Nota Informativa
23 de desembre de 2008
La demolició dels quatre xalets il·legals de Llucalcari (Deià) no es pot ajornar més
A
Eivissa un cas semblant ha acabat amb l'adjudicació la setmana passada
per part de l'Ajuntament de Sant Antoni (Eivissa) del projecte de
demolició de la mansió de Cretu, a Santa Agnès.
L’Ajuntament posa entrebancs a la demolició
A
pesar de les nombroses resolucions dels tribunals, l’Ajuntament fa cas
omís i se dedica a impugnar totes i cada una de les sentències i autos.
El consistori no actua davant el manteniment d’uns xalets privats
a una zona protegida per distintes normatives locals, autonòmiques i
estatals.
Una zona protegida i unes cases il·legalitzables
La
zona on se va dur a terme la parcel·lació, la construcció del camí i
l’edificació dels xalets s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de
Llucalcari, al terme municipal de Deià.
Des del 1972 aquest lloc té la consideració de Paratge Pintoresc,
gràcies a un Decret del govern espanyol. Quan entra en vigor la Llei
del Patrimoni Històric espanyol, l’any 1985, aquest Paratge Pintoresc
se reconverteix en Bé d’Interès Cultural, gaudint per això de la protecció que li atorga la nova normativa.
Les NN.SS. de Deià consideren des de 1989 aquesta zona com a no apte per a noves construccions.
Mentretant la zona se declara l’any 1991, Àrea Natural d’Especial Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 metres2 per a poder edificar una casa.
Les DOT de 1999, considera aquesta zona com a Area de Protecció territorial i la Llei 9/99 la fa indedificable coma totes les ANEI
Amb
tota aquesta normativa, pretendre legalitzar aquestes cases era un
intent per part de l'Ajuntament i de la propietat, del tot absurd.
Ja fa més de vint anys des de l'inici d’aquest afer
A
finals de 1985 s’inicia un conflicte social, urbanístic i jurídic a
Llucalcari (Deià). El mes de març de 2005 semblava que el conflicte
havia finalitzat, amb 4 sentències i tres auto, tots ells a favor de
l’esbucament. L'Ajuntament però, a dia d'avui, encara no ha executat la
demolició.
Vet aquí una breu història dels fets:
Fets:
·
Al 1985, el propietari de la finca de Can Simó procedeix a la seva
parcel·lació (en parcel·les de 15.000 m2) a fi de dur a terme
l’edificació d’una sèrie xalets.
CAMI D’ACCES
·
A finals del 1985 el propietari de Can Simó demana permís per fer un
“camí agrícola” que connecti les noves parcel·les
· Al 1986 l’Ajuntament de Deià dóna permís per fer el camí
·
El GOB mentretant presenta diversos escrit i recursos d’alçada davant
l’Ajuntament i Patrimoni, fins que al setembre de 1988 posa un
contenciós contra el camí
· Al mes de desembre de 1989 el TSJB declara nul la llicència del camí.
·
El 1990 l’Ajuntament i el propietari presenten recurs davant el
Tribunal Suprem, el qual manté la sentència declarant nul el camí
XALETS
·
Entre 1986 i 1987 l’Ajuntament de Deià dóna llicència per edificar 4
xalets i un magatzem agrícola a les noces parcel·les de Can Simó
·
Entre 1986 i 1989 el GOB interposa denúncies i recursos davant
l’Ajuntament i la Comissió de Patrimoni, en considerar que aquestes
llicències eren irregulars.
· Al 1990 , el GOB
presenta un recurs Contenciós Administratiu davant el Tribunal Superior
de Justícia de les Balears
· Al 1992
el TSJB estima el nostre recurs , anul·la les llicències, i
ordena la seva demolició, a causa de l’incompliment de la Llei
del Patrimoni.
· Davant el recurs de cassació
interposat per Bancals S.A., Bartomeu Mayol i l’Ajuntament de Deià, el
Tribunal Suprem al mes de gener de 1999 ratifica la sentència del
TSJB, declarant nul·les les quatre llicències i ordenant la demolició
de les cases i la restauració dels terrenys afectats.
· Posteriorment el Tribunal Constitucional rebutjà el recurs d’empar presentat pels promotors.
·
A fi d’evitar l’execució de la sentència del TS, l’Ajuntament promou
“incident d’execució de sentència, en considerar que el Pla Especial de
Deià legalitzava les edificacions.
· En un
auto de juliol de 2001, el TSJB rebutja la pretensió de l’Ajuntament i
ordena “sin más dilacion” l’esbucament dels edificis.
·
Cinc dies després l’Ajuntament presenta recurs de súplica davant el
Tribunal, que hores d’ara no està resolt.
· A
finals de juliol del 2002 el TSJB desestima la pretensió municipal
d’aturar la demolició i conforma les sentències anteriors.
·
Març de 2005: El Tribunal Suprem desestima tots els recursos, tant de
l’ajuntament de Deià com de l’empresa Bancals S.A. , posant punt i
final a aquest conflicte. Aquesta sentència no era recurrible davant
cap instància superior.
De llavors ençà, s'han anat reiterant
les peticions d'execució de les demolicions a l'Ajuntament de Deià però
a dia d'avui no tenim cap notícia relativa a l’esbucament de les
quatre edificacions a una zona protegida per la Llei de Patrimoni
històric i declarada Bé d’Interès Cultural, abans Paratge
Pintoresc.
En aquest tema l’únic que ha desestonat és
l’Ajuntament de Deià que utilitza tot tipus d’estratègies per evitar
l’execució de la sentència.
El cas d'Eivissa
La
setmana passada l'Ajuntament de Sant Antoni, després també de diverses
maniobres dilatòries, adjudicava finalment el projecte de demolició de
la mansió de Cretu a Santa Agnès, una mansió il·legal situada a la
Corona de Santa Agnès, sobre la que també recau una sentència judicial
de demolició.
Des del GOB insistim
La
demolició, inevitable, de les cases de Llucalcari no es pot dilatar més
amb el temps. Des del GOB es considera inacceptable l'actitud
obstruccionista de l'Ajuntament de Deià, que inventa i crea una excusa
darrera l'altra per evitar executar la sentència judicial. Per la
nostra part, insistirem en la demanda de l'execució per aconseguir que
les lleis i la justícia no siguin tan sols declaracions de bones
intencions i perquè l'administració local les compleixi tal i com és de
rebut.
Plana principal