Nota Informativa
4 de juny de 2008
El GOB fa una valoració positiva dels 25 anys de tasca legislativa del Parlament de les Illes Balears
La protecció d’espais naturals ha estat el seu gran encert, que sense dubte justifica la seva existència
El mes de febrer de 1983 s’aprova l’estatut d’Autonomia de les Illes
Balears. Poc temps després se celebren les primeres eleccions
autonòmiques i a finals de maig d’aquell any se constitueix el
Parlament de les Illes Balears, format aleshores per 54 diputats.
La Cambra balear té bàsicament tres funcions: l’elaboració de
lleis, el control del Govern i l’aprovació dels pressuposts. Avui
ens centram en una d’aquestes tasques: l’elaboració de lleis.
Han passat 25 anys i el GOB ha decidit fer un balanç de la tasca
legislativa del Parlament, pel que fa a aspectes d’espais naturals,
territori i medi ambient, l’àmbit de treball de la nostra entitat.
A pesar de les reculades, el balanç és positiu
El
primer que volem assenyalar és la valoració positiva que el GOB fa de
la tasca del Parlament, especialment en matèria de protecció d’espais
naturals, i en contenció urbanística. De fet el Parlament va ser pioner
a tot l’estat quant a protecció d’espais i desclassificació de sòls
urbanitzables que amenaçaven la conservació d’aquests llocs.
Tot
i això la seva actuació no sempre ha estat positiva envers el medi
ambient. De fet hi ha hagut retrocessos molts destacats i rellevants.
Entre aquesta cal destacar la modificació a la baixa de la llei
d’Espais Naturals, l’any 1992, la llei de mesures d’emergència
d’Eivissa i Formentera, que rebaixava a protecció d’espais naturals i
permetia més edificabilitat
Els espais naturals, l’estrella
El
desencadenant de gran part de la legislació proteccionista fou el
conflicte social arran de la possible urbanització d’es Trenc i el
Salobrar de Campos. Una llei semblant a la des Trenc fou aplicada a 12
zones naturals de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
Emperò l’estrella fou sense dubte la Llei d’Espais Naturals (LEN) ,
fins al punt que molts de periodistes i polítics han considerat més
d’una vegada que l’aprovació de la LEN , fou de tal importància que
just ella justificava l’autonomia i la tasca del Parlament. De fet
aquesta llei assegurava –en termes generals- la protecció d’un total de
85 espais naturals i rurals de les Illes Balears.
Al llarg
d’aquests 25 anys el Parlament ha aprovat moltes altres lleis en
matèria d’urbanisme, ordenació del territori i medi ambient, que
s’assenyala més a baix. Entre aquests cal destacar les Directrius
d’Ordenació Territorial (DOT), l’any 1999.
Reflex social i reivindicació ciutadana
El
debat que hi ha dins la nostra societat entre conservació o expansió
urbanística, ha quedat reflectit perfectament en el Parlament de les
Illes Balears. Els debats que s’han realitzat a la Cambra són un clar
exponent del conflicte social existent.
Per
sort, en molts d’aquests debats parlamentaris a triomfat els
partidaris de la conservació i de la contenció urbanística i prova
d’això ho són les nombroses lleis aprovades pel Parlament,
especialment les que fan referència a espais naturals.
D’altra banda s’ha d’assenyalar que gran part de la legislació sobre
espais naturals que aprova el Parlament Balear, sorgeix a partir de
reivindicacions ciutadanes i ecologistes, especialment del GOB. Són els
casos d’es Trenc, la Punta de n’Amer, les Salines d’Eivissa, Es Grau,
Mondragó, etc..
-------------nnex
ETAPES I CLASSIFICACIO DE LA TASCA DEL PARLAMENT
A continuació se fa un intent de classificació i ordenació
temporalitzada de la protecció dels espais naturals que realitza el
Parlament atenent a les circumstàncies i als seus objectius.
1.- La Protecció individualitzada d’espais naturals (1984-1990)
Una de les primeres lleis que aprovà el Parlament Balear fou la 1/1984
d’ ordenació i protecció d’àrees naturals d’interès especial (la
Llei Triay) . Aquestes és aplicada a una sèrie d’espais naturals
valuosos de les Balears, amenaçats de degradació pel desenvolupament
urbanístic.
Gràcies a aquesta llei marc,
des del 1984 fins el 1990, s’aprovaren un total de 12 noves lleis de
detall que frenaven en sec la urbanització i dotaven a cada àrea
d’una protecció considerable. En concret s’aprovaren lleis que
afectaven i protegien:
• Es Trenc-Salobrar de Campos: 1984
• Salines d’Eivissa i Formentera: 1985
• Punta de n’Amer : 1985
• S’Albufera des Grau: 1986
• Costa sud de Ciutadella: 1988
• Barranc d’Algendar: 1988
• S’Estany des Peix: 1988
• Sa Canova d’Artà: 1988
• Atalis i Son Bou: 1988-1989
• Cala Mitjana i Binigaus: 1989
• Mondragó: 1990
• Marina de Llucmajor: 1990
2.- Cap a la protecció global (1991) : la Llei d’Espais Naturals
Fins aleshores la protecció, mitjançant lleis, d’espais naturals se
feia a remolc dels projectes immobiliaris i amb l’objectiu d’evitar la
seva aprovació o execució. A partir de finals de la dècada dels 80 i
inici dels 90, hi ha un canvi de plantejament i la protecció
pretén ésser globals a tots els espais naturals independentment de les
seves amenaces.
Així, el mes de gener
de 1991 s’aprova la Llei d’Espais Naturals (LEN). Bàsicament, el que fa
la llei és identificar les àrees naturals i rurals de les Balears, les
delimita i els atorga un règim de protecció d’acord amb els seus
valors. Crea tres figures. Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI), Àrea
Rural d’Interès Paisatgístic (ARIP) i Àrees d’assentament dins
paisatges d’interès.
En concret la Llei del 91 delimita i protegeix:
• Mallorca: 47 espais
• Menorca: 19 espais
• Eivissa: 11 espais
• Formentera: 8 espais
A més a més se protegeixen totes les illes i illots i tots els alzinars
L’esmentada llei va ser modificada en diverses ocasions, de vegades per
afegir espais, eliminar zones, augmentar protecció o reduir-la. En
concret va ser modificada l’any 1992, 1997, 1999, 2000, 2003 i ara al
2008.
3.- Desclassificacions i ordenació del territori (1999-2008)
Una altre bloc de lleis de caire proteccionista aprovades pel Parlament
van referència a temes d’ordenació del territori. Se tracta, en terme
generals de lleis que bàsicament desclassifiquen sòl urbanitzable i
atorguen protecció a determinades àrees. Entre aquestes cal
destacar:
• Les Directrius d’Ordenació Territorial: 1999
• La Llei de Mesures d’emergència en matèria d’ordenació del territori i urbanisme...: 1999
• El Decret-Llei sobre mesures cautelars: 2007
• La Llei de Mesures Urgents per un desenvolupament sostenible de les Illes balears: 2008
-
4.- Les lleis procedimentals
Per últim cal assenyalar el munt de lleis sobretot
de caràcter procedimental que contribueixen en crear un corpus normatiu
propi de les Balears i que han estat aprovats al llarg d’aquests 25
anys. Entre les més importants cal destacar:
• La Lli d’Ordenació del Territori: 1987 i 2000
• Llei de Mesures transitòries en allotjaments turístics 1988
• Llei de Camps de golf: 1988 (ja derogada)
• La Llei del Patrimoni Històric de les Illes Balears: 1995
• La Llei del Sòl Rústic: 1997
• La Llei de l’Oferta Turística 1999
• Llei de “l’ecotaxa” 2001.
• La llei de Conservació d’espais de rellevància ambiental (LECO): 2005
• La Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental : 2006
5.- Un cas especial: la protecció de Cabrera
El 1991 el Congrés dels Diputats va aprovar, mitjançant una llei, la
declaració de l’arxipèlag de Cabrera com a Parc Nacional. Aquesta
declaració nu fou una iniciativa del govern espanyol, ni dels grups
parlamentaris de Congrés, sinó que fou una proposta articulada del
Parlament de les Illes Balears, el qual, per unanimitat va presentar a
Madrid una proposició de llei, mitjançant la qual Cabrera se
convertiria en el parc nacional de les Balears i el primer parc
nacional marítimo-terrestre de l’estat.
En definitiva, una aportació fonamental a la protecció d’aquests arxipèlag excepcional.
6.- Iniciatives legislatives Populars
D’ençà que s’aprovà la llei que regules les iniciatives populars en la
presentació de lleis, el GOB ha impulsat en diverses ocasions
proposicions de lleis davant el Parlament.
En concret va ser
l’any 1995, l’any 1998 i l’any 2006, en temes de residus i incineració,
de moratòria urbanística i d’ordenació del territori,
respectivament
.
Cap d’elles fou aprovada.
Plana principal