Nota Informativa
28 d'abril de 2008
EL GOB PROPOSA LA RESERVA ESTRATÈGICA D'HABITATGES:
ocupar els 200.000 habitatges buits, afavorir el lloguer, reformar i reconvertir els barris degradats.
Créixer més, encara que sigui amb HPO, deteriora l'entorn i afavoreix més als especuladors que a la ciutadania.
Des
de l'anunci per part del Govern del projecte de llei de l'Habitatge el
GOB ha reclamat una rectificació en la política de foment dels
habitatges de protecció oficial.
Ara, davant el calendari
previst per a la imparable tramitació definitiva de la Llei de
l'Habitatge, que preveu que demà dimarts s'admeti a tràmit i sigui
aprovada el proper 6 de maig, el GOB llança una reflexió i crítica per
a una vertadera política social de l'habitatge.
LA IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA
L'habitatge
s'encareix degut a la inversió financera immobiliària en sòl urbà
vacant (3.300 hes), urbanitzable (2.400 hes), àrees de transició
(2.000-2.200 hes més de possible sòl urbanitzable en el futur) i
habitatges (200.000 dels 540.000 que hi ha son buits o es declaren com
a segones residències).
LES CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS I SOCIALS
Les principals conseqüències en aquest sentit són que:
• es reté sòl urbà, urbanitzable o d'àrees de transició per especular amb el seu preu;
•
hi ha carestia d'habitatges al mercat de lloguer i de compra
assequible, mentre que un 20% dels que hi ha son buits i un altre 20%
es declaren com a segones residències;
• es
depreden recursos naturals, sòl i energia per créixer encara més, la
qual cosa agreuja el deteriorament ambiental i social.
L'ACTUACIÓ DEL GOVERN ANTICH
Promoure
més creixement urbanístic en sòl de propietat pública i privada.
L'excusa és que així es mitiga la carestia d'habitatge sense agreujar
l'endeutament públic. Però el fet de promoure'n la compra i no el
lloguer, fa que s'agreugi l'endeutament ciutadà.
Més que
resoldre l'accés a l'habitatge de la ciutadania, les mesures proposades
semblen voler pal•liar el lucre cessant dels propietaris de sòl
retingut, promotors i entitats financeres, en l'actual conjuntura de
recessió econòmica.
La “nova ciutat” que es promou tendria una
densitat desproporcinada, molt més congestinada que la disenyada pels
plans territorials. El cas extrem és Palma, on es proposa construir
edificis de més de 8 plantes, amb densitats que quasi dupliquen les
permeses pel Pla Territorial (225 habitants per hectàrea) i amb
mini-pisos de 60 metres quadrats.
LA PROPOSTA DEL GOB
El
GOB proposa que l'administració pública no urbanitzi més territori, amb
l'excusa de construir-hi habitatges de protecció oficial. Hi ha prou
habitatges construïts però desocupats (que el Cens de l'Institut
Nacional d'Estadística denomina buits o declarats com a segona
residència) com per assegurar l'accés a l'habitatge per a tothom.
El
GOB proposa que l'administració pública promogui l'arrendament d'aquest
"estoc" d'habitatges; amb incentius als seus propietaris, o amb la seva
compra pública per després llogar-los. Molts d'habitatges i sòl urbà
"retingut" es poden reformar i rehabilitar, amb el suport públic. Així
s'evitaria créixer més en insostenibilitat, en consum de recursos
naturals, sòl i energia. Si cal construir de nou, hauria de ser al sòl
que ja és urbà; per exemple a molts de barris degradats mitjançant la
reconversió social i urbanística.
El GOB proposa que el govern
Antich faci Reserva Estratègica d'Habitatges, per comptes de fer la
Reserva Estratègica de Sòl que proposa la "Llei Carbonero". Així es
faria públic el criteri que s'empra per comprar habitatges per part del
govern Antich, que segons el propi Conseller Carbonero ja s'ha fet a
Campos, Sa Pobla, Santa Margalida o Palma.
Plana principal