30 d'octubre de 2007
PARCS FOTOVOLTAICS EN SÒL RÚSTIC: NO TOT S'HI VAL
La manca d'una regulació específica deixa oberta la porta a transformacions no sempre respectuoses del sòl rústic.
A
dia d'avui més de 30 parcs fotovoltaics es troben en tramitació. La
majoria d'ells són parcs fotovoltaics que preveuen ocupar grans
extensions de sòl rústic.
L'actual marc normatiu relatiu a les
instal•lacions d'energies renovables connectades a la xarxa ha suposat
una passa molt important per a l'impuls de les energies renovables a
tot l'estat espanyol. En el cas de Balears, aquests tipus
d'instal•lacions topen massa sovint amb criteris de conservació
d'espais naturals protegits o amb la negativa d'acceptar l'impacte que,
des del punt de vista paisatgístic, pot suposar en el cas de parcs
fotovoltaics a sòl rústic, pel fet de cobrir grans superfícies (alguns
dels parcs aprovats suposen una ocupació de sòl de 34.500 i 45.000
metres quadrats) de sòl rústic amb plaques fotovoltaiques.
Davant
aquesta nova pressió sobre el sòl rústic, el GOB ha reiterat des de
temps enrera, i ara també amb el nou govern, la necessitat d'una
planificació per a determinar les ubicacions preferents i els criteris
necessaris per a l'autorització d'aquestes instal•lacions.
La no
existència d'una regulació específica en aquesta matèria, pot provocar
l'ocupació massiva del sòl rústic d'aquest tipus d'instal•lacions. Des
del GOB es demana a les institucions responsables que estableixin les
normes i preceptes necessaris per a prioritzar ubicacions alternatives
al sòl rústic i, en tot cas, vetllar per la màxima integració,
establint límits de potència instal•lada (o hectàrees ocupades),
afavorint petites instal•lacions (<100kW) no suposant una amenaça
per l'activitat primària i garantint la màxima reversibilitat.
Cal
que el Govern de les Illes Balears assumeixi la responsabilitat de
regular el procediment d'autorització i els paràmetres d'ubicació i
integració d'aquest tipus d'instal•lacions, en coordinació amb el
Consell de Mallorca i els Ajuntaments, per tal que no es produeixin
situacions com la de Es Pagos a Porreres, que suposa una greu agressió
al territori.
VOLEM RENOVABLES, PERÒ NO A QUALSEVOL PREU
En
un territori fràgil i limitat, com és el cas de Mallorca, cal tenir en
compte l'impacte paisatgísitic de les instal•lacions de grans
dimensions, que poden abastar grans superfícies, de caràcter artificial
i amb varietat d'elements associats com casetes tècniques, estacions
transformadores, tancaments...
Des del GOB s'insisteix en que
existeixen ubicacions que haurien d'esdevenir preferents via regulació
i incentius a implantar des de l'administració:
- Sol urbà, industrial o de serveis
- Teulades de naus situades en polígons industrials
- Grans aparcaments
- Teulades solars en edificis públics
- Zones degradades
ZONES DEGRADADES
En
cas de situar-se fora dels nuclis urbans, s'hauria de donar prioritat a
determinats llocs com antics abocadors de residus sòlids urbans, avui
dia abandonats i clausurats legalment; abocadors de runa clausurats;
pedreres inactives que no siguin objecte de reblit en aquests moments
d'acord amb la normativa vigent; entorns de depuradores, etc
INSTAL•LACIONS EXEMPLARS
Instal•lacions
com la de Vernissa Nou (Sta. Margalida) ubicada en els terrenys del que
va ser un antic abocador incontrolat de fems de la localitat clausurat
per l'Ajuntament a mitjans dels anys 90 o, el que es pretén ubicar a
Ses Barraques (Peguera) també en terrenys d'un antic abocador
clausurat, són exemples d'espais degradats que, juntament amb zones ja
ocupades (polígons industrials, superfícies en sol urbà, edificis
públics, etc.) haurien de gaudir de condicions preferents per part de
l’administració per a que els promotors decidissin fer-hi les seves
inversions, abans d'ocupar el sòl rústic.
CRITERIS I PLANIFICACIÓ
Per
tot això, des del GOB, insistim en la necessitat de que el Govern
resolgui la situació generada per la modificació de la Llei de sòl
rústic, feta el 30 de desembre de 2006 que permet, via declaració
d'utilitat pública, que el Govern autoritzi aquest tipus
d'instal•lacions, sense regular-ne les ubicacions preferents ni
establir criteris per a la seva autorització, ja sigui des del punt de
vista energètic, ambiental o paisatgístic, i al marge de qualsevol
paràmetre urbanístic i de planificació territorial que es pogués
determinar per part dels consells insulars i ajuntaments afectats.
Així
des del GOB exigim a l'administració una actuació coordinada entre la
Conselleria d'Indústria, Comerç i Energia – que ostenta les
competències en matèria de planificació energètica – la Conselleria de
Medi Ambient – a la que pertany l’òrgan ambiental que emet les
declaracions d'impacte ambiental d'aquest tipus de projectes – i el
Consell de Mallorca i Ajuntaments – amb competències en matèria
d'ordenació del territori i urbanisme – per tal d'establir i acordar
els criteris que han de regir la planificació d'aquestes
infrastructures i assegurar alhora que les energies renovables
esdevinguin alternatives reals a la combustió de combustibles fòssils
per al subministrament energètic a Mallorca i, en general a les Illes
Balears.
El GOB ha posat a disposició d'aquestes administracions
els criteris que considera indispensables per a la regulació d'aquest
tipus d'instal•lacions.
Imatges disponibles a www.gobmallorca.com/premsa