Diumenge comença la mitja veda, però enguany la tórtora europea no es podrà caçar.

La tórtora europea (Streptopelia turtur) és una de les víctimes més evidents de la mala gestió mediambiental que estam realitzant a nivell global i local. Segons dades de seguiment científic, la població espanyola d’aquesta espècie migratòria va caure un 25% entre 1998 i 2017. Altres estudis de més abast situen el descens en un 70% a Europa en relació a la població de 1980.

Davant aquesta situació, la Comissió Europea va aprovar el 2018 el Pla d’acció per la conservació de la tórtora, 2018-2028. En el pla s’estableixen set objectius, entre els quals destaquen per ordre d’importància la millora dels hàbitats de reproducció, l’erradicació de la caça il·legal, la gestió sostenible de la caça i la millora dels hàbitats a les zones de descans i hivernada. Per aconseguir l’objectiu de l’aprofitament cinegètic sostenible, el Pla estableix una sèrie d’accions. La més immediata és la implementació d’una moratòria temporal fins que, sobre la base d’informació científica i cinegètica, es pugui establir un model d’aprofitament.

L’oposició durant 3 anys de les comunitats autònomes a establir aquesta limitació finalment ha estat vençuda mitjançant el procediment d’infracció obert per les autoritats comunitàries contra les autoritats espanyoles i l’amenaça de les possibles sancions econòmiques que se’n puguin derivar. Així, finalment totes les comunitats autònomes espanyoles han acatat enguany la indicació de la Comissió Europea d’establir una moratòria en la caça de la tórtora.

La caça no és el principal problema de la tórtora, i no és la causa fonamental del seu declivi poblacional. Els principals factors que han causat la seva regressió estan relacionats amb la destrucció o alteració de l’hàbitat de cria per intensificació o abandonament de l’agricultura. El canvi ambiental al medi agrari, amb l’abandonament del conreu a moltes finques i el canvi de pràctiques agràries tradicionals cap a sistemes intensius, que simplifiquen la biodiversitat, està afectant negativament la tórtora al igual que a altres espècies lligades als mateixos ambients. Dit això, està clar que en un escenari de minva poblacional per causes ambientals l’explotació cinegètica de la tórtora agreuja encara més la tendència a la baixa, pel que consideram que la moratòria cinegètica és una mesura imprescindible.

Ara cal aprofitar aquesta treva que li donam a les tórtores per treballar la qüestió de fons, i abordar decididament la conservació i millora qualitativa del medi agrari i la sostenibilitat del seu aprofitament, un àmbit que malauradament no està rebent l’atenció i intervenció necessària per part de les administracions competents a la vista de la tendència de les poblacions de fauna silvestre associades a aquests hàbitats.