Nota Informativa
12 de juliol de 2007


EL GOB PRESENTA RECURS AL PROJECTE D’URBANITZACIÓ DE SES FONTANALLES
Se fa malbé una zona humida i s'incompleix la Llei d’Aigües

---

Com ja sabeu, tres dies després de perdre les eleccions la Junta de Govern de l’Ajuntament de Palma va aprovar amb caràcter definitiu el projecte d’urbanització SUP 79-01 de Ses Fontanelles, darrera Can Pastilla.

Mitjançant aquesta aprovació se faculta als promotors a iniciar les obres d’urbanització de la zona (vials, xarxa elèctrica, clavegueram, aigua potable,...) .

Ahir mateix, el GOB va remetre a l’Ajuntament un recurs de reposició contra l’esmentat acord en considerar que l’aprovació d’aquest projecte vulnera determinades normatives legals i sobretot pel que provocarà un impacte ambiental i paisatgístic greu

Amb aquest recurs se demana l’anul·lació del projecte d’urbanització.


FONAMENTS DEL RECURS

UNA ZONA HUMIDA INVENTARIADA:

Tota la zona de Ses Fontanelles ha estat reconeguda com a zona humida a distints plans i inventaris de zones humides de les Illes Balears:

Pla Hidrològic de les Illes Balears

El Pla Hidrològic de les Illes Balears (BOIB núm. 77, de dia 27 de juny de 2002) estableix al seu article 63 la protecció especial de les zones humides que s’inclouen dins el quadre 63.1. Dins d’aquest quadre s’inclou un llistat de zones humides, entre les quals hi trobem l’anomenat Prat de Sant Jordi. L’únic espai que resta del Prat de Sant Jordi són Ses Fontanelles.Decret i Inventari de Zones Humides

Ses Fontanelles figura a tots els inventaris de zones humides elaborats a les Illes Balears, per la Comunitat Autònoma des de principis dels anys 90.

A l’inventari revisat de 1997 elaborat per la Conselleria de Medi Ambient s’identifiquen els problemes ambientals d’aquest aiguamoll, fonamentalment l’abocament d’enderrocs, així com el rebliment d’algunes àrees i la destrucció de comunitats de vegetació, etc.

En aquest inventari se proposen un seguit d’actuacions per aturar les agressions que pateix i alhora la seva requalificació.

Fins a finals del mes de novembre del 2002 va passar a informació pública, dins el període de tràmits d’audiència i participació ciutadana, una proposta de Decret i Inventari de Zones Humides de les Illes Balears.


LES ZONES HUMIDES ESTAN PROTEGIDES

Les zones humides estan reconegudes per tota la comunitat científica com a zones de gran importància ecològica, a causa de la seva elevada productivitat i la seva elevada diversitat biològica. Des de fa anys, Convenis Internacionals, protocols, Directives europees, etc. s’han adreçat a assegurar la protecció i conservació d’aquestes zones.

L’article 111 de la Llei d'Aigües (BOE núm. 176, de 24 de juliol de 2001) s’estableix que els Organismes de conca i l'Administració ambiental competent coordinaran les seves actuacions per a la conservació, la protecció eficaç, la gestió sostenible i la recuperació de les zones humides, especialment d'aquelles que posseeixin un interès natural o paisatgístic.

Així mateix, l’article 276 del Reial decret 849/1986, de 11 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols Preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei 29/1985, de 2 d'agost, d'Aigües (BOE núm. 103, de 30 d'abril de 1986) parla de les delimitacions de les zones humides, que inclouran tant els zones humides existents en el territori, com aquelles superfícies que poguessin recuperar la condició de zones humides.


IMPACTE DE LES ACTUACIONS DEL PROJECTE D’URBANITZACIÓ SOBRE EL TERRITORI, ELS VALORS NATURALS I PAISATGÍSTICS

   * Impedeix la recuperació de la zona reblida i la zona humida.

Les obres previstes en el Projecte d’Urbanització, consisteixen en la construcció d’un gran vial (25 metres d’amplada), aparcaments, així com les obres d’equipaments i d’infrastructures (aigües brutes, aigües netes, electricitat, etc.) per a dur a terme instal·lacions comercials, turístiques, esportives i d’aparcament.

L’execució d’aquestes obres afecten a una part considerable de l’àmbit del Projecte d’Urbanització, concretament la zona reblida, una part del pinar sobre dunes i una part de zona humida.

Així doncs impedirien la seva recuperació, tal com assenyala el Reglament del Domini Públic Hidràulic.

És fins i tot una obligació moral i legal de l’Ajuntament de Palma, mantenir, conservar i recuperar aquest patrimoni natural únic que encara té Palma, encara més quan fem una lectura de l’article 282 del Reial decret 849/1986:

“La rehabilitació o restauració de les zones humides, fins i tot aquelles que haguessin estat dessecades per causes naturals o artificials, podrà declarar-se obligatòria quan sobre l'antiga zona humida no existeixin aprofitaments en l'actualitat o quan encara existeixin aprofitaments, aquests siguin d'escassa importància”.

A més, és obligació de l’Ajuntament de Palma, segons l’article 45 de la Constitució Espanyola, vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de defensar i restaurar el medi ambient.


   * Afecta a una part de zona humida.

Tan el vial com la zona comercial afecten a una part de zona humida existents actualment, la qual cosa implicarà la seva destrucció física, així com la de la seva vegetació.

Aquesta actuació podria comportar un dany a l‘ecosistema de la zona humida, i per tant entraria dintre del tipus penal de l’article 325 del Codi Penal de 23 de novembre de 1995, que entrà en vigor el 24 de maig de 1996, que contempla com a delicte els fets que se poden donar en aquest cas:

“Contravenint les lleis o altres disposicions de caràcter general protectores del medi ambient, provoqui o realitzi directa o indirectament emissions, abocaments, radiacions, extraccions o excavacions, aterraments, renous, vibracions, injeccions o dipòsits, en l'atmosfera, el sòl, el subsòl o les aigües terrestres, marítimes o subterrànies, amb incidència, fins i tot, en els espais transfronterers, així com les captacions d'aigües que puguin perjudicar greument l'equilibri dels sistemes naturals”.


* Les actuacions previstes afectaran indirectament sobre la zona inundada.

Les edificacions, la carretera, els aparcaments, l’activitat comercial, l’activitat turística i el trànsit de vehicles acabaran afectant negativament sobre la zona inundada. La protecció i recuperació de la zona humida no només se fa impedint la seva edificació sinó també evitant la corona d’infrastructures, activitats i edificacions que la tanquin.

Els usos prevists (comercials, turístics i el trànsit) suposaran una pressió exagerada sobre la zona humida, la seva flora i la seva fauna, que acabaran degradant-la físicament i allunyant la seva fauna, tal com ha anat succeint a la major part d’espais naturals periurbans.

La importància que té la zona reblida sobre la zona inundada és indiscutible. La zona reblida que serà objecte del Projecte d’Urbanització, actua com a ecotó, és a dir, com a zona de transició natural entre dos ecosistemes distints. A l’ecotó és on es produeix el major intercanvi d'energia, representa la zona de màxima interacció entre ecosistemes limítrofs i és on interactuen i viuen espècies pròpies d'ambdós ecosistemes; per tant és una zona de gran riquesa i interès biològic.

La importància de protegir no tan sols la zona inundada, si no també les zones limítrofs, de cara a limitar la incidència del projecte d’urbanització sobre la zona inundada, es veu clarament ratificada al Reial decret 849/1986, quan s’estableix al seu article 278, que al delimitar-se l'àmbit territorial d'una zona humida, podrà fixar-se un entorn natural o perímetre de protecció.

Qualsevol actuació sobre aquesta zona reblida, objecte del projecte d’urbanització, incidirà negativament i de manera molt significativa a la zona inundada.


SES FONTANELLES ÉS L’ÚNICA LOCALITAT MUNDIAL DE L’ESPÈCIE LIMONIUM BARCELOI

Limonium barceloi Gil et L. Llorens, és una saladina endèmica de Mallorca, localitzada a Ses Fontanelles (Palma) al salobrar de la zona humida de l’antic prat de Sant Jordi. Aquesta espècie està catalogada com En Perill d’Extinció en el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades (Decret 75/2005).

La població de L. barceloi a la natura ha quedat molt reduïda, amb només 3.000 peus, i dividida en tres grups, separats entre sí uns 50 metres, i exemplars aïllats a 500 m al N. A més, s’han produït molt recentment pèrdues d’exemplars i no està garantit que no se’n continuïn perdent, donat el ritme d’increment de l’activitat humana a la zona. Aquest col·lapse poblacional pot dur a la L. barceloi a la extinció si no s’actua de manera immediata per afavorir la recuperació del seu hàbitat i l’increment dels seus efectius.

La catalogació d’aquesta espècie en la categoria En Perill d’Extinció implica la redacció d’un Pla de Recuperació, que en aquests moments s’està preparant.


Plana principal