Nota Informativa
31 de gener de 2007
EL TSJB REQUEREIX A L’AJUNTAMENT DE DEIÀ QUE FACI EFECTIVA
LES DEMOLICIONS DELS QUATRE XALETS DE LLUCALCARI
El tribunal informa al batle de les multes coercitives que l’imposarà i en
cas d’incompliment podria haver-hi delicte de “desobediència”
En data de dia 26 de gener el Tribunal Superior de Justícia de les Balears ens
va notificar la resolució de la sala contenciosa en relació a la demolició
dels xalets de Llucalcari (Deià).
En concret la resolució diu:
1r.- Requerir al Batle de l’Ajuntament de Deià perquè en termini
improrrogable de dos mesos a partir de la notificació de la present iniciï i
tramiti fins a la seva conclusió, l’expedient de demolició de els dites
quatre construccions.
2n.- Si esgotat l’al·ludit termini, la qual cosa s’haurà de posar en
coneixement del tribunal, no s’ha dut a terme l’anterior, i prèvia audiència
de els parts, s’imposarà na multa coercitiva al Batle de l’ajuntament de
Deià , de 600 € , la qual es reiterarà mensualment, els dos primers mesos, i
a partir d’ençà setmanalment, sempre imposant-se en la mateixa quantia, fins
el total i efectiu compliment de la sentència.
3r.- Igualment, clos el primer termini assenyalat de dos mesos sense haver-se
dut a terme l’ordenat, es deduirà testimoni de particulars, i es remetrà al
Degà dels jutjats de Palma de Mallorca pel seu repartiment entre els
d’instrucció, per si els fets poguessin ser constitutius d’un delicte de
desobediència.
SENTÈNCIES I AUTOS DES DE 1992 AL 2005
La primera sentència és del 1992 i el darrer “auto” és de març del 2005.
A les darreres sentències se deia textualment:
“ Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término sin más
dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme, con el apercibimiento
que de no llevarlo a efecto en el término de u mes, se tomaran las medidas
prevenidas en el articulo 112 de la Ley Jurisdiccional.”
Han passat dos anys d’ençà de la darrera resolució del TSJB.
L’Ajuntament, a pesar de les declaracions fetes als mitjans de comunicació
d’acatament manté una actitud de desobediència dels tribunals, inadmissible
en un estat de dret.
HISTÒRIA D’AQUEST AFER
L’any 1972 i mitjançant un Decret del govern espanyol, una part de la Serra
de Tramuntana se declara Paratge Pintoresc. Quan entra en vigor la Llei del
Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se
reconverteix en Bé d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció
que li atorga la nova normativa.
Precisament l’any 1985 se produeix la parcel·lació de la finca de Can Simó
a Llucalcari. Quatre noves parcel·les entren dins el mercat immobiliari i ràpidament
se demanen llicències per edificar quatre habitatges així com un taller “agrícola”.
Entre 1986 i 1988 l’Ajuntament de Deià va donar quatre llicències d’obres
per fer aquestes edificacions. A la mateixa època autoritza un “camí agrícola”
per accedir a les noves cases.
El GOB va presentar tot tipus de denúncies i recursos i l’any 1990 va
interposar un recurs contenciós-administratiu contra les quatre llicències.
L’any 1992 el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va estimar el
nostre recurs i va anul·lar les llicències, ordenant la seva demolició, a
causa de l’incompliment de la Llei del Patrimoni.
Davant el recurs de cassació interposat per Bancals S.A., Bartomeu Mayol i
l’Ajuntament de Deià, el Tribunal Suprem al mes de gener de 1999 ratifica la
sentència del TSJB, declarant nul·les les quatre llicències i ordenant la
demolició de les cases i la restauració dels terrenys afectats.
Posteriorment el Tribunal Constitucional rebutjà el recurs d’empar presentat
pels promotors.
UNA ZONA PROTEGIDA
La zona on es va dur a terme la parcel·lació, la construcció del camí i
l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de
Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge Pintoresc, gràcies a
un Decret del govern espanyol. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric
espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé
d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova
normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no apte per a
noves construccions.
Mentretant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès
a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 metres2 per a poder edificar una
casa.
Les DOT de 1999, considera aquesta zona com a Area de Protecció territorial i
la Llei 9/99 la fa indedificable com a totes les ANEI.
Plana principal