Nota Informativa
19 de gener de 2007
EL GOB INSTA DE BELL NOU AL TSJB QUE PRENGUI MESURES PENALS
CONTRA L’AJUNTAMENT DE DEIÀ PER LA NO D’EXECUCIÓ DE LA SENTÈNCIA QUE
OBLIGA A ESBUCAR ELS 4 XALETS DE LLUCALCARI
Han passat quasi dos anys de la sentència i no s’ha fet res
En dues ocasions (el 2005 i el 2006) el GOB ja ha fet arribar un escrit al
Tribunal Superior de Justícia de les Balears, en relació a les sentències del
Tribunal Suprem que anul·lava les llicència d’obra dels 4 xalets de
Llucalcari i n’ordenava la seva demolició.
La primera sentència és del 1992 i el darrer “auto” és de març del 2005.
A les darreres sentències se deia textualment:
/ /“ Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término
sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme, con el
apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de u mes, se tomaran
las medidas prevenidas en el articulo 112 de la Ley Jurisdiccional.”
Han passat quasi dos anys d’ençà de la darrera resolució del TSJB.
L’Ajuntament, a pesar de les declaracions fetes als mitjans de comunicació
d’acatament manté una actitud de desobediència dels tribunals, inadmissible
en un estat de dret.
Davant això i a la vista de la actitud i mala fe de l’Ajuntament, que podria
emmarcar-se en un tipificat delicte de desobediència al tribunals, previst al
Codi Penal, el GOB ja ha demanat en dues ocasions al TSJB que se prenguin
mesures previstes a la Llei Jurisdiccional.
En definitiva, se demana també que s’ordeni a al batle de l’Ajuntament
l’execució de la sentència, amb advertiment de els conseqüències que
implicaria no fer-ho.
L’AJUNTAMENT DE DEIÀ NO POT RETARDAR MÉS LA DEMOLICIÓ
L’Ajuntament de Deià no por ser còmplice d’intents d’escapar de l’acció
de la justícia i no pot retardar l’execució de la sentència, no esbucant
els 4 xalets, el magatzem i el camí.
La sentència del Tribunal Suprem per al qual se desestimaven els recursos
presentats per l’Ajuntament de Deià i per la societat mercantil Bancals S.A.,
contra diverses resolucions del TSJB que obligava a la de demolició de 4 xalets
a la zona protegida de Llucalcari.
Mitjançant aquesta sentència desapareixen tots els obstacles legals per
esquivar l’esbucaments de quatre edificacions a una zona protegida per la Llei
de Patrimoni històric i declarada Bé d’Interès Cultural, abans Paratge
Pintoresc. Aquesta sentència no és recurrible davant cap instància superior.
ELS TRIBUNALS PARLEN CLAR
La sentència del Tribunal Suprem del 2002 no deixava cap tipus de dubtes.
L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de
les Balears que deia el següent:
/ /FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990, DEBEMOS
DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados son contrarios a
derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro
edificaciones construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento
de Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución
de los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los desmontes y
edificación.
UNA ZONA PROTEGIDA I UNES CASES IL·LEGALITZABLES
La zona on se va dur a terme la parcel·lació, la construcció del camí i
l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de
Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge Pintoresc, gràcies a
un Decret del govern espanyol. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric
espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé
d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova
normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no apte per a
noves construccions.
Mentretant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès
a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 metres2 per a poder edificar una
casa.
Les DOT de 1999, consideren aquesta zona com a Àrea de Protecció territorial i
la Llei 9/99 la fa indedificable com a totes les ANEI.
Plana principal