Com cada any, a mitjans de gener es va realitzar el cens d’aus aquàtiques i limícoles a les Illes Balears, un cens que s’emmarca dins el «International Waterbird Census» que coordina Wetlands International (www.wetlands.org).

El cens ens ha donat una xifra de 26.381 aus de 67 espècies diferents que estan passant l’hivern a les zones humides de les Illes. Aquest nombre és similar a l’obtingut en els darrers anys.

El cens es fa sobre anàtids, agrons i limícoles, així com altres espècies que viuen a les zones humides, com soterins, alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines.

Per illes, a Mallorca s’han visitat 39 zones, 15 a Menorca i 17 a les Pitiüses. La zona amb major nombre d’exemplars ha estat s’Albufera de Mallorca, amb més de 10.000 exemplars, quasi un 40% del total de Balears i 52 espècies, que representen quasi el 80% de les espècies vistes a tot balears. A Mallorca destaquen també s’Albufereta, a Pollença, amb 2.007 exemplars i el Salobrar de Campos amb 1.569. A Menorca destaca s’Albufera d’es Grau, amb 633 aus censades, menys de la meitat de l’any passat i a Pitiüses les Salines d’es Codolar d’Eivissa, amb 870 exemplars i l’Estany Pudent de Formentera amb 315.

Com és habitual, les espècies més abundants han estat el coll verd (Anas platyrhynchos), els esplugabous (Bubulcus ibis), els cullerots (Spatula clypeata) i les fotges (Fulica atra). Les pluges de novembre han mantingut un bon nivell d’aigua que ha afavorit una bona presència de diferents espècies d’ànneres. Destaca el nombre de flamencs (Phoenicopterurs roseus) hivernants, que ha superat els 1.400 exemplars presents a totes les illes i també els exemplars d'ibis negre (Plegadis falcinellus) que han anat augmentant el seu nombre, d’un sol exemplar el 2018 fins a 42 enguany, tots a Mallorca. Destacar igualment els 17 exemplars de Rosseta (Marmaronetta angustrirostris) presents a s’Albufera de Mallorca, espècie amenaçada globalment.

Per contra únicament s’ha comptabilitzat una parda (Aythya nyroca) ànnera també en perill que els darrers anys havia augmentat el seu nombre fins a 15 l’any passat.

Els recomptes s’han pogut realitzar gràcies a la partició de més d’un centenar de voluntaris, amb la coordinació del GOB Mallorca, SOM a Menorca, GEN-GOB a Pitiüses i la Conselleria de Medi Ambient i ha comptat amb la col·laboració de l'Agència de Reserva de Biosfera a Menorca.

Aquest cens es realitza a molts països del món des de fa uns 50 anys. Aquestes sèries llargues de temps, ens permeten saber quina és l’evolució de la fauna a les zones humides i, per tant, en quin estat es troben aquestes zones a les Balears.