La situació socioambiental de les Balears exigeix mesures compromeses per variar un rumb que ens insisteix en un escenari insostenible
A principis d’aquesta legislatura autonòmica, el GOB, juntament amb altres entitats, es va sumar a la campanya #Senselímitsnohihafutur. Avui, quatre anys després, tots els límits que es denunciaven el 2015 han estat, desgraciadament, àmpliament superats, sense que haguem vist voluntat política per canviar-ho. 12 anys després de l’esclat de la bimbolla immobiliària, com si no s’hagués extret cap lliçó d’aquella crisi, vivim un nou boom de la construcció ara enfocada al luxe, i un auge de l’economia basada en el turisme, dos processos que, lligats, estan provocant un procés d’alienació cultural i ecològica de les nostres illes, una banalització dels nostres ecosistemes i explotació sense límits dels recursos naturals.
Aquesta situació s’emmarca en un procés de canvi climàtic cada dia més evident, amb efectes de cada dia més devastadors i que avança a una velocitat que no havia estat prevista; com tampoc ho seran, segurament, els seus efectes. Les Balears, com a ecosistema insular, amb una economia altament dependent dels impactes de l’exterior, estam sobreexposades a aquestes efectes.
És per això que presentam aquestes propostes pel cicle electoral que ve, tant en l’àmbit estatal com de les Illes Balears. Perquè creim que és un exercici de responsabilitat que les institucions i agents polítics es comprometin a conduir la nostra societat cap a una transició ecològica socialment justa i solidària. Una societat, que volem, que tengui garantits els seus drets ecològics i territorials, i sobirana per actuar contra els efectes ambientals, econòmics i socials del canvi climàtic.
Pel que fa a l’àmbit estatal, plantejam:
Costes i Litoral
Derogar de la modificació de la Llei de Costes per afavorir la protecció del domini públic, afavorir la seva adaptació al canvi climàtic i regir-lo amb criteris de conservació i interès públic. Impulsar una política de recuperació del litoral, eliminant edificacions, espigons, etc. que alteren la dinàmica litoral i degraden el paisatge, i descartar nous projectes impactants com ara regeneracions de platges, passejos marítims, ports, etc.
Infraestructures
Paralitzar i impedir les ampliacions de ports i aeroports, i transferir les seves competències a les administracions autonòmica i insulars. Paralitzar i revisar l'actual Pla d'Estratègic d'Infraestructures (PEIT) i el Conveni de Carreteres de la Comunitat amb l'Estat, i impulsar el Conveni Ferroviari
Política d’habitatges
Penalitzar fiscalment els habitatges buits, i les segones residències o les adquirides amb propòsits especulatius o d’explotació turística per als propietaris de major nombre d’habitatges.
Energia i canvi climàtic
Impulsar una Llei de Canvi Climàtic que reguli de forma previsible, coherent i estable les polítiques que afecten al clima i que incorpori objectius ambiciosos per 2030 amb una reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle del 55% com a mínim, una generació amb energies renovables almenys del 45% i del 40% de reducció en el consum d'energia respecte a 1990.
Recursos
Racionalitzar el consum de l’aigua i impulsar el tractament terciari del 100% de les aigües residuals per tal de facilitar la seva reutilització. Impulsar una llei estatal integral de residus amb obligacions de prevenció i reducció, recollida selectiva de matèria orgànica, sistema de retorn d’envasos, etc.
Medi natural
Establir una nova delimitació de les aigües autonòmiques de les Balears estenen-les com a mínim a l’àmbit del Promontori Balear, i incorporar l’àmbit de la recent ampliació del Parc Nacional de Cabrera a l’estructura de gestió preexistent, dirigida per la CAIB, reforçant-la al nivell necessari però sense crear una estructura administrativa paralela impulsada des de Madrid.
Tractats de comerç internacional
Rebutjar explícitament els Tractat de Comerç Internacional (TCI) i els mecanismes associats per garantir el manteniment dels drets de les persones i el planeta front als interessos de les multinacionals. Aquesta postura s'ha de defensar en el debat europeu.
Fiscalitat ecològica
Implantació d'una Llei de Bases de Fiscalitat Ecològica, instrument per integrar les externalitats de l'actual paradigma econòmic, a través de les reformes normatives necessàries, elements de fiscalitat verda utilitzant les figures fiscals actuals o creant noves figures.
Administració de Justícia
L’increment de l’activitat delictiva urbanística i ambiental és exponencial, mentre que els mitjans tècnics, econòmics i humans de la Fiscalia per a combatre’ls són modestos. A les Balears just hi ha un fiscal que té assignades responsabilitats en matèria de medi ambient. És impossible lògicament, atendre el volum d’infraccions greus que afecten a aquest departament.
Pel que fa a l’àmbit autonòmic i insular, plantejam:
Model econòmic i justícia social
Call resituar al centre de l'economia les necessitats humanes i l'entorn que possibilita la vida i planificar el desenvolupament d'una economia que tengui com a eixos principals la sobirania en la gestió i abastiment dels recursos naturals, la contenció del creixement i la potenciació del desenvolupament econòmic que posi en valor els recursos, la història, la cultura i el territori illencs, contribuint a recuperar i reforçar els nostres trets d'identitat.
Model urbanístic i territorial: un pacte pel territori
Establir un «Pacte pel territori» que esdevingui un marc de protecció ambiciosa i duradora que garanteixi la conservació del territori i la dignitat de les persones que hi viuen. Com a punts bàsics hauria de contemplar aturar l'especulació (evitar la tinença especulativa de solars sense usos específics i de terrenys rústics sense activitat productiva), reconversió sense creixement, desclassificació, protecció del sòl rústic i en definitiva un urbanisme al servei de les persones. A Mallorca és urgent un nou Pla Territorial que aturi el creixement insostenible que es pateix actualment.
La conservació de la biodiversitat com eix estratègic
Cal situar la protecció i conservació del patrimoni natural entre les prioritats polítiques, assumint la responsabilitat que ens pertoca pel que fa a conservació de la biodiversitat en un escenari de gran intensitat d’activitats humanes. Per això cal incrementar la xarxa d’espais naturals protegits amb ampliacions i noves declaracions, disposar dels corresponents instruments de planificació i gestió, i dotar de finançament suficient per abastir dels recursos humans i materials necessaris.
Per una gestió integral i pública de l'aigua
Cal continuar amb una revisió estricta de la gestió i planificació de l'aigua que impliqui necessàriament un enfocament integral per utilitzar el millor recurs disponible en cada moment, tenint en compte la superació actual dels límits de captació sostenible dels recursos convencionals i els problemes derivats de la seva sobreexplotació.
Energia i canvi climàtic
Cal desenvolupar les determinacions establertes per la llei de canvi climàtic i transició energètica per tal de garantir una efectiva i real transició cap a un model energètic més ecològic, eficient, socialment i territorialment just i equilibrat, que impedeixi els monopolis de les grans empreses energètiques, la dependència dels combustibles fòssils i la destrucció del territori i que fomenti com a primera mesura, l'estalvi energètic real. Així, entre d’altres cal realitzar el Pla de Transició Energètica previst per la Llei i revisar el Pla Director Sectorial Energètic que determina la planificació futura de les infraestructures energètiques.
Residus urbans: tancar la incineradora i impulsar l'estratègia «residu zero»
Cal capgirar la política en matèria de gestió de residus per tal que es prioritzi l'interès públic, s'optimitzi la gestió dels doblers públics i es prioritzin les polítiques necessàries per a la reducció de residus per tal de poder planificar el tancament de la incineradora de Son Reus a mig termini. Així, cal modificar el Pla Director Sectorial de Residus Sòlids Urbans, enfocant-ho cap a l'estratègia «residu zero»
Un model de mobilitat integral que prioritzi el transport públic: no més carreteres
Cal revisar conjuntament i amb una visió integral de la mobilitat, tots els instruments normatius i de planejament que afecten diferents aspectes de la mobilitat i que encara a dia d’avui, es segueixen gestionant com a qüestions inconnexes i diferenciades: carreteres, mobilitat de persones i mercaderies, transport turístic, vies municipals, transport públic. La dispersió competencial i la inexistència d’un criteri unificat que prioritzi la racionalitat de l’ús del transport, l’oferta de transport públic i la no construcció de noves infraestructures, ens aboquen a escenaris insostenibles ambiental i territorialment.
