Invertir en projectes per fomentar el turisme, encara que sigui d'hivern o «sostenible», sense plantejar limitacions de turistes/any és un suïcidi i més ara, precisament, que estam vivint una temporada «record» que incidirà greument en els problemes d'abastiment d'aigua, de saturació automobilística, de massificació de platges i, per descomptat, de desaparició accelerada dels espais naturals.

L'impost de turisme sostenible és ja una realitat, però pel GOB és també una oportunitat perduda d'implantar un impost amb vocació ecològica. Tenim un impost amb vocació turística que perillosament, i malgrat s'esmentin en primer termes els projectes ambientals, preveu el finançament de «projectes de foment de la desestacionalització, creació i activació de productes turístics i promoció del turisme sostenible i de temporada baixa» i això és directament incompatible amb la «sostenibilitat» que pretén.

Des del GOB insistim en que l'impost hauria de ser «ecotaxa», i hauria de servir per rebaixar el vector de pressió socio-ambiental derivat de l'allau de turistes, això és, rebaixar nombre de turistes (d'hivern o estiu, consumeixen també recursos), places d'allotjament i capacitat de les infrastructures.

Ens enfrontem a l'amenaça de la destrucció ecològica provocada per la superpoblació turística i el que cal són mesures de límits i contenció de l'oferta turística (tot l'any), reinvertir la tendència d'explotació i degradació dels recursos naturals i recuperació dels valors naturals (medi natural, rural agrari i matí) i del patrimoni històric i cultural. Aquesta hauria de ser la única finalitat directe de l'impost. El destinatari de la inversió ha de ser el patrimoni públic, en cap cas, el negoci turístic.