Nota Informativa
5 de setembre de 2007

El GOB exigeix la planificació de la implantació de grans instal·lacions energètiques renovables

La proliferació de parcs fotovoltaics en sòl rústic i la polèmica generada per l'allau de sol·licituds per a la instal·lació de parcs eòlics, ha posat en evidència la necessitat de fer una planificació a partir de criteris territorials, energètics i ambientals, per a regular la ubicació de grans instal·lacions energètiques renovables. Volem renovables, però no a qualsevol preu.


L'actual marc normatiu relatiu a les instal·lacions d'energies renovables connectades a la xarxa ha suposat una passa molt important per a l'impuls de les energies renovables a tot l'estat espanyol. Així, han començat a proliferar projectes de parcs eòlics i també de parcs fotovoltaics. En el cas de Balears, aquests tipus d'instal·lacions topen massa sovint amb criteris de conservació d'espais naturals protegits o amb la negativa d'acceptar l'impacte que, des del punt de vista paisatgístic, pot suposar en el cas de parcs fotovoltaics a sòl rústic, pel fet de cobrir grans superfícies (alguns dels parcs aprovats suposen una ocupació de sòl de 34.500 i 45.000 metres quadrats) de sòl rústic amb plaques fotovoltaiques. 

Davant aquesta dicotomia (cedir paisatge o acceptar que altres fonts no renovables siguin la base del nostre subministrament energètic i les conseqüències que això pot implicar pel que fa a la contribució de les Illes Balears al canvi climàtic), el GOB ha reiterat des de temps enrera, i ara també amb el nou govern, a les diferents administracions implicades, la necessitat d'una planificació per a determinar les ubicacions preferents per aquests tipus d'instal·lacions.

Instal·lacions com la de Vernissa Nou (Sta. Margalida) ubicada en els terrenys del que va ser un antic abocador incontrolat de fems de la localitat clausurat per l'Ajuntament a mitjans dels anys 90 o, el que es pretén ubicar a Ses Barraques (Peguera) també en terrenys d'un antic abocador clausurat, són exemples d'espais degradats que, juntament amb zones ja ocupades (polígons industrials, superfícies en sol urbà, edificis públics, etc.) haurien de gaudir de condicions preferents per part de l’administració per a que els promotors decidissin fer-hi les seves inversions, abans d'ocupar el sòl rústic.

Així des del GOB exigim a l'administració una actuació coordinada entre la Conselleria d'Indústria, Comerç i Energia – que ostenta les competències en matèria de planificació energètica – la Conselleria de Medi Ambient – a la que pertany l’òrgan ambiental que emet les declaracions d'impacte ambiental d'aquest tipus de projectes – i el Consell de Mallorca i Ajuntaments – amb competències en matèria d'ordenació del territori i urbanisme – per tal d'establir i acordar els criteris que han de regir la planificació d'aquestes infrastructures i assegurar alhora que les energies renovables esdevinguin alternatives reals a la combustió de combustibles fòssils per al subministrament energètic a Mallorca i, en general a les Illes Balears.

Resumint, cal assegurar una planificació consensuada amb les administracions regionals i municipals i la coherència en el marc de la planificació energètica i altres mesures de planificació territorial i local.

Des del GOB es proposa la realització per part de l'administració competent, d'un Pla d'Implantació de les Energies Renovables a Ies Illes Balears, que determini, entre altres:


Pel que fa a l'energia eòlica, 

- El Pla haurà de determinar, entre altres, el potencial eòlic, les ubicacions preferents, les ubicacions excloses del desenvolupament eòlic.
- En el marc d'aquesta planificació s'han de prioritzar zones degradades amb un règim de vent significatius i el desenvolupament de microparcs en zones industrials.
- S'ha de donar caràcter preferent a la promoció i foment de l'energia eòlica a l'àmbit de les instal·lacions particulars per tal de promoure la implicació activa dels ciutadans en la lluita contra el canvi climàtic i l'estalvi d'energia.
- Amb caràcter general, s'hauran d'excloure de l'aprofitament eòlic tots els espais de rellevància ambiental (Llei 5/2005,), les àrees biològiques crítiques (Decret 75/2005), les àrees naturals d’especial interès, ANEI (Llei 1/1991) i els ARIP boscosos, àrees crítiques d'aus en perill d'extinció, i la Xarxa Natura 2000 (Zones d'Especial Protecció de les Aus, ZEPA, i Llocs d'Interès Comunitari, LIC). Així mateix s'hauran d'excloure de l'aprofitament eòlic aquelles àrees amb valors ambientals especialment rellevants, que puguin afectar elements d'interès històric, cultural o arqueològic, i que es puguin veure afectats de manera significativament negativa per l'establiment de parcs eòlics.


Pel que fa a energia solar fotovoltaica 

La instal·lació de grans parcs fotovoltaics ha de ser incentivada en zones industrials, en sostres urbans i es podria acceptar també en sòl rústic sempre que compleixi els requisits d'integració paisatgística, mínima alteració del terreny i màxima reversibilitat. 

L'objectiu és no autoritzar de forma generalitzada i indiscriminada aquestes instal·lacions dins sòl rústic, establint una sèrie de prioritats d’ubicacions:
- Sol urbà, industrial o de serveis
- Teulades de naus situades en polígons industrials
- Teulades solars en edificis públics
- Zones degradades


El sòl rústic de règim general, hauria d'esdevenir la darrera de les localitzacions possibles, i en aquest cas, caldria establir una sèrie de limitacions i elements a tenir en consideració:

- descartar sòls rústics protegits, ja sigui per la legislació de patrimoni, per la normativa ambiental o per la normativa urbanística i descartar les Àrees d'Interès Agrari, en cas de no demostrar-se la compatibilitat dels usos
- delimitar una zona entorn de les àrees protegides on tampoc no es permetria la instal·lació de centrals solars
- valorar l’existència en la parcel·la d'estructures (hivernacles, umbracles) o teulades d'edificacions existents vinculades a l'explotació agrària, etc.
- exigir que les estructures permetin comptabilitzar la producció solar amb cultius o altres plantes que necessitin ombra a l'estiu i amb pastures d'animals
- donar preferència a les instal·lacions que s'integrin en entorns industrials, comercials o d'agricultura intensiva (hivernacles, granges, naus, etc.)
- exigir que les instal·lacions, amb tots els seus elements, puguin ser fàcilment retirades una vegada acabada la seva vida útil (o extingit l’acord amb la propietat), de forma que es recuperin les condicions agrícoles prèvies al muntatge del projecte



Plana principal