-- 

La Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern, per boca de la seva Consellera, ha manifestat públicament la intenció de recórrer la nova reserva marina declarada pel Ministeri d’Agricultura i Pesca en aigües exteriors a la zona de Llevant.

Recordem que, per iniciativa de la Confraria de pescadors de Cala Rajada, s’ha reclamat, des de fa anys, la declaració d’una reserva marina al llevant de Mallorca. Aquesta zona protegida, que incorporaria aigües interiors, competència de la Comunitat Autònoma, i aigües exteriors, de competència estatal, finalment ha donat lloc a dues reserves marines colindants, cada una declarada per l’administració competent. Aquesta situació ha estat motivada per la manca d’enteniment entre les dues administracions a l’hora de fixar les limitacions d’ús. Ara la Conselleria, amb el suport de diversos col·lectius, manifesta l’oposició a la reserva declarada pel Ministeri, per considerar que és massa restrictiva.

Des del GOB consideram que amb la regulació de les reserves marines, com en la ordenació d’altres espais naturals, s’ha de fer un esforç per harmonitzar usos i conservació, però sense oblidar quin és l’objectiu fonamental de la declaració.



Les zones de reserva integral són insuficients

Amb la informació que disposam, creim que podem afirmar que la recuperació de les poblacions de peixos a les zones de reserva gestionades per la Conselleria d’Agricultura i Pesca només és avui un fet constatable a les zones de reserva integral (on no es pot pescar), mentre a les zones de reserva en general de les Balears els estocs de peixos no estan experimentant increments apreciables a causa de la sobreexplotació a que se’ls sotmet.

Les zones de reserva integral (on es prohibeix tot tipus de pesca) només suposen el 7’5% del total de la superfície declarada reserva marina a les Illes Balears. En alguns casos el percentatge estrictament protegit és minúscul: a la reserva marina de Migjorn, la reserva integral suposa només un 1’3% de l’àmbit.

És necessari incrementar dins cada una de les reserves el percentatge de zona de reserva integral, per tal de possibilitar que aquestes zones facin la seva funció de repoblació de les zones properes.



Reserves a la carta?

Tampoc en la regulació de les modalitats de pesca s’està adoptant per part de la Conselleria d’Agricultura i Pesca un criteri conservacionista, ni tan sols uniforme.

Pel que fa a l’arrossegament, el gran impacte que genera aquesta pràctica sobre els fons marins ha motivat la seva prohibició, amb caràcter general, a menys de 50 metres de fondària, pel que la prohibició específica a les diferents reserves no aporta res en la majoria dels casos. Tot i això, l’arrossegament no està prohibit a totes les reserves marines de Balears: la pesca d’arrossegament es segueix autoritzant a la Reserva Marina de Migjorn.

La pesca submarina, una pràctica esportiva que afecta especialment a exemplars de gran talla, tampoc es prohibeix amb caràcter general a totes les reserves: està permesa a les reserves marines de Migjorn i de Llevant.

Fins i tot no existeix un criteri general pel que fa als campionats de pesca, que estan prohibits a totes les reserves llevat de a la de Migjorn.



No s’aconseguiran els objectius si no es millora la gestió

Tal i com està plantejada la gestió de les reserves marines balears, difícilment podran complir la seva funció. Per això instam la Conselleria d’Agricultura i Pesca a adoptar mesures en el sentit de:

- incrementar la superfície de les zones de reserva integral
- prohibir amb caràcter general certs aprofitaments (arrossegament, pesca submarina)
- dotar de la vigilància suficient les reserves declarades, i incrementar-la amb caràcter general a les aigües de les Illes.



L’enfrontament a Llevant va contra els objectius de protecció dels recursos pesquers

És evident que la controvèrsia generada entre les dues administracions pel que fa a la declaració de la reserva marina no beneficia de cap manera als objectius que hauria de perseguir aquesta zona. El debat generat en aquests moments no va en la línia de reforçar la protecció, sinó en sentit oposat.

Davant això des del GOB es demana responsabilitat a les dues administracions, i reclamam un esforç d’enteniment per evitar els problemes de funcionament que sense dubte implicarà la coexistència de les dues reserves amb regulacions diferents. Per altra banda consideram del tot inacceptable l’ús oportunista que es pugui fer d’aquest tema, ja que ens sembla una ofensa a la ciutadania i especialment als pescadors impulsors de la reserva