Nota Informativa
26 d’abril de 2007


Ampliació de Port Adriano: la destrucció dels fons marins i de la posidònia està servida
El GOB presenta un vídeo sobre els valors naturals dels fons marins



El passat dia 16 d’abril el Consell d’Administració de /Ports de les Balears/ va aprovar atorgar la concessió, l’ampliació i explotació del port d’El Toro ( Port Adriano) a l’empresa Ocibar per un termini de 30 anys. El Ministeri de Medi Ambient ja havia informat favorablement el projecte d’ampliació aquest del port esportiu

Des del nostre punt de vista, la construcció i funcionament del port suposarà un impacte negatiu, per la qual cosa el GOB veu incomprensible i criticable l’acord del govern i del Ministeri .


Amb que consisteix aquesta ampliació ?

El projecte d’ampliació del port esportiu implica un augment d’un 125 % de l’actual làmina d’aigua de l’actual port, i suposa incrementar un total de 85 amarraments, tots ells de grans dimensions (entre 20 i 60 metres d’eslora).

Aquest projecte suposarà incrementar la destrucció del ja malmès litoral de Calvià. Aquest municipi amb una costa molt castigada i artificialitzada no farà més que seguir amb la degradació a més a més la platja i les caletes annexes i el deteriorament de la qualitat de les aigües de la mar.

En total suposarà una nova ocupació del litoral xifrada en més 90.000 m² com a conseqüència d’aquest projecte .



Relació d’impactes

Aquest port suposarà, a parer del GOB, unes conseqüències negatives, des de molts de punts de vista, entre ells:

- suposarà la destrucció de 25.000 m² de praderes de posidònia

- incrementarà la contaminació de les aigües com a conseqüència de l’activitat portuària i el fet que la zona restarà més tancada i per tant se disminuirà la renovació d eles aigües.

- Pèrdua de qualitat de les aigües de bany de sa platgeta

- Sa Caleta perdrà el seu encant

- La desfiguració paisatgística de la zona anirà en augment a causa de la construcció de els grans escolleres, explanades i edificacions comercials.


Un video mostra en detall el fons marí afectat

A fi de constatar els detalls del fons marins, vàrem dur a terme unes immersions a la zona afectada per l’ampliació que serviren de base d’aquest video que vos presentam (el podeu visualitzar a http://www.youtube.com/v/DaXMgYGfM5c, i el podeu descarregar amb bona qualitat a http://www.mediafire.com/?6ydoznzzm2n

En aquest sentit cap recordar que les praderies de posidònia són un hàbitat del qual la conservació és prioritària, segons la /Directiva 92/43/CEE del Consell d’Europa, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora./ http://lifeposidonia.caib.es/user/lex/habitats.pdf>

Aquest precisament serà un dels motius que el GOB aportarà en el recurs que està preparant.


Un 30 % del port afecta la posidonia

Calculam que el 30% de la nova cimentació del port *es fa directament sobre praderia de posidònia*, un hàbitat del qual la conservació és prioritària. Gràcies a aquest interès prioritari, les Balears han gaudit dels beneficis econòmics d’un projecte LIFE <http://lifeposidonia.caib.es/user/home.htm> per protegir el seu hàbitat en els anys 2002-2006. Aquest projecte ha duit a terme més de vint accions entre estudis, cartografia, seguiment de diferents espècies associades i fondeig i gestió de zones protegides, tot i que els resultats més importants (els plans de gestió de les àrees) són bastant magres.

Tot i això, des del GOB entenem que la declaració dels LICs-posidònia no eximeix al Govern de la responsabilitat de preservar adequadament els altres indrets on es troba aquesta comunitat biològica. La xarxa de LICs és una mesura de mínims exigida per la UE, però insuficient com a marc general de protecció de les praderes de posidònia. Per posar un exemple, l’alzinar és una comunitat vegetal que també ha motivat la declaració d’alguns LICs, però tots estarem d’acord que, a les zones que no són LIC, seria inacceptable talar 25.000 metres quadrats d’alzinar per fer-hi un aparcament. Ja és ben hora que el Govern es prengui seriosament la conservació dels espais naturals marins.




Plana principal