Nota Informativa
7 de maig de 2008

El GOB felicita el Govern per la Llei de Mesures Urgents de protecció del Territori però critica l'aprovació de la Llei Carbonero

Dues lleis trascendentals des del punt de vista territorial, encara que oposades pel que fa a la protecció del territori.

Després de l'aprovació ahir al Parlament del la llei de mesures urbanístiques i la llei de l'habitatge el GOB vol deixar constància de la seva felicitació pel que fa a la primera i la seva decepció pel que fa a la Llei Carbonero.

LLEI DE MESURES URGENTS PER AL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC SOSTENIBLE

Per al GOB es tracta d’una mesura, que a pesar de que és millorable, constitueix una passa endavant imprescindible per preservar espais naturals i rurals amenaçats per urbanitzacions,

La suspensió de Ses Fontanelles (Palma), de Ses Feixes (Eivissa), la preservació de zones com Can Vairet (Calvià)  Cala Carbó (Pollença), Regana (Llucmajor), Cala Llamp, Son Real, etc.. 1.200 hectàrees protegides que a més d’aturar agressions, donen compliment a reivindicacions d’entitats i col•lectius ciutadans.

Igualment la nostra entitat vol destacar altres aspectes importants del projecte de llei, en concret:
-    la derogació de la llei de Camps de Golf, que permetia l’oferta residencial devora cada camp
-    la definició del concepte de solar, de sòl urbà consolidat i no consolidat
-    la reserva d’un  30 de sòl per habitatges de promoció pública
-    la protecció de l’entorn de Son Espases
-    derogació de les lleis d'acompanyament dels pressuposts que al 2003 varen possibilitar urbanitzacions il•legals d'acord amb la llei general.

TEMES ENCARA PENDENTS QUE S'HAURIEN POGUT INCLOURE

Des del GOB volem recordar que encara queden alguns espais, també amenaçats, que es caracteritzen pels seus valors natuals o paisatgístics que cal protegir, entre les quals volem destacar Son Bosc (àrea natural amenaçada per un camp de Golf) i Es Guix (entorn emblemàtic de la Serra de Tramuntana amenaçaT per una urbanització de 165 habitatges).


LLEI DE L'HABITATGE

Des del GOB s'ha manifestat de forma reiterada l'oposició a aquesta llei com a principal política de foment de l'habitatge de promoció pública.

La Llei Carbonero pretén construir en aquesta legislatura 5.000 habitatges de preu taxat, és a dir de preus assequibles, classificant com a urbanitzables, terrenys que actualment són rústics, a proposta de promotors o de propietaris de terrenys. Aquests terrenys podran destinar-se la meitat a protecció oficial (els 5.000 prevists pel Govern) i una altra meitat a vivenda lliure (5.000 habitatges més al mercat), permetent un increment de l’edificabilitat de sòls urbans i urbanitzables ja existents: més altures, més densitats, més aprofitament urbanístic.

Realment és una contradicció posar a l'abast de constructors i promotors més sòl edificable i amb més aprofitament maldament sigui per aquests habitatges i més si recordam el discurs d'investidura del president Antich: no consumir ni un pam més de territori.

Segons les dades que disposam i sense comptar les instal•lacions hoteleres, a les illes Balears hi ha actualment (2006) 537.911 habitatges dels quals 336.591 són residències principals, 107.059 segones residències i 94.261 estan desocupades tot l’any

Per altra banda, a l’actualitat, Mallorca disposa de 3.300 hectàrees de sòl urbà vacant i 2.400 hectàrees més de sòl urbanitzable.

Amb l'estoc d'habitatges buits ja existents i l'edificabilitat permesa és més que suficient per a promoure polítiques de rehabilitació i consolidació urbana, sense necessitat de noves classificacions de sòl urbanitzable ni la urbanització de les Àrees de Trancisió. En definitiva, no cal construir més per donar solució a la problemàtica de l'accés a l'habitatge.

Per això, des del GOB consideram que el creixement en altura i sobretot la incorporació de sòl rústic (Àrees de Transició) al procés urbanitzador i edificatori constitueixen una passa enrera per part d'aquest Govern de progrés.

En definitiva, en aquest cas, més que resoldre l'accés a l'habitatge de la ciutadania el Govern Antich cau a la trampa dels promotors: més creixement urbanístic per pal•liar l'actual conjuntura de recessió econòmica del sector.




Plana principal