Dimecres, 26 de gener de 2011
El GOB demana un pla d’ordenació pels fars
L’Autoritat Portuària de Balears fa
concessions dels fars que comprometen la seva conservació i el seu ús
públic
__________________________________________________________________________
L’amenaça de les concessions dels fars
L’Autoritat Portuària de Balears ha començat a privatitzar l’ús dels fars.
Degut a que els faroners han deixat de ser imprescindibles, l’Autoritat
Portuària de Balears fa cessió de l’ús de les cases on vivien els
faroners. Els fars conserven la seva funció d’ajuda a la navegació amb
menys espai, però les antigues cases dels faroners són monumentals i
cares de mantenir.
L’Autoritat Portuària, que n’és la propietària, es gestiona més per la
rendibilitat que per l’interès general. La normativa recent aprovada
(Llei 33/2010 de modificació de la Llei 48/2003 de règim econòmic i
prestació en el ports d’interès general) facilita fer concessió
privativa del domini públic portuari, com ara dels fars. Per aquesta
via, l’Estat cerca concessionaris que mantenguin els fars, a canvi de
treure’n profit. El risc és que aquests nous usos suposin la degradació
dels fars i que el seu nou ús no sigui públic.
Tagomago i Formentor com exemples d’amenaça
L’illot de Tagomago, a l’extrem nord-oriental d’Eivissa potser
l’exemple més escandalós de privatització d’un far. Matthias Kühn ha
convertit Tagomago en el seu illot privat: a més de les cases, ara
també té l’ús privatiu del far públic. Recentment, Demarcació de
Costes, depenent del Ministeri de Medi Ambient, ha multat Kühn per
ampliar il·legalment el port de Tagomago, en resposta a una denúncia
del GEN-GOB Eivissa que també inclou obres presumptament il·legals a la
casa que hi té llogada per comercialitzar-la mitjançant l’empresa
Tagomago Island S.L.
L’antic habitatge dels faroners del cap de Formentor s’ha habilitat com
a restaurant d’autoservei que oferta menjar d’una concessionària com la
que podeu trobar a qualsevol aeroport internacional. Al menys a
Formentor l’ús del far és públic, però això no compensa el preu que
s’hi ha pagat amb la seva transformació en un “no-lloc”, gens lligat
amb els valors patrimonials de l’indret.
Els valors patrimonials dels fars
Els fars ocupen llocs privilegiats, que solen ser hostils, agrestes i
verges. Molts dels nostres fars s’inclouen dins espais naturals
protegits pels seus valors naturalístics i paisatgístics. Per exemple,
els fars de Llebeig a sa Dragonera, n’Enciola a Cabrera, Penjats i D’en
Pou entre Eivissa i Formentera, o Favàritx a Menorca s’inclouen dins
els Parcs Naturals i el Parc Nacional de les nostres illes.
Hi ha molts d’altres fars situats a llocs fràgils: llocs d’interès
comunitari, zones d’especial protecció per a les aus, àrees naturals
d’especial interès natural, etc. Per l’altre extrem, també hi ha fars
integrats als nuclis urbans, que tenen vocació d’ús públic, museístic i
educatiu: Botafoc, Ciutadella, Portopí, Cova Blanca, Porto Colom,
Capdepera, Sóller...
El GOB demana l’ordenació de l’ús dels fars
L’operació de privatització del fars que té oberta l’Autoritat
Portuària de Balears s’ha d’aturar. És necessari fer-ne una ordenació
per a tot el conjunt de fars de les Illes Balears, que doni prioritat
per als usos públics, científics, educatius i conservacionistes.
L’Autoritat Portuària de Balears té obert el procediment de concessió
administrativa dels fars sense cap tipus d’ordenació o criteri, més
enllà de la rendibilitat econòmica.
Des del GOB pensam que és possible i necessari acordar solucions per al
manteniment del fars més compromeses amb els seus valors patrimonials,
mitjançant l’establiment de criteris raonats, públics i transparents.
L’Autoritat Portuària de Balears ha d’elaborar un pla d’ordenació dels
fars.
Plana principal