Des del GOB consideram que la declaració de l'emergència climàtica ha de significar un canvi cap a un nou paradigma de sostenibilitat i justícia ecològica.
Ahir al ple del Consell de Mallorca es va posar a la fi sobre la taula aprovar la declaració d'emergència climàtica per l'illa de Mallorca i, per tant, no podíem faltar. Des del GOB Mallorca portam 45 anys de lluita ecologista, advertint que el model mallorquí de desenvolupament capitalista ens duria cap al col·lapse ecològic i social.
Després de fer més carreteres que no han solucionat cap dels problemes que teòricament havien de combatre (sinó que els ha empitjorat); de l’augment descontrolat de turistes i residents repercutint negativament en l’equilibri dels nostres ecosistemes i la seva biodiversitat, en les nostres aigües i espais naturals; de l'augment en generació de residus, d’energia o de consum d’aigua; del creixement sense límits d'urbanitzacions; hem arribat a un punt d'emergència climàtica i ecològica com mai l’havíem vista. Ara que hem de correr, el Consell de Mallorca ha declarat l'emergència climàtica i ho ha fet en un moment que evidència que la la nostra illa, per territori i trajectòria, és de les més exposades al fosc escenari que ens ve a damunt. Ho hem vist aquestes setmanes: una simple, encara que important, liquidació empresarial ha posat en alerta l’economia del país. Som així de vulnerables, estam així d’exposats.
Des del GOB ens demanam si al Consell li sembla que la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos és una «mesura efectiva» contra el canvi climàtic o si permetre urbanitzar el sòl rústic de Mallorca per fer-hi lloguer turístic ajuda a «reduir la petjada de carboni i la reducció de residus», com diu literalment la seva moció? No entenem com destinar un milió més d’€ a la promoció turística de Mallorca ajuda a, textualment, «impulsar polítiques públiques que assegurin una descarbonització del nostre país socialment justa i suficientment ràpida». També ens demanam com l'ampliació de l'aeroport Son Sant Joan o la negativa a reduïr el nombre de creuers al port de Palma són compatibles amb les mesures que necessàriament exigeix l'emergència climàtica.
Si bé, com apuntau, «a l’actualitat ja s'han fet passos en la direcció correcta, com la iniciativa de l'impost de turisme sostenible, la Llei de Canvi Climàtic i de transició energètica o la Llei de Residus, aquí a les Illes Balears», desgraciadament hem de lamentar l'absència d'eficacia d'aquestes mesures. D'una banda, l’Impost de Turisme Sostenible s’ha dedicit regalar-lo, directament, als hotelers, vulnerant la pròpia normativa, i d'altra, les lleis de Canvi Climàtic i de Residus estan a punt de ser impugnades al Tribunal Constitucional pel mateix partit de la presidenta del Consell.
Davant de totes aquestes contradiccions, exigim al Consell de Mallorca coherència i honestitat davant la declaració d'emergència climàtica. No acceptarem declaracions poc compromeses políticament mentre es comprometen públicament a seguir amb el model turístic, urbanístic i econòmic que ens ha duit,
precisament, a aquesta crisi ecològica i emergència climàtica. Si de veres volen fer alguna cosa, si de veres estan disposats a canviar el rumb; si de veres la declaració d’ahir és l’inici d’una nova manera de pensar Mallorca des de la sostenibilitat, els drets territorials i la sobirania ecològica, aleshores tenen tot el nostre suport. Però si només ha de servir per fer una declaració que quedi en paper banyat, no hi serem.
