Nota Informativa
26 de març de 2009
El GOB demana la retirada del Pla de Carreteres
Un Pla inacceptable per continuïsta, obsolet i depredador que afavoreix descaradament el creixement i l'especulació urbanística
_______________________________________________________________________
ESPERÀVEM UN CANVI EN EL QUE ÉS UN DELS INSTRUMENTS FONAMENTALS PEL FUTUR TERRITORIAL DE MALLORCA.
Les
actuacions que planteja aquest Pla donen continuïtat i pretenen
consolidar al model viari que, explícitament, va marcar la modificació
puntual núm. 2 del Pla de Carreteres de 1998, aprovada al 2003. Es
tracta de complementar les infrastructures radials, consolidades amb nous trams d'autopistes per duplicació de calçada (Llucmajor - Campos, Manacor - Sant Llorenç, Peguera - Andratx) amb addició de nous carrils en autopistes/autovies existents, amb noves infrastructures de caire transversal.
Per fer factibles aquests eixos transversals es plantegen obres desmesurades de condicionaments de la xarxa primària complementària i de la xarxa secundària i variants i rondes de circumval·lació
que condicionaran l'expansió urbanística de molts municipis de Mallorca
i que no queden justificades en termes de capacitat potencial de
trànsit per aquestes vies.
Es tracta de donar continuïtat a un
model que pretén impulsar infrastructures que connectin Palma amb els
principals centres turístics i amb els principals nuclis de població de
l’illa, obrint la porta a l’expansió urbanística a poblacions prou allunyades de Palma (p.ex. Llucmajor, Campos, Montuïri, Algaida, Vilafranca, Mancor, Selva, Caimari, Lloseta, Inca, Campanet, sa Pobla, etc).
PLA DE TRANSPORT I PLA TERRITORIAL: IMPRESCINDIBLES I PREVIS A LA PLANIFICACIÓ DE CARRETERES
Les
actuacions viàries d'aquest Pla, no contemplen en absolut altres
actuacions impulsades actualment per la Conselleria de Mobilitat i
Ordenació del Territori i l'Ajuntament de Palma i les condicionen
negativament.
Per altra banda, un pla de carreteres hauria de
respondre a les exigències del model territorial, No de bades les
carreteres són eixos vertebradors del territori i, per tant, influeixen
decisivament en l’atracció d’activitat, en l’elecció de
residència o en els hàbits de compra i consum, i, per tant, comporten
importants plusvàlues (o minusvàlues) en les zones afectades i l’àrea
d’influència.
NOVES AUTOPISTES I AUTOVIES
Aquesta
revisió del Pla de Carreteres representa una continuïtat al Pla de 2003
(Govern Matas-Munar, 2003-2007) qualificat com el Pla de les
d’Autopistes i d’Autovies. Excepte l'eliminació, com a gest, del
projecte d'autovia Inca – Manacor, continua amb l'objectiu de recuperar
les autovies/autopistes. El cas més greu és la recuperació-prologació
de la, en el seu temps avortada i ara recuperada, autopista de llevant, inclosa en la segona fase.
I per altra banda, l'autopista Peguera-Andratx per duplicació de calçada, prevista en la primera fase del pla, i evidentment, el 2on cinturó de Palma, com a autovia o carretera convencional de doble calçada.
ELS ACCESSOS A PALMA
Ampliacions d'autopistes i nous accessos
Proposam,
no ampliar carrils i que, en cas que es faci, aquest sigui esdevengui
un carril un carril BUS-VAO, és a dir un carril en el que es permeti
exclusivament la circulació de transport públic i vehicles d'alta
ocupació.
2on cinturó i 3er cinturó
Demanam la supressió
d'ambdues infrastructures fins que no es resolgui l'estudi previ de
mobilitat per avaluar totes les alternatives que facin possible la
millora dels accessos a Palma i que tengui com a objectiu prioritari la
minimització de l'afluència de cotxes a la ciutat.
VARIANTS I RONDES: PERMÍS PER CRÉIXER
Els
nombrosos projectes de variants i rondes contemplats al Pla Director
Sectorial de Carreteres no es justifiquen, en la seva majoria, pels
volums de trànsit i, en qualsevol cas, els costos econòmics i
ambientals que suposen no compensen les possibles millores del trànsit
objectiu pel qual, teòricament es plantegen.
En molts casos,
existeixen rondes urbanes que tenen una funció similar a la que es
planteja amb l'actuació de la variant. En altres casos, ens trobam en
casos en que l'impacte de les obres no queda justificat en absolut pel
volum de trànsit, amb propostes de traçat molt allunyades del casc urbà
i que representen un impacte ambiental, urbanístic, territorial i
paisatgístic molt greu.
CONDICIONAMENTS DE CARRETERES: O COM DESTROSSAR EL QUE ENS QUEDA DEL PAISATGE RURAL
La
majoria dels projectes de condicionaments, especialment de la primera
fase, responen a la voluntat de consolidar els eixos transversals i
anular (eix de la costa) de circulació.
Demanam coherència amb
el discurs de les polítiques de paisatge del Consell de Mallorca quan
es plantegen barbaritats com els condicionaments de carreteres
secundàries que passen a ser "autopistes" en el paisatge rural de
Mallorca.
CONSEQÜÈNCIES AMBIENTALS, SOCIALS I PAISATGÍSTIQUES D’AQUEST PLA
· S'afavoreix descaradament el creixement i l'especulació urbanística
· S’afavoreix descaradament el transport privat
· Una planificació irresponsable des del punt de vista ambiental
· Impacte paisatgístic i conservació d'espais naturals.
· Minva de la permeabilitat del territori
· Impactes socials espectaculars
· Un cost econòmic astronòmic
· Conseqüències negatives sobre el patrimoni arquitectònic
IMPUTACIONS VINCULADES AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES
La
“manera de fer” en la política d'infrastructures viàries des del
Consell de Mallorca, està sota sospites de corrupció per no respondre a
altra cosa que no siguin els interessos privats. El Consell de
Mallorca, no pot ara, avalar aquestes actuacions i consideram que en
qualsevol cas ha de plantejar altra cop quin ha de ser l'ànim que
impulsi la política de carreteres de la institució insular i estem
convençuts les solucions que proposa aquest Pla, no són la solució que
Mallorca necessita.
EL GOB DEMANA LA RETIRADA DEL PLA DE CARRETERES
Per
tot això, des del GOB demanam que es retiru la tramitació de la revisió
del Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca, aprovat
inicialment pel Ple del Consell de dia 22 de desembre de 2008,
fins:
a) que es revisi en profunditat i s'aprovi un nou Pla
Territorial de Mallorca que estableixi les bases d'un nou model
territorial i per tant, estableixi les bases del futur del transport a
Mallorca;
b) que es revisi en profunditat i s'aprovi un Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears;
c) que es resolguin les imputacions dels màxims responsables polític i tècnic, i;
d)
que se’ns doni contesta motivada de cada una de les al·legacions
presentades i per tant, se'ns justifiquin totes les actuacions
contemplades al Pla, tant aquelles de les que en demanam la supressió
com de les que no, tant des del punt de vista de trànsit (entès en la
seva globalitat), com des del punt de vista territorial i s’elabori un
text refós del PDS que incorpori les modificacions.
Plana principal