el Govern està sotmetent a aquest magnífic espai natural.
ELS INICIS
El 15 d’octubre de 1999 la Conselleria de Medi Ambient inicià la tramitació
del PORN (Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals) de la Península de
Llevant. Aquest projecte de parc constituïa la més important aposta per la
conservació d'espais naturals feta fins aleshores a les Illes Balears. Es
plantejava per primera vegada la creació d'un parc que incloïa grans finques
on encara es desenvolupava una important activitat econòmica agrària, tot
això dins un espai a protegir de dimensions considerables.
El camí fins al moment de la declaració no fou senzill, ja que des del primer
moment es va organitzar una oposició anti-parc que va fer una intensa campanya
fonamentada en bona part en mentides i tergiversacions, i que en alguns moments
arribà a situacions violentes com l'ocupació de l'ajuntament de Son Servera i
l’agressió al batle. En aquest panorama, el Partit Popular s'alineà des del
principi amb els anti-parc, prometent fins i tot al programa electoral la
derogació del parc si aconseguia recuperar el govern de la Comunitat.
El 23 de novembre de 2001 entraven en vigor el Pla d'Ordenació de Recursos
Naturals (PORN) de la Península de Llevant i el Decret 127/2001, de declaració
del Parc Natural de la Península de Llevant. L’espai, integrat per 16.232 Ha
terrestres i 5.275 Ha marines, passà a esser la més gran àrea protegida de
les Illes Balears.
Tot i que la posada en funcionament dels espais naturals és un procés gradual
i lent en les primeres fases, l’impuls inicial donat al Parc Natural de
Llevant fou important, dotant-lo d’una oficina a Artà i de personal suficient
(15 persones l’any 2003). Les memòries d’activitats dels primers dos anys
de vida del Parc reflectiren un volum d’activitat considerable, tant pel que
fa a la conservació del patrimoni natural com als altres àmbits de la gestió
del parc (promoció socio-econòmica, divulgació i educació ambiental, etc).
El pressupost executat l’any 2003 es situà per sobre dels 400.000 euros de
despesa.
EL RETALL
L’impuls a la declaració de grans espais protegits com el parc de Llevant fou
una de les novetats més importants de la legislatura 1999-2003, i per això el
Partit Popular, aleshores a l’oposició, en va fer contra aquesta qüestió un
dels arguments fonamentals de la seva campanya electoral.
Com ja s’ha comentat, durant la tramitació del parc de Llevant el Partit
Popular va fer costat als col·lectius anti-parc movilitzats contra la
protecció d’aquest i altres espais naturals. Fins i tot el seu candidat,
l’aleshores Ministre de Medi Ambient Jaume Matas, declarà que si arribava al
Govern retallaria del parc totes les finques privades.
I així va esser. El desembre de 2003 mitjançant la Llei d’acompanyament als
pressuposts, el Govern Matas reduïa el parc natural a només 1.586 hectàrees
(les finques públiques d’Aubarca i Es Verger), desprotegint així el 93’67%
de la superfície originalment protegida.
D’aleshores ençà, el Parc Natural de la Península de Llevant ha
experimentat un procés progressiu de pèrdua de la seva condició d’espai
natural protegit. La “manca d’interès” per part de la Conselleria de Medi
Ambient, o més probablement l’actuació intencionada, ha immers aquest espai
en una situació de paràlisi gestora.
L’AGONIA
El 5 d’abril de 2004 es celebrà la darrera reunió de la Junta Rectora del
parc. Aquest organisme consultiu té, entre d’altres, les funcions
d’informar les memòries d’activitats i els plans anuals, que posteriorment
han de ser aprovats per l’autoritat de gestió.
Les juntes rectores dels espais naturals juguen habitualment un paper de simple
tràmit, ja que per la seva composició i funcionament difícilment poden
influir en la gestió dels espais. Tot i això, el menyspreu de la Conselleria
de Medi Ambient per la Junta Rectora d’aquest parc és evident: ni tan sols va
esser reunida ni informada abans que fos retallat més del 90% del parc.
Ara ja fa dos anys i tres mesos que la junta no ha estat convocada. Així, ni
l’any 2004 ni l’any 2005 es va poder informar ni aprovar la memòria
d’activitats realitzades. Però lo que és més greu, no han estat informats
ni aprovats els plans anuals (ni els seus corresponents pressuposts) previstos
per l’any 2005 i 2006. Com es pot gestionar un espai natural que fa dos anys
que no compta ni amb pla anual ni pressupost aprovat?
L’agonia de l’espai també es pot apreciar sobre l’equip humà encarregat
de la gestió del parc. En aquests moments el parc no compta amb director/a amb
dedicació completa, sinó que existeix una persona que fa de directora en
funcions i que es dedica al parc un dia a la setmana. Per altra banda, dels 4
tècnics que inicialment s’havien incorporat a l’equip en aquests moments
només en queda 1 a jornada completa, mentre altres 2 s’han acollit a una
reducció de jornada.
UN MAL COMPANY DE VIATGE
Gairebé al mateix temps que es creava el parc natural, el Govern creava també
el Consorci Aubarca-Es Verger, un organisme destinat a gestionar aquestes dues
finques públiques d’Artà. Després del retall fet pel govern Matas,
l’àmbit del parc gairebé coincideix amb l’àmbit gestionat pel Consorci.
Com es pot suposar, resulta complicada la convivència entre dos organismes
administratius que gestionen paral·lelament un mateix espai natural. En aquesta
“convivència”, està clar qui hi ha guanyat i qui hi ha perdut: contrastant
amb la situació que pateix el parc, el Consorci, amb un pressupost de
funcionament similar al dels primers anys de funcionament del parc, compta a
més a més amb unes inversions anuals que superen el milió d’euros i amb un
creixent equip de personal. Tot i això, la gestió que el Consorci fa de les
finques públiques és cada dia més deficient, especialment pel que fa a la
conservació agrària.
A diferència del parc natural, el Consorci no compta amb cap organisme
consultiu ni de control que faciliti la participació ciutadana, ja que està
integrat únicament per representants de les administracions.
SITUACIÓ INSOSTENIBLE
La situació que pateix el Parc Natural de la Península de Llevant és
insostenible. En aquests moments el parc no té capacitat per treballar sobre
els objectius que ha de perseguir com espai natural protegit. Des de fa dos anys
no disposa ni de planificació ni de pressupost aprovat pels canals legalment
establerts. És més evident que mai que la Junta Rectora, organisme consultiu i
de participació social, no té cap paper en la gestió del parc (és ignorada
des de fa 2 anys i 3 mesos). L’equip de gestió està desmotivat, descoordinat
i s’ha reduït. El Consorci, que ha assumit de fet funcions pròpies del Parc,
es caracteritza per una mala gestió dels recursos (una gestió nefasta en el
cas agrícola) i per l’amiguisme en les contractacions.
Davant tot això, el GOB exigeix una reacció immediata de la Conselleria de
Medi Ambient. Per començar, el GOB demana una reunió urgent de la Junta
Rectora en la que es donin explicacions del per què d’aquesta situació i es
presentin les programacions, pressuposts i memòries dels darrers dos anys.
SERÀ AQUEST EL CAMÍ A SEGUIR?
El Govern està redactant en aquests moments diversos Plans d’Ordenació de
Recursos Naturals (PORN) que previsiblement determinaran la declaració de nous
espais protegits (a Mallorca part de la Serra de Tramuntana, Es Trenc-Salobrar
de Campos i part del que es va retallar de l’original Parc Natural de
Llevant).
Això, que hauria de ser una bona notícia, està molt condicionat pel que
s’observa als espais naturals ja declarats. És cert que el parc de Llevant
presenta una situació extrema, però la resta d’espais protegits no es
caracteritzen precisament per la seva bona gestió. Així, què podem esperar
que faci el Govern als milers d’hectàrees que ara diuen voler protegir?
Plana principal