Nota Informativa
3 de gener de 2007

Andratx, en 15 anys s’ha convertit en un segon Calvià, a causa de la destrossa del seu litoral i del fort creixement immobiliari
ANDRATX, L’ANY 2005, S’HA CONVERTIT EN EL 2N MUNICIPI MALLORCA QUANT A CREIXEMENT URBANÍSTIC


No és d’ara, però difícilment se pot trobar a Mallorca, paratges tan desfigurats i llocs tan destrossats com els qui avui podem observar a Andratx. Als darrers 15 anys i especialment als darrers 6 anys la intensitat constructora d’aquest municipi ha assolit nivells excepcionals.

De fet en pocs anys Andratx s’ha convertit en un segon Calvià, bàsicament per dos motius:

   * la destrossa d’una part important del seu litoral

   * un augment espectacular del seu parc immobiliari.


DESTROSSES DEL LITORAL

La desfiguració i transformació de la vorera de mar d’aquest municipi ha assolit nivells realment alarmants. Vet aquí la relació d’aquests llocs:

Un indret com Cala Moragues, en set o vuit anys, ha quedat, absolutament transformat en base a edificar blocs d’apartaments a terrenys impossibles, a pinars i roquissars de pendents brutals.

D’altra banda Cala Llamp als anys 60 inicià un procés d’urbanització. Després d’una certa paralització entre els 80 90, als darrers 10 anys s’ha omplit de xalets i apartaments i avui consta trobar un bocinet de zona verda.

El Port d’Andratx, temps enrera un nucli idíl·lic, avui resta massificat i desfigurat i les muntanyes que l’envolten replenes d’edificacions.

Camp de Mar i Biniorella també han patit la febre urbanitzadora dels darrers anys, acompanyat aquest pic com no, d’un camp de golf. Un dels llcoa amenaçat per aquesta urbanització és Cala Blanca.

Sant Elm, el nucli costaner situat davant sa Dragonera també ha experimentat un creixement molt important als darrers anys.

Els nuclis tradicionals d’Andratx, S’Arracó i la Coma Calenta ha vist omplir-se de cases de pisos, adossats, vulgaritzant

Per últim, s’ha d’assenyalar que els àrees rural i naturals s’han omplit d’edificacions no sempre de forma legal.


UN CREIXEMENT IMMOBILIARI RÈCORD:

Les dades que se coneixen sobre el creixement urbanístic d’aquest municipi posen de manifest la situació alarmant que ha arribat a assolit en pocs anys.

   * Xifres per a comparar: l’any 2005 ja és el 2n municipi de Mallorca
     en creixement

   * Andratx figura en el lloc 16è de Mallorca pel que fa al nombre
     d’habitants (10.750 habitants el 2005). També és el que fa 16
     quant a superfície del terme municipal.

   * No obstant això ocupa el lloc 7è quant a nombre de d’habitatges
     visats als darrers 6 anys (del 1999 al 2005), només superat, en
     aquest ordre, per Palma, Llucmajor, Calvià, Marratxí, Manacor i Inca.

   * Per altra banda arriba a la segona posició l’any 2005, superat
     únicament per Palma. Aquest any, Andratx se visen un total de 813
     habitatges, mentre que Palma són 2.359, Manacor 586, Inca 407 i
     Marratxí 334.

Aquest creixement s’ha produït de forma legal, aprofitant un planejament urbanístic molt desenvolupista elaborat els anys 60 i 70 i també de forma il·legal, atorgant llicències dins sòl rústic com si fos urbà.


UNA POLÍTICA INSOSTENIBLE

El model econòmic i turístic d’Andratx (en base a augmentar l'oferta residencial) és absolutament insostenible, a causa de:

la saturació de l'oferta residencial

   * el consum exagerat de territori

   * les agressions paisatgístiques brutals

   * el gran consum d'aigua potable

   * el creixement constant del consum energètic

   * l'augment de la producció de residus


UNA NORMATIVA DESFASSADA I AMBIGUA

Ja s’ha repetit moltes vegades, però convé recordar que Andratx se regeix per una normativa urbanística absolutament desfasada i ambigua: un Pla General aprovat definitivament l'any 1976.

ES tracta d’una normativa no adaptades a les lleis i reglaments de sòl vigents ni a les DOT ni al POOT, ni a la LEN ni al Pla Territorial, ni tan sols a la Llei del Sòl. A més de no estar adaptades a la legislació vigent, permet un desenvolupament urbanístic exagerat, propi dels anys 60 i 70, èpoques del primer boom turístic i de la construcció.

A tot això, li hem d'afegir les noves possibilitats de creixement que donen les NN.SS que tramita des de fa anys l'Ajuntament. Des del nostre punt de vista les NN.SS. aposten per un creixement absolutament desbocat, continuació de l'actual situació, que caldria rectificar dràsticament.

Plana principal