Nota Informativa
27 de desembre de 2007
NOU ANYS DESPRÉS DE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM, ELS 4 XALETS DE LLUCALCARI ENCARA NO HAN INICIAT LA SEVA DEMOLICIÓ
El GOB insta de bell nou al TSJB i a l’Ajuntament que facin efectives les nombroses sentències.
---
El
grau d’incompliment dels autos i les sentències que obliguen
l’Ajuntament de Deià a esbucar els 4 xalets de Llucalcari comença a ser
escandalós.
Com se sap el TSJB i el TS en distintes ocasions ha
acordat l’anul·lació de les 4 llicències dels xalets i ha ordenat la
seva demolició. A les darreres resolucions judicials deia textualment:
“
Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término
sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme, con el
apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de un mes, se
tomaran las medidas prevenidas en el articulo 112 de la Ley
Jurisdiccional.”
Aquest auto era del 2005. Han passat més de dos
anys d’ençà de la darrera resolució del TSJB. L’Ajuntament, a pesar de
les declaracions fetes als mitjans de comunicació d’acatament manté una
actitud de desobediència dels tribunals, inadmissible en un estat de
dret.
En definitiva, se demana també que s’ordeni a al batle de
l’Ajuntament l’execució de la sentència, amb advertiment de els
conseqüències que implicaria no fer-ho.
L’AJUNTAMENT DE DEIÀ NO POT RETARDAR MÉS LA DEMOLICIÓ
L’Ajuntament
de Deià no por ser còmplice d’intents d’escapar de l’acció de la
justícia i no pot retardar l’execució de la sentència, no esbucant els
4 xalets, el magatzem i el camí.
La sentència del Tribunal
Suprem per al qual se desestimaven els recursos presentats per
l’Ajuntament de Deià i per la societat mercantil Bancals S.A., contra
diverses resolucions del TSJB que obligava a la de demolició de 4
xalets a la zona protegida de Llucalcari.
Mitjançant aquesta
sentència desapareixen tots els obstacles legals per esquivar
l’esbucaments de quatre edificacions a una zona protegida per la Llei
de Patrimoni històric i declarada Bé d’Interès Cultural, abans Paratge
Pintoresc. Aquesta sentència no és recurrible davant cap instància
superior.
ELS TRIBUNALS PARLEN CLAR
La sentència del
Tribunal Suprem del 2002 no deixava cap tipus de dubtes. L’alt tribunal
ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears
que deia el següent:
FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta
en Autos 434 de 1990, DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos
administrativos impugnados son contrarios a derecho y, en consecuencia
los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro edificaciones
construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento de
Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la
restitución de los terrenos al estado natural del paisaje antes de
deducir los desmontes y edificación.
UNA ZONA PROTEGIDA
La
zona on se va dur a terme la parcel·lació, la construcció del camí i
l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de
Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc
té la consideració de Paratge Pintoresc, gràcies a un Decret del govern
espanyol. Quan entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric espanyol,
l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc se reconverteix en Bé d’Interès
Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova
normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no apte per a noves construccions.
Mentretant
la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès i les
DOT de 1999, considera aquesta zona com a Àrea de Protecció territorial.
HISTÒRIA D’AQUEST AFER JA DURA MÉS 20 ANYS
A
finals de 1985 s’inicia un conflicte social, urbanístic i jurídic a
Llucalcari (Deià). 22 anys després, el conflicte ha finalitzat, tot i
que han caigut 4 sentències i tres auto, tots ells a favor de
l’esbucament.
Vet aquí una breu història dels fets:
Fets:
·
Al 1985, el propietari de la finca de Can Simó procedeix a la seva
parcel·lació (en parcel·les de 15.000 m2) a fi de dur a terme
l’edificació d’una sèrie xalets.
XALETS
· Entre 1986 i
1987 l’Ajuntament de Deià dóna llicència per edificar 4 xalets i un
magatzem agrícola a les noces parcel·les de Can Simó
· Entre
1986 i 1989 el GOB interposa denúncies i recursos davant l’Ajuntament i
la Comissió de Patrimoni, en considerar que aquestes llicències eren
irregulars.
· Al 1990 , el GOB presenta un recurs Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de les Balears
·
Al 1992 el TSJB estima el nostre recurs , anul·la les llicències, i
ordena la seva demolició, a causa de l’incompliment de la Llei del
Patrimoni.
· Davant el recurs de cassació interposat per Bancals
S.A., Bartomeu Mayol i l’Ajuntament de Deià, el Tribunal Suprem al mes
de gener de 1999 ratifica la sentència del TSJB, declarant nul·les les
quatre llicències i ordenant la demolició de les cases i la restauració
dels terrenys afectats.
· Posteriorment el Tribunal Constitucional rebutjà el recurs d’empar presentat pels promotors.
·
A fi d’evitar l’execució de la sentència del TS, l’Ajuntament promou
“incident d’execució de sentència, en considerar que el Pla Especial de
Deià legalitzava les edificacions.
· En un auto de juliol de
2001, el TSJB rebutja la pretensió de l’Ajuntament i ordena “sin más
dilacion” l’esbucament dels edificis.
· Cinc dies després l’Ajuntament presenta recurs de súplica davant el Tribunal, que hores d’ara no està resolt.
·
A finals de juliol del 2002 el TSJB desestima la pretensió municipal
d’aturar la demolició i conforma les sentències anteriors.
·
Març de 2005: El Tribunal Suprem desestima tots els recursos, tant de
l’ajuntament de Deià com de l’empresa Bancals S.A. , posant punt i
final a aquest conflicte.
Plana principal