-- 

Aquests dies estam assistint a la campanya, impulsada per diversos col·lectius i amb el suport de la Conselleria d’Agricultura i Pesca, d’oposició a la reserva marina que el Ministeri de Medi Ambient recentment ha declarat a la zona del Llevant de Mallorca.

Recordem que, per iniciativa de la Confraria de pescadors de Cala Rajada, s’ha reclamat, des de fa anys, la declaració d’una reserva marina al llevant de Mallorca. Aquesta zona protegida, que incorporaria aigües interiors, competència de la Comunitat Autònoma, i aigües exteriors, de competència estatal, finalment ha donat lloc a dues reserves marines colindants, cada una declarada per l’administració competent. Això ha estat motivat per la manca d’enteniment entre les dues administracions a l’hora de fixar les limitacions d’ús.

La campanya dels anti-reserva recorre als mateixos arguments alarmistes i falsos que el seu dia esgrimiren els anti-parcs naturals. Segons ells, “El Gobierno impone la muerte en Cala Rajada” (diu la seva publicitat), ja que aquesta reserva suposarà, diuen, la mort del comerç, l’hosteleria i altres activitats econòmiques.

Davant això, el GOB apel·la a la cordura i a que es renunciï a fer campanya demagògica i oportunista. El GOB insta a Moner, responsable en bona part d’aquesta agitació pel suport explícit donat als anti-reserva, a renunciar a n’aquestes operacions lamentables i a aplicar el seny necessari per construir a Llevant la reserva marina necessària per recuperar la riquesa dels fons marins i alhora possibilitar el seu aprofitament racional. Resulta sorprenent que la Consellera estigui més decantada per les posicions anti-reserva que defensen determinats personatges lligats al sector turístic, nàutic o de la pesca esportiva que no pas del costat dels pescadors professionals, als que hauria de defensar per lògica. Però recordem que al seu currículum ja hi figura i amb prou mèrits l’experiència “anti-protecció”, ja que des de la batlia d’Andratx Moner va agitar en el seu moment el moviment contra la protecció de la Serra de Tramuntana, en una jugada clarament política.

Des del GOB tornam a reiterar la necessitat d’enteniment entre les dues administracions (central i autonòmica) per que la reserva marina de Llevant funcioni. Aquest enteniment, en la nostra opinió, hauria de passar per suavitzar algunes de les restriccions de la reserva ministerial, i incrementar les limitacions de la reserva autonòmica. Així, fan falta concessions de les dues parts, cosa que no s’assolirà amb aquest clima d’enfrontament i d’agitació generat a Cala Rajada.