Nota Informativa
7 d'abril de 2008
El GOB rebutja l’augment de la militarització a la UE i l’aprovació de la creació de l’escut antimíssils de Bush.
Una vegada més: OTAN NO!
La
setmana passada va tenir lloc a Bucarest la cimera de l'OTAN en la què
es tenia prevista la inclusió de nous països a l'Aliança (on finalment
s’hi ha incorporat Albània i Croàcia) i, l’aprovació per a la creació
de l'escut antimíssils de Bush, amb l’excusa que existeix “una amenaça
balística real”. Estats Units i la República Txeca varen firmar ahir la
localització a la Rep. Txeca d'una torre de radar per interceptar
míssils integrada a l'escut.
El projecte transatlàntic de
l'OTAN es dibuixa amb un perfil cada cop més global, que avança cap a
la frontera amb el món islàmic, i sobretot xinès. De fet, el projecte
europeu, palès en el descartat Tractat Constitucional i ara en el
Tractat de Lisboa (2007) marca un clar aprofundiment en la tendència
bel•licista d'aquesta regió privilegiada del planeta, en la que
s’incrementa la despesa militar (art 27-3), es potencia la pertinença a
la OTAN (art. 27-7) i es recolzen els atacs preventius a qualsevol lloc
del planeta (art. 28). Això, a una regió que no compta amb petroli ni
gas en abundància per sostenir les seves aberrants i innecessàries
demandes.
CADA COP MÉS APROP DE LA POLÍTICA EXTERIOR DELS EUA
I
és que cada vegada més la política exterior de les potències mundials
és més uniforme i més semblant a la política exterior dels EUA, una
política que després de l’11-S ha adoptat una nova forma: la guerra
global permanent. Una política que declara la guerra al “terrorisme
internacional” i que estableix així la possibilitat d’obrir noves
“guerres preventives” sobre tot allò que es consideri un perill per a
la seva seguretat i pel manteniment de les comoditats a les regions
centrals sustentades en un règim econòmic i polític generador d'enormes
desigualtats mundials.
Així, la tan discutida "guerra de les
galaxies" proposada per Bush als inicis del seu primer mandat, es va
consolidant en una realitat. Ara, però, recolzada per totes les
potències, amb un gir clar que ens posa en un escenari semblant al de
la Guerra Freda. Emperò, l'enemic ja no és el món soviètic, sinó que
resulta molt més borrós. Amb un "enemic" tan mal de definir i en la
defensa, ja no de "l'american way of life", sinó del "western way of
life", les tendències observades en la política exterior es tradueixen
també en els retalls de llibertats de fronteres cap a dins. Un estat
militar cap a fora, i un estat policial cap a dins.
Aquesta
situació de consolidació dels mecanismes durs del poder (via militar,
policial, etc) només és possible amb un paulatí i profund retrocés
democràtic. Al mateix temps que aquest escenari aprofundeix en retalls
de les llibertats i incideix sobre una major erosió democràtica, ens
anam situant en un escenari de creixent "inseguretat", ja que s’obre
una nova etapa en què els mecanismes de control social (com ara la por)
són més violents.
Des del GOB consideram que la OTAN és una de
les organitzacions dissenyades per la resolució dels conflictes a
través de la via bèl•lica, contribuint a la consolidació i increment de
les desigualtats i la degradació social i ecològica del planeta. Pensam
que la resolució dels conflictes s'ha de basar en un procés de
negociació entre totes les parts implicades, i en cap cas en la
imposició de la voluntat interessada de les potències dominants.
Plana principal