Nota Informativa
11 de març de 2009
--------------------------------- Pla de carreteres en exposició pública ------------------------------
La revisió del Pla de Carreteres de la Sra. Armengol: MÉS DEL MATEIX.
El Pla preveu 73 actuacions en una primera fase, de les quals, 24 afecten àrees protegides per la Llei d'Espais Naturals (LEN).
Ampliacions
d'autopistes existents, desdoblaments que donen lloc a noves autovies i
carreteres de 4 carrils, 2on i tercer cinturó de Palma, rondes i
variants: més llenya al foc!
_______________________________________________________________________
El
Pla de Carreteres de les Balears es troba a informació pública des del
passat 29 de gener i es pot consultar fins al proper 27 de març al
Consell de Mallorca.
El GOB hi prepara al·legacions. Vet aquí algunes característiques del Pla:
El Pla de Carreteres preveu 73 actuacions en la primera fase (2009-2016) i 47 en la segona fase (2017-2024). En definitiva, la modificació del Pla de carreteres planteja actuacions sobre 560,05km
· 11,2: de vies de nou traçat
· 451,95: amplicacions, duplicacions de calçada (autovies) i condicionaments
· 96,9: rondes, variants o accessos a poblacions (de nou traçat)
El
Pla compta amb 4 programes diferents: el programa de construcció, dotat
amb 676.050.000€; el Programa de conservació i explotació, dotat amb
1.069.718.000€; el Programa de seguretat vial, amb 24.000.000€ i el
Programa d'actuacions especials, dotat amb 118.000.000€.
En total, el Pla, en aquesta primera fase, està avaluat en 1.878.768.000€
dels quals 384.780.000€. són aportats pel Ministeri de Foment a través
del Conveni de carreteres, 262.140.000€ pel Govern de les Illes Balears
i 1.189.764.667€ pel Consell de Mallorca. Altres aportacions menors són
les que fan la Conselleria de Medi Ambient i la Conselleria de
Mobilitat i Ordenació del Territori en el Programa d'actuacions
especials (foment del transport públic: carrils bus-VAO, parades
d’autobús; connectors paisatgístics locals i altres actuacions de
millora ambiental; protecció i promoció del patrimoni històric viari,
etc.)
Es suposava que la presència al Consell del PSIB i el Bloc
havia de marcar diferències pel desenvolupament territorial futur de
Mallorca. Amb aquesta revisió del PDS de Carreteres senzillament veim
la continuïtat del model viari que plantejat ja pel primer PDS de
Carreteres aprovat al 98.
AMPLIACIONS
D'AUTOPISTES EXISTENTS, DESDOBLAMENTS QUE DONEN LLOC A NOVES AUTOVIES I
CARRETERES DE 4 CARRILS, 2n I TERCER CINTURÓ DE PALMA, RONDES I
VARIANTS...: MÉS LLENYA AL FOC!
Un dels aspectes que més
incidència poden tenir arreu dels municipis de Mallorca és la
proliferació de variants i rondes que ja han desfigurat l'entorn de
molts municipis de Mallorca.
Amb l'excusa de suprimir les
travesseres urbanes, es plantegen variants i rondes que s'allunyen del
límit urbà del municipi i que per tant indueixen el creixement dels
municipis. Així les rondes i variants es converteixen en un incentiu per a urbanitzar els afores dels municipis.
Només
en la primera fase del pla estàn previstes 17 variants i rondes. 16 més
estàn previstes en la segona fase. En molts casos el Pla preveu ronda
Nord i ronda Sud, establint un cercle perimetral que marcarà els límits
del creixement municipal, esgotant les possibilitats de seguir
urbanitzant en les àrees de transició de creixement (ATC) i les àrees
de transició d'harmonització (ATH) del Pla Territorial de Mallorca.
Exemple: Ronda Nord d'Inca
Ortofoto amb delimitació de reserva
viària
Pla Territorial de Mallorca: Inca
Font: Revisió del PDS Carreteres.Consell
de Mallorca(1) Font: Pla Territorial de
Mallorca(2)
(1) http://www.conselldemallorca.net/?id_section=1840&id_parent=494&id_class=536
(2) http://www.conselldemallorca.cat/sit/ptm/viewer.htm
LA
CONTINUÏTAT D'UN MODEL VIARI QUE HA DESTROSSAT EL TERRITORI AMB
GREUS CONSEQÜÈNCIES SOBRE EL CONSUM ENERGÈTIC I LES EMISSIONS DE GASOS
D'EFECTE HIVERNACLE (GEH)
Les
noves autovies i desdoblaments plantejats responen a un model viari que
crèiem descartat amb l'arribada del pacte, especialment PSIB i Bloc al
Consell de Mallorca. Eliminar l'autovia Inca-Manacor resulta ser
simplement un "gest" però no la prova que confirma un nou model en la
manera d' estructurar el territori.
L'actual escenari de crisi
energètica i climàtica global posa en evidència la irresponsabilitat de
les polítiques sectorials de transport que es duen a terme, encara
avui, a les Illes Balears.
Aquestes actuacions que segueixen
incentivant en transport privat per carretera com a màxima prioritat,
deixen en rídicul qualsevol esforç que es pretengui fer a través d'una
Estratègia de Lluita Contra el Canvi Climàtic. La millor estratègia
seria deixar d'impulsar el transport privat per carretera i dedicar el
màxim de pressupost a fer realitat l'alternativa del transport públic i
al manteniment de les infrastructures actuals.
MÉS CARRETERES NO ÉS LA SOLUCIÓ: A MALLORCA CAL PARLAR DE TRANSPORT NO DE CARRETERES.
Es
perd una oportunitat històrica des del punt de vista polític
d'integrar, tal i com ha de ser, una política d'infrastructures en una
política més àmplia, global i integrada de transports a Mallorca, que
tengui en compte totes les modalitats de transport i deixi de
prioritzar el transport privat per carretera.
Per això cal pressupost però sobretot, coordinació
entre el Consell de Mallorca (competències sobre carreteres i ordenació
del territori) la Consellera de Mobilitat i Ordenació del Territori del
Govern de les Illes Balears (competències sobre transport interurbà) i
de l'Ajuntament de Palma (competències en transport urbà i urbanisme)
per proposar alternatives conjuntes i globals i plantejar vertaderament una nova política de mobilitat per Palma i per Mallorca.
Mai
com ara, s'havia tengut la sintonia política necessària per plantejar
vertaderament aquesta coordinació que és bàsica per a un vertader canvi
de model. Des del GOB consideram decebedor
que unes institucions liderades per partits progressistes segueixin
plantejant un model viari i en definitiva un model de transport que
ells mateixos, en el seu discurs, ens havíen donat a entendre que
consideraven obsolet i que han rebutjat públicament en repetides
ocasions durant la passada legislatura.
Per això demanam al PSIB
i Bloc especialment, que ens expliquin als ciutadans on és el canvi,
perquè nosaltres no el veim per enlloc.