Article d’opinió
1 de febrer de 2008

El GOB lamenta que el capital balear de naturalesa especulativa hagi triat fugir cap a espais on el poder empresarial s’imposa a les voluntats populars, dèbilment representades pels partits polítics i les institucions. 

L’escapada de Grande, així com la de molts altres capitals de l’illa, cap el Carib denota que en la globalització els vertaders "guanyadors" són aquells que es troben en la part alta de la "cadena tròfica": taurons golafres que mai no en tenen prou. 

Contràriament, els que es troben a la part baixa de la "cadena tròfica", els immigrants pobres, són capturats tan aviat com arriben a les nostres platges, en l’intent desesperat de millorar les seves condicions de vida, amb risc de sobreviure-hi. En l’esperpent que són les mateixes platges i cales on jeuen multitud d’immigrants rics, anomenats turistes, i que engrassen la maquinària turística. 

La fuita de Grande cap al Carib es produeix després de més de vint anys de presència balear a la zona. Els grans empresaris de l’hoteleria s’adreçaren cap al Carib després que les nostres illes assolissin un notable deteriorament ecològic, per sobreocupació del litoral per part de les mateixes "fàbriques turístiques". Llavors, s’acusava les mesures de reglamentació del turisme com a causant d’aquesta fuita: els decrets Cladera, les lleis proteccionistes, l’ecotaxa... Segons la versió empresarial, l’excés normatiu impedia més desplegament del negoci turístic a les Illes Balears. Però, la raó més plausible d’aquell “estancament” i “fuita” provenia de les regles del mercat: un cert estancament en les previsions de beneficis dels negocis hotelers respecte dels que s’havien donat fins aleshores. La solució per tal de tornar a obtenir enormes marges de benefici fou el salt atlàntic per “recolonitzar” les Amèriques.
 
El negoci immobiliari es lliga a casos d’opacitats, frau i corrupció. El fet que una simple requalificació de sòl multipliqui per mil el seu valor crematístic és una autèntica anomalia en tota la Unió Europea, i pràcticament de tot el món (amb l’excepció d’algun país del Sud-est asiàtic). La laxa normativa urbanística estatal, la seva minsa aplicació, l’osmosi entre la classe empresarial i la política, i la creació d’una enorme liquidesa (diners calents), han afavorit que la “primera indústria” de l’Estat sigui la de la construcció. 

Però després de l’eufòria immobiliària a l'Estat espanyol i a les Illes Balears, sense equivalents en el context europeu, s’arriba a un punt d’inevitable alentiment en les taxes de benefici d’aquest negoci; la bombolla immobiliària es desinfla. 

Paradoxalment, al temps que s’han construït més habitatges que mai, és quan més dificultats tenen les persones per accedir a un habitatge. L’única alternativa
és la condemna de l’hipoteca, perquè sinó és la hipoteca qui ens condemna de per vida. 

És per això que la fuita dels promotors immobiliaris i constructors cap a terres més "fructíferes" no és es deu només a l’establiment de mecanismes més democràtics de control de l'urbanisme i de l’ordenació del territori, sinó sobretot al que en diuen un “esgotament” del mercat, que ja no es pot endeutar més. 

Les inversions balears en matèria de construcció i promoció immobiliària s’adreçaran cap a països on hi hagi una democràcia de “baixa qualitat”, on més endeutament sigui encara possible i on es podran situar prop dels “forats negres” del capitalisme mundial que són els paradisos fiscals. 

Els resultats d’aquest còctel, molt probablement, podran ser: creació de riquesa, en mans del Sr. Grande; creació de llocs de feina en el sector de la construcció, però destrucció de llocs de feina en d’altres sectors, amb desestructuració del teixit social i les xarxes socials de cobertura preexistents; i molt particularment, la conversió del paisatge caribeny en un continu d’adossats, torres gegants, xalets a vorera de costa... “balearitzat”. 

Tot un gest de solidaritat cap els països que un temps foren "salvats" pels Reis Catòlics i Cristobal Colon. 

Des del GOB es convida a l'empresariat a fer un gir en les seves estratègies:

• A l'empresariat turístic, convidar-lo a invertir en la millora dels serveis, promoure la producció de curta distància, emprar els productes de les nostres illes i generar llocs de feina de qualitat.

• A l'empresariat de la construcció i del sector immobiliari, convidar-lo a reconvertir la seva activitat cap la gestió de l'estoc immobiliari mitjançant el lloguer, una opció existent a tot Europa. Una economia fonamentada en els serveis, en aquest cas oferir un servei d'habitatge, es basa en una mínima utilització de recursos (sòl i materials de construcció) i contribueix a millorar la seguretat dels llocs de feina; al temps que redueix significativament l'impacte ambiental d'aquesta activitat.

• Per últim, convidam a l'empresariat a que diversifiqui les seves inversions en activitats que generin llocs de feina de qualitat i contribueixin a millorar el medi ambient, local i planetari.

Junta Directiva del GOB