Dilluns, 10 de gener de 2011
El GOB reclama que les polítiques d'urbanisme i ordenació del territori tenguin en compte l'impacte climàtic.
El GOB presenta aportacions a la revisió del Pla d'Acció de Lluita
contra el Canvi Climàtic. Ressalta la necessitat de coherència de les
polítiques sectorials amb els compromisos per fer front al canvi
climàtic i reclama que les accions siguin obligatòries per Llei
_________________________________________________________________________________________
El GOB ha presentat les seves aportacions a la revisió del Pla
d'Acció de Lluita contra el Canvi Climàtic. Els punts més importants
són:
- la necessitat de concretar les mesures que es
pretenguin impulsar a través del Pla, establint indicadors de
seguiment, pressupostos concrets, cronograma per a cada mesura i
definició del paper de cada una de les administracions implicades amb
l'impuls de la mesura.
- que s'assumeixi a nivell de Govern el compromís de tenir en
compte els principis rectors de lluita contra en canvi climàtic en les
polítiques sectorials necessàries pels canvis estructurals de model
econòmic que requereix un compromís seriós de lluita contra el canvi
climàtic, evitant així incoherències entre el discurs i la realitat
- l'impuls d'una Llei contra el canvi climàtic que estableixi mesures i estratègies d'obligat compliment.
- garantir la participació de les entitats i organismes socials en
el seguiment i implementació de les mesures derivades del Pla d'Acció
A continuació, reflectim el contingut complet del document lliurat a
Direcció General de Canvi Climàtic i educació ambiental de la
Conselleria de Medi Ambient i mobilitat:
CONSIDERACIONS GENERALS
El Pla de lluita contra el canvi
climàtic en revisió té una mancança de concepció en les mesures
proposades que el fa esdevenir un instrument no viable per garantir la
reducció d'emissions de CO2 per tal que les Illes Balears compleixin en
el seu compromís per al compliment dels objectius fixats per Kioto i
els successius compromisos d'emissió de gasos d'efecte hivernacle
assumits en el marc de les convencions internacionals de canvi
climàtic, això és, la reducció d'un 30% de les emissions pel 2020.
Aquesta mancança de concepció es
deriva de la manca de compromís institucional que es va aconseguir en
el moment de l'aprovació del Pla de lluita. La prova d'això és que les
mesures adoptades al Pla de Lluita contra el canvi climàtic no responen
a objectius quantificats per sectors ni tenen establers els períodes
temporals en que s'executaran ni el pressupost que s'hi destinarà.
Aquesta és probablement la principal
mancança del pla inicial. Aquest fet a més, és reforçat per la
incoherència amb les polítiques sectorials impulsades pels departaments
i institucions amb competències reals sobre sectors amb una incidència
significativa sobre les emissions de GHI a les Illes Balears:
infrastructures viàries del Consell de Mallorca, territori i
urbanisme, Consell de Mallorca i Ajuntaments, residus del Consell de
Mallorca, (nou forn incineradora), planificació hídrica (més
dessalació) planificació energètica (manteniment del carbó com a
principal vector energètic), etc.
De fet, el Pla d'acció de lluita
contra el canvi climàtic per ser vertaderament efectiu, cal que
impliqui els Ajuntaments i el Consell de Mallorca.
LLEI DE CANVI CLIMÀTIC
Tal com ja s'ha posat de manifest amb
col·laboració amb altres entitats ecologistes i ambientalistes de
Mallorca, consideram imprescindible l'impuls d'una llei de canvi
climàtic que esdevengui el marc normatius de l'Estratègia Balear de
Lluita contra el canvi climàtic, aprovada al 2005 i de la que penja el
Pla d'acció ara en revisió.
La llei hauria d'actuar
transversalment ens els àmbits de l'energia, el transport, l'ordenació
territorial, l'urbanisme, l'habitatge, l'educació o l'agricultura,
contribuint al canvi estructural cap a una model econòmic alternatiu
que assumís el repte de fer front a aquesta probla,àtica i la
interioritzàs en totes les polítiques sectorials que afecten directa o
indirectament la qüestió relativa al canvi climàtic.
Com ja s'ha esmentat, cal que la llei
involucri a totes les administracions públiques de les Illes Balears,
des del seu respectiu àmbit territorial i competencial. També ha de
garantir la implicació de tots els agents socials per aportat,
cadascún des del seu àmbit de responsabilitat, la seva contribució a la
transició cap a una economia baixa en carboni.
La llei, ha de tenir un doble
objectiu que també cal incorporar amb mesures concretes al Pla d'Acció:
per una banda, la reducció d'emissions de GEI i per l'altre, establir
el marc de les polítiques d'adaptació que s'han de complementar amb les
corresponents mesures d'adaptació d'un Pla d'Acció complet i efectiu.
Cal que la llei actuï dons en
diferents àmbits (específicament sectorials, normatius, fiscals, etc) i
a diferents nivells (administració supramunicial, administracions
locals, empresaris i ciutadants).
En aquest sentit, per tant cal
potenciar la mesura que el pla d'acció defineix al sector transversal
com a mesura 7.1.1. en relació a l'estudi de l'abast i possibilitats
d'implantació d'una reforma del marc fiscal regional per afavorir el
compliment dels objectius del Pla d'Acció.
INDICADORS, CRONOGRAMA I PRESSUPOST A TOTES LES MESURES
Les mesures proposades al Pla
d'Acció, tant les existents, com les noves cal que estiguin
complementades amb la informació bàsica que cal que tenguin per
garantir el seu compliment i la seva incidència. Així, les mesures han
de disposar a més de la descripció de la mesura i l'administració
que lidera la mesura, de:
Desenvolupament de les accions (papers i contribucions de cada un dels agents implicats)
Cronograma d'implantació
Emissions estalviades/Impacte de la mesura
Cost econòmic(€)
Indicadors de seguiment i periodicitat de càlcul
PLA D'ACCIÓ AMB REVISIÓ ANUAL; PRESSUPOST ANUAL
Cal que el Pla d'Acció estableixi una
revisió anual i l'elaboració d'informes periòdics de seguiment sobre el
compliments dels objectius determinats pel Pla. Això implica que cada
any s'ha de constatar la disponibilitat pressupostària en el marc dels
pressupostos de la Comunitat autònoma i de les diferents
administracions implicades, per a poder implementar cada una de les
mesures o les fases corresponents, si és el cas.
LES CONTRADICCIONS DE LES MESURES DEL GOVERN
En alguns casos, les polítiques
sectorials impulsades des de les diferents administracions, entren
radicalment en contradicció amb les iniciatives que serien necessàries
per fer front d'una manera efectiva al canvi climàtic, ja que aquestes
implicarien canvis estructurals que de moment, sembla que no es
pretenen assumir però que són imprescindibles.
Ens referim per exemple, a la
política de residus impulsada des del Consell de Mallorca que prioritza
la incineració per davant de les mesures de reducció, reciclatge i
reutilització; el Pla Director Sectorial Energètic en vigor, que preveu
seguir mantenint la producció elèctrica a partir de carbó a la central
tèrmica d'Es Murterar i que no té objectius significatius pel que fa a
la implantació d'energies renovables i de la seva participació en el
mix energètic; el Pla Director Sectorial de Carreteres, la revisió del
qual es va aprovar ara fa un any al Consell de Mallorca i que
actuacions que responen a un model viari que preveu convertir Mallorca
en l'àrea metropolitana de la ciutat de Palma i que ni tan sols té en
compte les iniciatives impulsades en matèria d'optimització del
transport públic per carretera; el Pla Territorial de Mallorca que
manté uns sostres de creixement elevats, que no configura la illa des
del punt de vista de la proximitat pel que fa a la implantació de noves
infrastructures i nous usos del sòl, incitant així als desplaçaments en
cotxe privat, etc.
En aquest sentit i pel que fa al
model territorial i als projectes urbanístics que es desenvolupin
consideram imprescindible, incorporar una nova mesura que impliqui la
creació d'un equip de treball amb representació a totes les àrees amb
competències sobre ordenació del territori i urbanisme per establir els
criteris mínims a incorporar per tenir en compte els efectes
significatius que poden tenir sobre la mitigació i les mesures
necessàries per incorporar l'adaptació en les noves iniciatives
urbanístiques i d'infrastructures.
SECTOR TRANSPORT
Es proposa que les iniciatives de foment passin a ser directament mesures d'obligat compliment.
En aquest àmbit, ja s'ha esmentat la
necessitat d'incorporar els instruments de planejament i les polítiques
sectorials que afecten a la mobilitat: transport, infrastructures
viàries, ampliacions de ports i aeroports, etc. Així, la llei de canvi
climàtic hauria d'obligar a la revisió dels instruments esmentats
planejament (Pla Director Sectorial de carreteres, Pla Director
Sectorial de Transports, Plans directors sectorials dels aeroports,
etc) en funció dels objectius que es fixin en matèria de reducció
d'emissions pel sector transport.
SECTOR AGRÍCOLA
Consideram imprescindible que dins del sector agrícola es potenciïn les mesures 6.2.1., 6.2.2, 6.2.3., 6.2.4., 6.2.5., 6.2.6.
Cal però que el Pla d'Acció,
determini de quina manera es potenciaran, quines seran les accions per
a garantir l'impuls d'aquestes i altres mesures que la revisió del Pla
anuncia que es potenciaran.
LLEI D'ENERGIES RENOVABLES I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA: HA D'AFECTAR A TOTS ELS SECTORS.
Aquest és un tema crucial en la
lluita contra el canvi climàtic, com és crucial el·limanar del parc de
generació elèctrica de les Illes Balears la central elèctrica d'Es
Murterar i la producció amb carbó.
En aquest sentit, cal vertaderament
l'impuls d'una llei d'energies renovables i eficiència energètica que,
tal i com s'esmenta preveu la inclussió d'una disposició addicional per
a la substitució progressiva i no parcial, sino total, del carbó
i el gasoil que actualment s'empra a Es Murterar. En definitiva, cal
anar una mica més enllà i plantejar el desmantellament progressiu
d'aquesta central i per això, necessitam que, juntament amb l'impuls
d'aquesta llei, es faci també una revisió del Pla Director Sectorial
energètic de les Illes Balears, amb l'obejctiu t'introduir nous
escenaris per a cobrir la demanda energètica futura.
La mesura relativa a la promoció del
vehicle elèctric deixa de tenir sentit des del punt de vista ambiental
si l'electricitat segueix sent generada principalment amb carbó.
En el cas del sector energètic, també
cal impulsar mesures adreçades al control i gestió de la demanda
energètica a tots els sectors i per tant, una mesura amb aquest sentit
s'inclouria a l'apartat de mesures transversals.
LLEI DE RESIDUS I ENVASOS
Consideram imprescindible que la
redacció d'aquesta proposta de llei tengui com a objectiu prioritari la
reducció de residus, la priorització de la reutilització i el
reciclatge i que plantegi com a sistema general els SDDR (Sistemes de
dipòsit, devolució i retorn) d'envasos com a sistema més eficient i que
contribueix a una millora del reciclatge d'aquests tipus de residus
majoritaris.
SEGUIMENT: PARTICIPACIÓ ACTORS SOCIALS I ENTITATS ECOLOGISTES
Cal garantir la participació dels
diferents actors socials en el seguiment i implementació de les mesures
derivades del Pla d'Acció. En aquest sentit el proposa la creació d'un
Consell Consultiu de Canvi Climàtic, com a òrgan permanent de consulta
de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, constituït per
especialistes dels sectors acadèmic, social i privat, per donar
seguiment als treballs de la Comissió i avaluar el seu desenvolupament
i presentar recomanacions que condueixin a enfortir i millorar les
accions determinades al Pla.
En aquest sentit, esmentar l'exemple
de la creació de la Convenció Catalana de Canvi Climàtic impulsada des
del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de
Catalunya i adreçat a representants dels agents locals i econòmics i
dels ens locals, a representants empresarials, de col·legis
professionals i universitats i també a la ciutadania. En definitiva, és
una iniciativa adreçat a tothom que tingui interès en col·laborar a
desenvolupar els eixos que guiaran la política catalana contra el canvi
climàtic els propers anys.
Plana principal