Nota Informativa
10 de maig de 2007

10 ANYS DEL PROTOCOL DE KYOTO: EL DEBAT POLÍTIC SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

Les illes Balears suspenen en la valoració que el GOB fa de les polítiques desenvolupades a la comunitat autònoma per afrontar la lluita contra el canvi climàtic.

Avui, dia 11 de desembre es compleixen 10 anys de l'acord de Kioto, el primer compromís per a la reducció d'emissions de CO2. L'efemèride arriba enmig de la celebració a Bali de la XIII ena Conferència de les Parts i a pocs dies d'iniciar-se el període de compliment dels seus objectius (2008 – 2012).

El GOB aprofita aquest moment per fer una reflexió i exàmen a les Illes Balears respecte quin ha estat i és el paper que juguen en la lluita contra el canvi climàtic. Qualificació: suspès.

Planificació energètica: la construcció de grans infrastructures com a solució als problemes de l'actual model energètic.

Les conseqüències de la insularitat, la manca de recursos energètics propis (si treim les renovables del discurs), el creixement constant de la demanda energètica, s'han abortat, des del punt de vista de la Planificació Sectorial Energètica, amb la construcció de grans infrastructures que permetin incrementar el consum (cable i gasoducte) i la construcció d'altres que permetin l'augment de potència necessàri per abastar les necessitats energètiques futures d'acord amb uns escenaris de continu creixement de la demanda energètic.

L'absència de polítiques de contenció, de polítiques d'eficiència energètica, de polítiques reals (i no de maquillatge) de promoció i suport a les energíes renovables, i l'absencia d'una vertadera planificació energètica han estat i són els trets principals que podem extreure de l'avaluació de les polítiques energètiques desenvolupades a la nostra comunitat autònoma.


Diversificació energètica: arribam tard i perpetuam la dependència dels combustibles fòssils.

Les polítiques de diversificació energètica que s'han desenvolupat en el marc de la planificació energètica de les Illes Balears, s'han centrat en garantir el subministrament de productes fòssils, la construcció del cable elèctric i l'arribada del gasoducte, que perpetuaran la dependència energètica de combustibles fòssils no renovables.

Tot i les avantatges – respecte de la situació actual – que representarà l'arribada del gas natural pel que fa a diversificació energètica, millora de les tecnologies aplicables i disminució de l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, cal ser conscients que mentre que altres comunitats del món es plantegen el gas com un combustible de transcisió cap a un nou model energètic més net i menys dependent i es treballa cap a models basats en energies renovables, l'arribada del gas es percep aquí com “la solució” i corre el perill de representar la possibilitat de construcció de noves infrastructures per donar continuïtat i alimentar l'actual model i ritme de creixement de la demanda energètica a les Illes Balears .

Unes noves mega-infrastructura que no garanteixen el futur energètic de les Illes a llarg termini i que per tant només és representen una solució provisional (molt cara) abans d'afrontar d'una manera real i decidida la necessitat d'un nou model energètic per a les Illes Balears.

Incoherència entre les planificacions territorial, ambiental, energètica i de lluita contra el canvi climàtic.

Paral•lelament a la creació de la primera Direcció General de l'Oficina contra al canvi climàtic en l'àmbit de l'Estat Espanyol, les Illes Balears han desenvolupat unes infrastructures i un model territorial que va en direcció contrària a qualsevol tipus de contenció necessària per afrontar d'una manera efectiva el consum energètic, les emissions de GEI i com a conseqüència, el canvi climàtic.

L'actual model territorial, el model urbanístic de les nostres principals ciutats i pobles, el model de transport i mobilitat, són, fins ara, exponents clars de polítiques de creixement a qualsevol preu i exemples de la incoherència de les polítiques públiques.

No es pot afrontar cap compromís real de lluita contra el canvi climàtic sense revisar a fons les arrels de les polítiques econòmiques, socials i territorials a les nostres illes.

Absència de compromisos reals i quantificats de disminució d'emissions de GEI

Fins a data d'avui, les Illes Balears no compten encara amb cap Estratègia real, amb compromissos clars i decidits de lluita contra el canvi climàtic, i la contribució al canvi climàtic pel que fa a l'augment d'emissions de GEI des dels anys 90 (en un 70% aprox.=, deixa la comunitat autònoma en evidència pel flagrant incompliment del que hauria hagut de ser un compromís local per a assolit l'objectiu obligatori de que l'Estat Espanyol es va compromètre a complir en el marc del Protocol de Kioto.


Conclussions

Feim tard i per tant cal actuar de forma decidida per fer front a la lluita contra el canvi climàtic:

- Cal repensar l'actual model econòmic, social, energètic, territorial, urbanístic i de transport per poder assolir un compromís amb garanties per disminuir la contribució de les Illes Balears al canvi climàtic local.

- Cal ser conscients del papers que juga la nostra comunitat autònoma i de les conseqüències de no actuar ara ja de una forma decidida;

- Cal coherència en totes les polítiques de planificació i gestió de la demanda i

- Calen compromisos clars, específics i quantificats de reducció d'emissions per una constribució real a la lluita contra el canvi climàtic.


Plana principal