Nota Informativa
7 de juny de 2007
EL GOB PRESENTA UN ESTUDI DELS IMPACTES DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA
A MALLORCA SOBRE LA MAR
---
Avui matí el GOB ha presentat un informe titulat l'"Estudi dels impactes
de l'activitat econòmica a Mallorca sobre el mar.
L'informe se centra en:
a) Instal·lacions nàutiques: ports, clubs nàutics i marines
b) Tallers i manteniment d'embarcacions
c) Pesca
d) Turisme nàutic i busseig
e) Ús i massificació de les platges
A) INSTAL·LACIONS NÀUTIQUES: PORTS, CLUBS NÀUTICS I MARINES
o Afecten als corrents litorals, són font de contaminació etc.
o Molt poques- menys de 10 d'un total de 44- compten amb la certificació ISO
14001 de Gestió Ambiental i/o la verificació EMAS.
o La gestió adequada del consum de recursos té molt poca o nul·la implantació.
o Si es tenen compte altres vectors ambientals (emissions a l'atmosfera, aigua,
normativa tècnica ?Algunes propostes:
Recollida d'aigua i residus al varador Separació i tractament dels residus
PERILLOSOS Separació dels residus URBANS Reducció del consum d'aigua, energia
elèctrica i paper Aguas de sentina i aigües fecals RuidosLegislación
medioambientalFormación de trabajadoresSensibilización d'usuaris
Netedat|Neteja de vaixells
B) TALLERS I MANTENIMENT D'EMBARCACIONS
o Se generen residus -com a pintures, bateries, olis, fluorescents, piles, etc.
- que són altament perillosos
o Quasi el 20% dels tallers enquestats el 2005 va reconèixer no fer ús dels
gestors de residus perillosos
Algunes propostes:
Recollida d'aigua i residus. Recollida de les aigües de sentina Abocaments
Separació i tractament dels residus PERILLOSOS Separació dels residus URBANS
Reducció del consum de aigua; energía elèctrica i paper Emissions a l'atmósfera
Ruidos
Formació i sensibilització en matèria de Legislació medioambientalEs
d'esperar que en el futur cada vegada més tallers posin en marxa Sistemes de
Gestió Ambiental com l'ISO 14.001 o l'EMAS. Seria en cas de desitjar que, com a
mínim, es compleixi tota la normativa en vigor, sobretot en els que es refereix
a la separació dels residus perillosos i a l'ús de gestors autoritzats per
retirar-los.
C) PESCA
Pesca professional:
arrossegament en plataforma
Per sobre dels 150 metres danya ecosistemes molt productius i diversos, que a més
podrien ser explotats per altres mètodes de pesca molt més selectius. Aquests
pesquers arriben a llançar per la borda entre el 56% i el 69% del que capturen.
Amb freqüència pesquen en fons prohibits (inferiors a 50 m) sobre qüestions
elèctriques o contra incendis, etc..), en la major part no es compleix la
normativa.
Pesca recreativa
Extreu una notable quantitat de peixos i altres espècies -1209 tones anuals.
Hi ha més de 40.000 llicències concedides i un nombre desconegut de pescadors
ocasionals sense llicència
Pesca submarina
Ha ocasionat una seriosa disminució i fins i tot esgotament d'espècies sedentàries
- anfossos, llagosta, cigala, corvallo, daurada, etc. - en fons poc profunds.
Si es comparen les captures de les competicions de pesca en apnea a les Balears
des de 1975, aquestes han anat disminuint a causa de la sobreexplotació.
Infraccions en la pesca recreativa i esportiva
- Pescar sense llicència, en un 28.2% de pescadors recreatius.
- Pescar als canals d'accés als ports, en l'interior d'aquests i/o llevat de
100 metres de llocs freqüentats per banyistes.
- Superació de la quota de captura diària per jornada i pescador (5 Kg).
- Captura d'exemplars sense respectar les talles mínimes.
- No respectar l'època de veda del raor o utilitzar més de dos aparells de
pesca diferents per llicència.
Algunes propostes:
Tractament de residus Compliment de la legislació. En pesca recreativa, no
vendre les captures Reduir els campionats de pesca submarina. Eliminar
l'arrossegament en plataforma
D) TURISME NÀUTIC I BUSSEIG
Turisme nàutic i busseig
o Las explicacions turístiques, ja siguin escrites o verbals, no incorporen
valors mediambientals, ni se suggereix un comportament respectuós amb les espècies
marines o costaneres.
o Ús de música a elevat volum
o Están proliferant les excursions de pesca recreativa dedicades a la captura
d'espècies en greu declivi com la tonyina vermella.
Busseig
o Las empreses no solen fer al·lusió a les pràctiques mediambientalment
correctes.
o En altres llocs del món amb desenvolupament turístic molt més recent,
l'oferta d'aquest tipus d'activitats inclou manuals de bones pràctiques per als
usuaris.
Iniciatives d'interès
APEAM ha elaborat un fullet amb recomanacions sobre comportament ambientalment
respectuós per distribuir entre els clients de xàrters nàutiques d'esbarjo.
Principio del formulario
?Alguns clubs de busseig organitzen jornades de netedat|neteja de fons.
Algunes propostes:
Excursions marítimes o de busseig: Distribuir fullets de bones pràctiques i
incloure referències al medi ambient en les explicacions turístiques.
Ancoratge i navegació: Evitar els fons de Posidonia i, si és possible,
utilitzar boies d'amarratge. Respectar sempre les normes de navegació.
Sorolls: Evitar la música a tot volum.
Busseig: No alimentar als peixos, no recollir éssers marins, no aletejar en
fons poc profunds, etc. Participar i fomentar les tasques de neteja de fons.
E) ÚS I MASSIFICACIÓ DE LES PLATGES
Un estudi de la UIB demostra que les platges no urbanitzades estan en seriosa
regressió:
- Es perd molta sorra.
- Es destrueixen les dunes.
Instal·lació d'hamaques i para-sols:
o Demarcació de Costes de Balears va obrir 181 expedients per infraccions a la
Llei de Costes el 2006.
o En Mallorca, 108 expedients es van incoar contra els adjudicataris de
l'explotació de les platges per instal·lar més hamaques i para-sols del permès.
Altres assignatures pendents a les platges
o Espais excessius dedicats a lloguer de surf, velomars, esquí, motos nàutiques,
etc.
o Proliferació de motos nàutiques.
o Ubicació de xiringuetos o restaurants.
o Neteja amb maquinària que retira sorra.
o Trànsit rodat en vehicles tot terreny, quads o motocròs.
Algunes propostes:
Retirar només a l'estiu les restes de fulls de Posidonia. Evitar l'ús de
maquinària pesada. Colocar sistemes adequats per evitar la pèrdua de sorra (canyís)
i instal·lar plafons informatius. Delimitar les dunes, no trepitjar-les i menys
accedir a cavall o amb vehicles. Establir itineraris fixos. Reduir la instal·lació
de tumbones. xiringuitos desmuntables i només sobre la platja, lluny de les
dunes. Prohibició de motos nàutiques
Ambientalizar l'empresa, per què?
o La societat el demanda
o El medi ambient el requereix
o Cada vegada més normativa l'exigeix
o Es un distintiu de qualitat empresarial
o Las generacions futures tenen dret a gaudir d'un entorn sa
Plana principal