Nota Informativa
5 de gener de 2007
EL CONSELL DE MALLORCA DECIDEIX NO SUSPENDRE L’APROVACIÓ
DEL CAMP DE GOLF I L’HOTEL A SON BACO, UNA ZONA RÚSTICA DE CAMPOS
El GOB, en interposar el recurs, havia demanat la suspensió d’aquest acord a
fi d’evitar fets irreparables
A mitjan mes de novembre el GOB va interposar recurs de reposició contra
l’acord de la Comissió Insular d’Urbanisme de Mallorca que va aprovar va
aprovar atorgar l’interès general pel projecte de construcció d’un camp de
golf amb oferta complementària dins Sòl Rústic General-Forestal (SRG-F) dins
el municipi de Campos.
En aquell mateix moment la nostra entitat va demanar, a més de l’anul·lació
d’aquell acord, la seva suspensió a fi d’evitar fets irreparables.
Dimarts passat , vàrem rebre la notificació del Consell, mitjançant la qual
el Conseller de Territori, Sr. Tomeu Vicens, resol denegar la petició de
suspensió de Son Baco, en no observar concurrències de les causes taxades de
suspensió.
Aiximateix el Conseller de Territori assenyala que la no li és d’aplicació
el Pla territorial de Mallorca i que les raons ambientals han estat avaluades
per la comissió balear del Medi ambient.
65 HECTÀREES DE SOL RUSTIC I FORESTAL
Aquest projecte de construcció de camp de golf amb oferta complementària
s’ubica dins el municipi de Campos dins les finques de Son Baco i Es Pi
ocupant una extensió d’unes 65 hectàrees.
El projecte preveu un camp de golf de 18 forats, amb una seu social, una casa de
vigilants, un hotel, un aparthotel (format per 7 edificis), una cafeteria, un
pavelló de vestuaris, una piscina d’uns 350 m2
i diverses pistes de tenis. En total unes 450 places turístiques noves.
EL MOTIUS RECURS DEL GOB
El GOB sempre ha manifestat la seva oposició a la construcció d’aquest tipus
d’equipaments amb l’oferta turística complementaria, amb l’afegitó que
se situa dins sòl rústic , una part de la qual és forestal.
Per aquest motiu, el GOB va presentar, el passat mes de novembre, davant el
consell executiu del Consell Insular de Mallorca, un recurs d’alçada contra
l’esmentat acord en considerar que a més de l’impacte ambiental i paisatgístic
de l’actuació , la seva aprovació xoca de front amb les DOT, el Pla
Territorial i la llei del Sòl Rústic.
CONSIDERACIONS JURÍDIQUES:
1. CONTRADICCIONS AMB LES DIRECTRIUS D’ORDENACIO TERRITORIAL
Les Llei que aprova les Directius d’Ordenació Territorial consagra un
principi clau, des del punt de vista de l’ordenació del territori, de l’ús
racional dels recursos naturals: la prohibició de crear nous nuclis de població
separats dels existents. Això ho concreta les DOT amb la impossibilitat de
crear nous sòls urbanitzables que no tenguin connexió amb els nuclis urbans
pre-existents.
Doncs bé aquest projecte implica crear un nou nucli de població, format per un
complex hoteler extensiu (7 edificacions hoteleres), així com centre comercial,
restaurants, centre cívic, etc.....envoltant el camp de golf
Maldament aquest projecte no implica la classificació de sòl apte per
urbanitzar o urbanitzable, de fet mitjançant la seva declaració d’interès
general, s’aconsegueix de fet els mateixos objectius, com és la de permetre
l’edificació residencial-turística.
Es per això que consideram que s’hi ha d’aplicar els mateixos principis de
les DOT i per tant no autoritzar aquest complex.
2. INCOMPLIMENT DE LA LLEI DEL SOL RUSTIC
La Llei del Sòl Rústic obliga que per a la declaració d’interès general
d’un determinat projecte, cal justificar la seva ubicació dins el sòl rústic.
Ni el projecte ni l’estudi preliminar d’avaluacions d’impacte ambiental,
no aporten cap tipus de justificacions per a proposar Son Baco per a ubicar-hi
el camp de golf i el complex hoteler.
De fet si hi ha pocs arguments per ubicar aquest camp de golf dins Son Baco,
molt manco per ubicar-hi el complex hoteler.
3. CONTRADIU LES DETERMINACIONS DEL PLA TERRITORIAL
La Norma 57.3 del Pla Territorial de Mallorca estableix criteris per a
l’autorització de camps de golf i per a la seva declaració d’interès
general.
En concret aquí el PTM assenyala que se recomana que els camps de golf se situïn
a devora zones turístiques que no tenguin aquests oferta complementària o que
aquesta sigui insuficient.
Doncs bé la possessió de Son Baco, no es pot dir que sigui una zona turística.
Ans al contrari es tracta d’una àrea sostreta del desenvolupament turístic i
urbanístic. Situada a més de 5 km d’una zona turística.
Està clar que aquesta Norma està pensada per ubicar els camps de golf a zones
turístiques.
De fet la Norma 60 del mateix Pla Territorial, quan parla de les indicacions per
a la redacció del futur Pla Director Sectorial de Camps de Golf repeteix els
arguments de la Norma 57 i afegeix com a criteri complementari per ubicar-los,
el de la proximitat a la zona turística que es pretén revaloritzar, així com
l’impacte ambiental que pugui produir la implantació.
4. EL SOL RUSTIC FORESTAL
D’altra banda el mateix Pla Territorial de Mallorca qualifica una part
d’aquests terrenys amb la categoria de SRG-Forestal. L’execució del
projecte de camps de golf amb l’oferta complementària , suposaria alterar els
valors pels quals al seu moment fou considerat Sòl Forestal, és adir per
l’existència d’una massa vegetal, en aquest cas una garriga d’ullastre de
notable valor ecològic i paisatgístic.
5. ELS IMPACTES D’AQUESTA ACTUACIÓ
Des del nostre punt de vista, l’execució d’aquest projecte implicarà
conseqüències ambientals, econòmiques, socials, paisatgístiques, negatives.
Per tot això no observam motius per ser declarat d’interès general, ans al
contrari pot representar impactes negatius indubtables. Vet aquí un llistat
d’impactes:
* Consum de territori exagerat
650.000 m2 constitueix una extensió absolutament exagerada, L’elevat consum
de territori dels camps de golf i d’aquest en particular constitueix un motiu
per a rebutjar aquest tipus d’usos per al camp mallorquí.
* Se perdrà una zona de notable interès agrícola
La construcció de camp de golf acabarà amb una activitat agrícola modèlica a
la finca de Son Baco . Tant des del punt de vista econòmic com també paisatgístic
i de conservació de la biodiversitat, la pèrdua d’una activitat agrícola
s’ha de considerar com un fet negatiu. La unifomització i la vulgarització
del paisatge que comporta la construcció d’un camp de golf és un element
clarament negatiu que també s’ha de tenir en compte.
Al procés de terciarització de la nostra economia s’hi afegí el procés de
terciarització del territori, primer el litoral i ara l’interior (segones
residències, centres comercials i camps de golf amb hotels).
Una hipertròfia exagerada del sector turístic anirà en detriment de
l’agricultura i provocarà la desaparició inexorable del treball al camp i de
tota la possibilitat de reconversió del sector. La construcció d’aquest
complex implicarà una transformació negativa d’una zona rural
* La transformació de la zona representarà un impacte paisatgístic
negatiu
Actualment a Mallorca se destinen de l’ordre de 800 hectàrees a camps de
golf. En pocs anys aquesta xifra se podria doblar si se duen a terme els
projectes que estan aprovats i els que se tramiten.
Per tant 1.500 hectàrees de conradís, pinar, garriga o alzinar podrien canviar
d’ús per acabar convertint-se en camps de golf i amb complexos hotelers o
residencials.
En tot cas la construcció de camps de golf i de les seves instal·lacions
residencials complementàries suposen una transformació i una degradació
evident del paisatge rural
La conformació dels paisatges actuals de la Mallorca rural constitueixen un
exemple extraordinari de compatibilitat entre harmonia, activitats econòmiques,
valores naturals i ecològics, etc.. Segles en formar-se paisatges queden fets
malbé en 10 o 12 mesos que se torben en construir un camp de golf
* Més oferta turístics i residencial
Tot els estudis elaborats recentment destaquen el fet que a Mallorca hi ha un
excés d’oferta turística i residencial. De fet sovint se parla de la conveniència
de reduir l’oferta existent . Aprovar projectes que impliquen un increment de
l’oferta turística és una contradicció en la tendència general pel que fa
a política turística.
Aquest projecte generarà com a mínim 450 places hoteleres, derivades de la
construcció de l’hotel. Una activitat que en teoria havia de servir per
requalificar l’oferta hotelera de l’illa, acaba creant una nova oferta turística.
* Consum espectacular de pesticides i herbicides
Un camp de golf necessita, per a la seva supervivència, convertir-se en una àrea
abiòtica - sense vida - per a la qual cosa la utilització de substàncies químiques
tòxiques (pesticides, herbicides, insecticides, fertilitzants…) se converteix
en una necessitat. De fet l’Institut d’Ecologia aquàtica de Girona ha
equiparat els seus efectes als d’una activitat industrial molt contaminant.
Per a poder mantenir les gespes dels camps de golf, aquests han d’esser
tractats amb nombrosos productes químics, per evitar , per una banda que
creixen herbes que no interessen i per evitar que determinats insectes o
rosegadors facin malbé la gespa…Als greens , pel fet de necessitar més
atencions, la quantitat de productes que s’utilitzen són molt nombroses i tòxics,
tals com el bromur de metil, així com productes com clortalonil o carbaril,.
No cal dir que aquest excés de productes químics pot acabar afectant la
qualitat de les aigües subterrànies.
El resultat de tot això és que molts d’aquests tractaments acaben convertint
un camp de golf, especialment els greens, amb una zona biològicament morta a
pesar de la imatge que pot semblar tenen els camps de golf.
* Pèrdua d’interès faunístic
L’actual possessió té un interès faunístic notable. El mosaic que suposa
la mescla de pinars, garrigues, conradissos de secà (arbrats i no arbrat),
conreus de reguiu, etc.. li confereix una diversitat d’ambients que acaba
repercutint en un elevat valor faunístic.
La construcció del camp de golf provocarà la uniformització de la zona, el
monocultiu de gespa i la consegüent pèrdua de diversitat d’ambients i de
fauna.
En definitiva una impacte negativa a tenir en compte.
Plana principal